Causes i Estadi D de la Insuficiència Cardíaca: Disfunció Sistòlica

Estadi D de la Insuficiència Cardíaca (IC)

L'Estadi D es defineix per la presència de malaltia cardíaca estructural avançada i marcada per símptomes en repòs, fins i tot quan s'aplica la teràpia mèdica màxima.

Exemples de pacients en Estadi D:

• Pacients que són freqüentment hospitalitzats per insuficiència cardíaca o que no poden ser donats d’alta.
• Pacients a l’espera de trasplantament cardíac.
• Pacients al seu domicili que reben aportació contínua intravenosa per alleujar els símptomes.
• Pacients assistits per una màquina d’assistència circulatòria.

Context de la Classificació (Estadis A i B)

Com hem pogut veure, els estadis A i B no corresponen pròpiament a la insuficiència cardíaca manifesta. L'objectiu que es persegueix en incloure'ls en la classificació és reforçar la necessitat d'actuar en aquests grups abans que aparegui la insuficiència cardíaca.

Causes de la Insuficiència Cardíaca

La insuficiència cardíaca sol aparèixer com a conseqüència d'una malaltia subjacent, de vegades desconeguda per la persona que la pateix. Les causes més comunes de la insuficiència cardíaca són la malaltia arterial coronària, la hipertensió arterial i la diabetis.

Altres causes estructurals i cròniques:

• La cardiopatia isquèmica o l'infart de miocardi.
• Les malalties de les vàlvules cardíaques (valvulopaties).
• Les malalties del múscul cardíac (miocardiopaties).
• Les malalties congènites del cor.
• La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

Factors que poden desencadenar o agreujar la IC

Amb menys freqüència, l’organisme d’algunes persones compensa bé la insuficiència cardíaca (IC compensada). Aquestes persones poden presentar símptomes aguts si el seu cor és incapaç de satisfer temporalment les necessitats corporals a causa de factors desencadenants. Si es tracten aquests desencadenants, de vegades la insuficiència cardíaca millora.

Processos que poden precipitar la insuficiència cardíaca:

• Infecció.
• Malaltia renal o insuficiència renal.
• Anèmia.
• Ritme cardíac anormal (arrítmies).
• Hiperactivitat de la glàndula tiroidea (hipertiroïdisme).
• Ingesta excessiva de sal o sobrecàrrega de líquids.
• Abandonament de la medicació.
• Febre.
• Temperatura ambient alta.
• L’obesitat.
• La cirrosi hepàtica.
• La insuficiència respiratòria.
• El tractament amb determinats fàrmacs: antiinflamatoris, corticosteroides, blocadors beta, antagonistes del calci, antiarrítmics.

En algunes persones, la causa de la insuficiència cardíaca es desconeix, ja que no presenten cap dels trastorns esmentats anteriorment.

Classificació de les Causes per Disfunció

Les causes de la IC també es poden classificar segons el tipus de disfunció ventricular:

Disfunció Sistòlica: Deteriorament de la Contractilitat

En la disfunció sistòlica, el ventricle afectat presenta una disminució de la capacitat d’expulsar sang. Això és degut al deteriorament de la contractilitat miocardíaca o a la sobrecàrrega de pressió (excés de postcàrrega).

La falta de contractilitat pot ser deguda a la manca de miòcits o a la fibrosi. En aquest cas, el buidatge sistòlic s’atura en un volum a final de sístole superior al normal, de manera que el volum sistòlic disminueix.

Quan el retorn venós pulmonar normal s’uneix al volum residual que ha quedat al ventricle a causa del buidatge incomplet, el volum diastòlic de la cavitat augmenta. Això provoca un volum i una pressió a final de diàstole superiors al normal. En resum, parlem de deteriorament de la contractilitat ventricular i augment de la postcàrrega.