Causes i desenvolupament de l'imperialisme i la producció en sèrie

b) Producció en sèrie

Per aconseguir augmentar la productivitat i reduir els costos. Màxima difusió als EUA (Taylorisme, Ford) i a Europa.

• Taylorisme: elimina els moviments inútils dels obrers i estalvia temps (cadena de muntatge).
• Henry Ford: producció en cadena d'automòbils a baix cost per facilitar-ne la compra a les classes mitjanes americanes (el Ford T).

1.6 L'augment de la competència

A finals del segle XIX se va produir un gran augment del comerç internacional i una renovació dels sistemes de venda.

• Alemanya es va convertir en el gran competidor de Gran Bretanya.
• L'expansió del comerç es va manifestar en l'aparició de grans superfícies comercials; nous sistemes de venda (a terminis, préstecs bancaris); publicitat; rebaixes i oportunitats; creixement del comerç internacional.

2. Les causes de l'imperialisme

L'imperialisme es basa en una economia de domini d'uns països sobre els altres.

2.1 L'Europa dominant

• La Segona Revolució Industrial va dividir el món en dos grans blocs: els països industrialitzats (Europa, EUA, Japó) i els no industrialitzats (Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia).
• Després d'una crisi econòmica (de sobreproducció) el 1870, Europa va decidir ampliar els seus mercats a territoris sense explotar, en especial Àfrica i Àsia.

2.2 Objectius econòmics de l'imperialisme

• Establir mercats per exportar-hi els productes industrials.
• Aconseguir matèries primeres.
• Aconseguir fonts d'energia.
• Utilitzar mà d'obra no qualificada i barata per obtenir recursos.
• Als territoris on s'hi van instal·lar els europeus es construïren infraestructures adients per afavorir l'entrada i sortida de productes (ferrocarril, ports) i s'hi va invertir capital.

2.3a Factors polítics

Control militar de les rutes marítimes i terrestres.

2.3b Factors demogràfics

Emigració d'europeus cap a les colònies a la recerca d'oportunitats.

2.4 Causes ideològiques

• Interès científic: exploracions, expedicions geogràfiques, antropòlegs, periodistes, missioners, aventurers.
• Concepcions racistes: creença en la superioritat de la raça blanca, paternalisme, evangelització (catòlica i protestant).

3. El repartiment del món

3.1 Del colonialisme a l'imperialisme

El procés que s'havia iniciat a Amèrica el segle XVI culmina el segle XIX amb l'ocupació d'Àfrica i Àsia, on l'home blanc exerceix el control polític i econòmic.

3.2 El desmembrament d'Àfrica

• Àfrica era, abans del segle XIX, un continent escassament poblat.
• Fins al segle XIX els europeus només havien ocupat postos comercials costaners i s'havien iniciat exploracions pels rius Níger, Nil i Congo i per terres del Sàhara i Sudan (Àfrica central).
• A partir de 1870 Europa se llança a conquerir Àfrica:

• a) Els britànics ho fan de nord a sud (d'El Caire fins a Sud-àfrica, ferrocarril El Caire–el Cap) per controlar l'oceà Índic. Són territoris rics en minerals i de gran valor estratègic; impulsen la construcció del canal de Suez per comunicar la Mediterrània amb l'Índia.
• b) Els francesos ho fan al Magrib (Algèria, Marroc, Tunísia) i en una franja d'est a oest (de Senegal a Sudan).
• c) El rei Leopold II de Bèlgica impulsarà l'exploració i ocupació del Congo.
• d) Els alemanys es van instal·lar a l'Àfrica central.

El 1885 se celebra la Conferència de Berlín per regular la lliure navegació pels rius Níger i Congo i el domini dels territoris (l'anomenat repartiment d'Àfrica):

• a) Imperi Britànic: Egipte, Sudan, Uganda, Kenya, Rhodèsia, Sud-àfrica; Nigèria, Costa d'Or (Ghana).