Causes i Dimensions de la Transició a l'Edat Moderna

Ordre Religiós: La Reforma i la Contrareforma

En l’àmbit religiós, ja en el segle XIV hi havia hagut un anhel de renovació, pel fet que les jerarquies eclesiàstiques duien una vida de luxe i aferrades al poder temporal, contrària a l’Evangeli. Les crítiques davant d’aquesta situació culminarien, a començament del segle XVI, amb la Reforma Protestant (1517).

Martí Luter (1483-1546) va ser-ne el principal impulsor. Per exemple, l'arquebisbe de Magúncia tenia necessitat de diners per acabar la basílica de Sant Pere i venia indulgències als fidels per obtenir el perdó etern. Això va escandalitzar a Luter, qui va acabar formant l’Església Protestant. Posteriorment, sorgirà la Contrareforma Catòlica (Concili de Trento, 1545-1563).

Ordre Polític: Estats Nacionals i Monarquies

El fet més característic és la formació dels Estats Nacionals, amb el poder fortament centralitzat. Els nous estats són monarquies autoritàries en les quals el poder del rei es deslliura de la influència del papat i s’imposa sobre els nobles. Això comporta la modernització de l’administració amb:

• La creació de consells, audiències i secretaries.
• L’aplicació d’un sistema de recaptació.
• Un exèrcit permanent, etcètera.

Nicolau de Maquiavel i la Raó d'Estat

Nicolau de Maquiavel (1469-1527) va exposar els principis de l’acció política en les seves dues obres més famoses, «El Príncep» i «Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi», perquè servissin de guia als governants. Hi adopta una actitud molt pragmàtica: no intenta descriure estats ideals, sinó estats reals, constituïts per persones amb virtuts i vicis.

Maquiavel entén que el fi de la política és conservar la unitat i la identitat de la comunitat. Ell extreu les normes que han de guiar l'acció política a partir de l’estudi de la història (Roma).

Principis de l'Acció Política segons Maquiavel

• Tota ciutat tendeix a la degeneració i corrupció; tot governant ha d’esforçar-se per mantenir l'ordre.
• L’ésser humà és essencialment egoista (obra per por i per ambició).
• S’han de dictar unes lleis que obliguin a tots els ciutadans a actuar en vista del bé comú.
• El fi justifica els mitjans.

Ordre Cultural: Humanisme i Renaixement Artístic

Ja hem comentat que l’Humanisme comença sent un moviment principalment filològic impulsat per poetes com Petrarca, que reivindicaven la necessitat de donar a conèixer l’obra d’autors grecs oblidats o perduts durant l’Edat Mitjana.

En l’art és on es fa més evident el canvi respecte a les formes medievals: s’abandonen les formes artístiques anteriors i apareixen formes noves que es concentraran al llarg de dos segles –el Quattrocento i el Cinquecento– que prenen com a model l’estètica i els temes de l'antiguitat clàssica, però amb grans innovacions tècniques.

Ordre Científic: La Revolució i l'Heliocentrisme

És el moment de la Revolució Científica, el fruit més valuós del Renaixement.

La teoria revolucionària de l’Heliocentrisme (Nicolau Copèrnic, 1473-1543) va néixer d’una nova orientació teòrica, de la certesa que els mateixos fets podien ser explicats segons models teòrics diferents. Aquest canvi va ser influït pels pensadors grecs, sobretot per Aristarc de Samos.