Causes de la Marginació del Català Literari i Evolució (S. XV-XVII)

Causes de la marginació del català com a llengua literària i de cultura

Fets històrics

• L’extinció de la dinastia de la Casa dels Comtes-Reis de Barcelona a la mort de Martí I l’Humà (1410) i l’entronització del Trastàmara Ferran d’Antequera en virtut del Compromís de Casp (1412).
• La unió dels regnes de Catalunya i Aragó amb Castella arran del matrimoni de Ferran II i d’Isabel de Castella (1469).

Factors socioeconòmics

• La crisi econòmica de la Corona Catalanoaragonesa a causa de la guerra civil que tingué lloc en temps de Joan II, de les crisis demogràfiques i del desplaçament del comerç marítim a l’Atlàntic després de descobrir Amèrica.
• La instauració de la Inquisició a la Corona d’Aragó (1497) i l’expulsió dels jueus, que tingué una gran repercussió en l’economia, ja que la majoria dels que fugiren o eren refugiats eren banquers i comerciants.
• L’expulsió dels moriscos de València al segle XVII, que comportà un repoblament d’aquestes terres amb població de parla castellana.

Factors culturals

• El ressorgiment del llatí com a llengua de cultura entre els intel·lectuals a partir de l’últim terç del segle XV.
• La invenció de la impremta: es tendirà a imprimir allò que es ven, és a dir, escrits en castellà i llatí.
• La desaparició de la Cancelleria Reial, que havia actuat com un element aglutinador de la llengua i impedia que el català es dialectalitzés excessivament.
• El desplaçament de la capital de Barcelona cap a València, ciutat que entraria en un fort procés castellanitzador durant el mandat de Germana de Foix.

El Renaixement (Segle XVI)

El Renaixement suposa l’aplicació i la concreció de la ideologia humanista, no tan sols en l’àmbit artístic sinó també en el social. Imposa els valors del món clàssic:

• L’imperi de la raó com a única font vàlida de coneixement.
• La valoració absoluta de la tradició i dels models clàssics grecollatins.
• La subjecció a la norma i a la disciplina artística.
• La recerca dels ideals d’equilibri, mesura i harmonia, considerats el fonament de la bellesa.

Actituds dels autors catalans envers la llengua

Els autors catalans mostraren actituds i usos ben diferenciats envers la llengua, agrupats en tres grups:

1. Humanistes valencians: Influïts pel segon humanisme, escriuen en llatí. Exemple: Joan Lluís Vives.
2. Poetes castellanitzats: Escriuen en castellà (amb l’excepció d’un poema). Exemple: Joan Boscà, poeta barceloní i introductor de la mètrica italiana renaixentista a la península.
3. Escriptors en català: Tot i tenir el sentiment d’anar contracorrent, escriuen encara en català. Exemples:
   • Cristòfor Despuig (prosa: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).
   • Pere Serafí (poesia: model Ausiàs March).

El Barroc (Segle XVII)

El Barroc és l’estil que impera en l’art i la cultura europeus al llarg d’aquest segle, sorgit de l’evolució del Renaixement.

El pensament barroc

És el resultat de la crisi dels valors renaixentistes i de la imposició del pensament de la Contrareforma. Segueix una actitud de desengany davant la realitat i una obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida.

Estètica i estils

L’estètica barroca se situa al pol oposat al Classicisme. El predomini de la irracionalitat té com a conseqüència la desaparició de normes i regles que en el segle anterior havien unificat models, trencant l’equilibri en l’obra artística. Es distingeixen dos estils principals:

1. Conceptisme: Busca la provocació a partir de la deformació caricaturesca de la realitat, els jocs enginyosos de paraules i les figures retòriques que tenen com a principi l’antítesi o el contrast.
2. Culteranisme: Tendeix a una idealització de la realitat mitjançant l’ús de metàfores embellidores i recursos fònics i mètrics de la tradició renaixentista.

Autors catalans del Barroc

Els autors catalans, enlluernats pels del Segle d’Or castellà, escriuran molt influïts pels autors de prestigi com Quevedo o Lope de Vega.

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

Model de Lope de Vega, la seva extensa obra poètica presenta dos estils ben diferents:

• Estil conceptista: De to burlesc i satíric. Les composicions de temàtica eròtica i escatològica li van donar fama i popularitat.
• Estil culterà: De to seriós i elevat. Tracta temes típics del Barroc: la brevetat de la vida, el desengany, etc.

Francesc Fontanella

Nascut a Barcelona i exiliat a Perpinyà a causa de la Guerra dels Segadors. La seva obra segueix el model culterà de Góngora. En la temàtica, imita les èglogues de Garcilaso de la Vega, situant el locus amoenus a Montjuïc, el Llobregat i el Besòs, en comptes de les riberes del Tajo.

Dues peces de la seva producció teatral són: Amor, fermesa i porfia i Lo desengany.