Causes, desenvolupament i impacte de la Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial

La formació dels blocs d'aliances

Triple Aliança (1882)

• Alemanya
• Itàlia
• Austrohongria

Triple Entesa (1907)

• Regne Unit
• França
• Rússia

Al segle XX la majoria dels països formaven part d'un sistema d'aliances. Aquestes aliances van desembocar en la Primera Guerra Mundial en l'època de Bismarck.

Aquest sistema d'aliances tenia com a objectiu:

• Consolidar l'hegemonia alemanya en la política continental europea.
• Contenir els rivals.

Enfrontaments entre imperialismes

Alemanya aspirava a tenir una potència colonial a Àfrica. Això va provocar la seva intervenció al Marroc i moments de tensió amb les potències ja instal·lades.

Primera crisi marroquina (1905)

Guillem II va oferir suport al xèrif del Marroc per resistir les pressions franceses. Per resoldre el conflicte es va convocar la Conferència d'Algesires (1906).

• Conferència d'Algesires: s'estableix un protectorat entre França i Espanya, deixant Alemanya al marge.

Segona crisi marroquina (1911)

Alemanya, resignada a ser exclosa, va enviar vaixells de guerra al Marroc. Gran Bretanya es va posar al costat de França. Finalment Alemanya va obtenir compensacions colonials (ampliació de territoris del Camerun) i va abandonar el Marroc.

Aspiracions nacionalistes als Balcans

Els Balcans eren una zona de fort conflicte a Europa. S'enfrontaven diversos estats (entre els quals Sèrbia i Bulgària) que volien liderar els pobles del sud davant l'imperi austrohongarès i l'imperi rus.

Annexió de Bòsnia i Hercegovina (1908)

La anexió va provocar la indignació de Rússia i va ser una de les causes de les guerres que seguirien.

Primera Guerra Balcànica (1912)

Es va crear la Lliga Balcànica, que agrupava Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro, per enfrontar-se a l'Imperi Otomà, obligant-lo a abandonar bona part dels seus territoris europeus.

Segona Guerra Balcànica (1913)

Sèrvia i Bulgària s'enfrontaren; Bucarest va obligar Bulgària a cedir territoris a altres països i Sèrbia va rebre noves adquisicions territorials.

L'esclat del conflicte

El detonant va ser l'assassinat a Sarajevo —capital de Bòsnia— de l'hereu de la corona austrohongaresa, l'arxiduc Francesc Ferran. L'atemptat el va executar un estudiant bosnià.

Alemanya i Àustria van declarar la guerra a Sèrbia. A partir d'aquí es van activar les aliances i Europa va entrar en guerra: Rússia va declarar la guerra a Àustria, i posteriorment Àustria i Alemanya, aliades, van declarar la guerra a Rússia i França. La invasió de Bèlgica per part dels exèrcits alemanys va provocar que el Regne Unit declarés la guerra a Alemanya. Mentrestant, Itàlia es va mantenir inicialment neutral.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

• Es va preveure una curta durada (uns mesos), però la guerra es va prolongar gairebé quatre anys.
• Uns 10 milions de morts (principalment homes), causats per la incapacitat d'adaptació a aquest tipus de guerra moderna.

Guerra aèria: avions.

Guerra de terra: infanteria, nombrosos soldats, cavalleria i artilleria.

• Es va crear una nova situació bèl·lica: artilleria pesada i metralladores (armes defensives).
• La cavalleria va perdre importància com a arma de guerra a causa de l'evolució de l'armament.

Nou armament i tecnologies:

• Vaixells: grans batalles marítimes; submarins i desenvolupament de sistemes de detecció.
• Nou tipus de cavalleria: tancs.
• Avions: primeres batalles aèries.
• Indústria química: gas mostassa i altres agents tòxics —contramida: màscares antigàs.
• Llances de flames i altres armes noves.

La guerra de moviments (1914)

L'inici de la guerra va estar marcat pel moviment de tropes en ambdós fronts amb l'objectiu d'obtenir una victòria ràpida.

• El pla Schlieffen preveia atacar França travessant Bèlgica.
• Els francesos van atacar Alemanya però van haver de retrocedir en algunes accions.
• Els exèrcits alemanys van envair França.
• El mariscal Joffre va reorganitzar l'exèrcit francès i va aconseguir aturar l'avanç alemany a la Batalla del Marne.
• Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir, l'estiu de 1915, territoris com Galícia, part de la Polònia russa i Lituània.

La guerra de trinxeres (1915-1916)

• El novembre de 1914 els fronts van quedar immobilitzats i va començar la guerra de trinxeres; els exèrcits es protegien excavant trinxeres per impedir el progrés de l'enemic.
• L'entrada de l'Imperi Otomà i Bulgària al costat dels Imperis Centrals va traslladar el conflicte als Balcans. La intervenció d'Itàlia al costat dels aliats va obrir un nou front per a l'Imperi austrohongarès. També hi va haver participació de tropes colonials i l'extensió del conflicte a l'Àfrica.
• Al febrer de 1916 va començar la batalla de Verdun, que va durar mesos; els francesos van resistir a les posicions de trinxera.
• La guerra es va estendre també al mar: la batalla de Jutlàndia va destruir part de les flotes alemanyes amb l'objectiu d'imposar un bloqueig naval.

De la crisi del 1917 a l'armistici

• El 1917 les desercions van augmentar i es van produir motins al front. La victòria d'una revolució a Rússia va fer que aquest país abandonés la contesa i signés, al març de 1918, el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya.
• L'entrada en la guerra dels Estats Units i la incorporació massiva de soldats americans van decantar la guerra a favor dels aliats.
• El 1918 es va desenllaçar el conflicte definitiu.

Front balcànic: els britànics, francesos i italians van derrotar els turcs, els búlgars i els austríacs; el 3 de novembre l'Imperi austrohongarès es va rendir.

Front occidental: els aliats van obtenir una victòria decisiva i l'exèrcit alemany es va retirar. El 9 de novembre es proclama la república a Alemanya i la Primera Guerra Mundial finalitza.

La Conferència de París (1919)

El 1919 els països vencedors es van reunir a París per preparar pactes de pau que remodellessin Europa. El president dels EUA va proposar un programa de 14 punts per negociar la pau.

La negociació es va basar en: el dret de les nacionalitats a constituir-se en estats, la destrucció d'alguns imperis, la consolidació de la democràcia, el desarmament i la llibertat del comerç internacional.

A París es van establir cinc tractats, cadascun adreçat a un país vençut. Tots ells van ser obligats a cedir territoris i a pagar reparacions. El més important va ser el Tractat de Versalles, que obligava Alemanya a reconèixer la seva responsabilitat en la guerra.

Versalles (Alemanya, 1919)

• Pèrdua d'un 15% del territori i 10% de la població.
• Repartiment de les colònies alemanyes.
• Pagament de reparacions.
• Lliurament de mines de carbó.
• Incautació de la flota mercant.
• Prohibicions i restriccions militars (reducció de l'exèrcit, abolició del servei militar obligatori en determinades formes, ocupació aliada de certs territoris).

Saint-Germain (Àustria, 1919)

• Desaparició de l'Imperi austrohongarès.
• Aparició de nous estats.

Neuilly (Bulgària, 1919)

• Pagament d'indemnitzacions i reducció de l'exèrcit.
• Cessió de territoris a Iugoslàvia i Romania.

Trianon (Hongria, 1920)

• Independència de Hongria.
• Cessió de territoris anteriors a altres estats.

Sèvres (Imperi turc, 1920)

• Desmembrament de l'Imperi otomà.

Les conseqüències immediates del conflicte

Demogràfiques: Hi va haver un cost humà molt alt: uns 10 milions de morts i 6 milions d'invàlids. Alta mortalitat entre homes de 20 a 40 anys i una disminució de la natalitat.

Econòmiques: El conflicte va empobrir els països bel·ligerants. França va perdre una part important de la seva riquesa i Alemanya també. Les finances públiques van quedar molt endeutades a causa de l'esforç de guerra. Els Estats Units i també el Japó van beneficiar-se econòmicament per la producció d'armament.

Socials: Va augmentar la pobresa per a una gran part de la població, contrastant amb l'enriquiment d'alguns sectors. Va créixer el malestar social: vagues i manifestacions es van estendre per Europa, incloent revoltes impulsades pels comunistes a Alemanya i Hongria.

La Revolució Russa i l'Estat Soviètic

Un imperi endarrerit i autocràtic

L'imperi governat per Nicolau II era un dels estats més endarrerits d'Europa.

La política russa era una autocràcia: els partits polítics estaven prohibits i l'oposició era reprimida. L'església ortodoxa tenia una gran influència social i era un dels pilars ideològics del tsarisme.

L'economia: es basava en una agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció escassa. La moderna industrialització i el capitalisme només havien penetrat a la part més occidental de l'imperi.

La societat: era una de les més desiguals d'Europa. Al cim hi havia la noblesa, propietària de la major part de la terra i exhibidora de riquesa; a l'altre extrem hi havia els pagesos, que constituïen la immensa majoria, vivint en condicions de pobresa extrema, amb treball dur i elevat analfabetisme.

Els kulaks eren propietaris mitjans que s'enriquien acumulant terres. A les ciutats s'havia concentrat un nombre important d'obrers, molts procedents de l'excampesa en cerca de feina; treballaven en grans empreses amb salaris baixos i condicions precàries. La burgesia era reduïda.

La oposició al tsarisme

Els primers opositors van ser els populistes, que propugnaven la destrucció del tsarisme i la construcció d'un socialisme de base agrària.

Anarquisme: Bakunin i Kropotkin.

Es va crear el Partit Social Revolucionari, que defensava la necessitat d'expropiar la terra als terratinents.

Al 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, amb influències diverses. Aquest partit es va escindir en dues ales:

• Bolxevics (Lenin): propugnaven un partit més minoritari, amb una organització centralitzada, disposat a fer-se amb el poder per la força si calia.
• Menxevics: seguien les directrius de la Segona Internacional i defensaven una altra estratègia.

La revolució del 1905

• Al gener de 1905 va esclatar un moviment revolucionari a Sant Petersburg: una gran manifestació que protestava contra el despotisme i exigia millors condicions de vida i la convocatòria d'una assemblea elegida pel poble.
• La protesta va ser reprimida per l'exèrcit i va provocar més de 300 morts i milers de ferits (el conegut com a Diumenge Sagnant).
• El tsar va iniciar reformes econòmiques i polítiques anunciades en el manifest d'octubre. En resposta a les peticions populars, el tsar va convocar una Duma i es va proposar una reforma agrària per millorar la producció agrícola.
• La creació de la Duma va permetre l'aparició de partits liberals de composició burgesa: el Partit Octubrista (defensava una monarquia constitucional) i el Partit Constitucional Democràtic (representava les classes mitjanes i proposava una assemblea constituent elegida per sufragi universal).

Reformes insuficients

• El sufragi per a la Duma es va establir de manera corporativa i indirecta per limitar les forces opositores.
• El poder del parlament era escàs; a més, la reforma agrària va afavorir els kulaks.
• El 1914 el tsarisme no havia superat els seus problemes. La participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial al costat de les potències aliades va crear la conjuntura per a un nou esclat revolucionari.

La difícil conjuntura durant la guerra

• Les fàbriques es van transformar en indústries de guerra i els productes de primera necessitat van començar a escassejar; els preus van pujar i la fam es va estendre entre la població.
• Hi va haver derrotes militars davant Alemanya; l'exèrcit rus estava poc equipat, insuficientment armat i mal dirigit.
• El tsar va dissoldre la Duma i el descontentament polític va augmentar.
• Rasputin va ser assassinat per un complot nobiliari el 1916.
• Revolució de febrer de 1917.

La caiguda del tsarisme

• La revolució va començar el 23 de febrer amb una gran manifestació a Petrograd.
• Arreu del país es van formar comitès revolucionaris d'obrers, pagesos i soldats, que agrupaven les forces d'oposició al tsarisme.
• El 27 de febrer va tenir lloc una vaga general a les ciutats principals.
• Davand la pressió, el tsar va abdicar. La Duma va guanyar protagonisme i va nomenar un govern provisional.

El govern provisional

• Va prometre reformes polítiques i socials i es va comprometre a convocar eleccions lliures per a una assemblea constituent que decidís el futur polític de Rússia.
• Va decidir mantenir els compromisos militars amb els aliats. Malgrat les reformes promeses, les condicions de vida no van millorar i les manifestacions van proliferar novament.
• Es va crear una situació de doble poder: el govern provisional aspirava a convertir Rússia en una república parlamentària, mentre que els soviets exigien la retirada immediata de la guerra, el repartiment de terres entre els pagesos i la millora de les condicions salarials i laborals.

Les primeres mesures revolucionàries

• El segon congrés dels soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble dirigit per Lenin, que va crear el primer govern obrer i camperol.
• Es van decretar mesures revolucionàries com l'abolició de la propietat de la terra, el control obrer de les indústries i la reorganització de l'exèrcit.
• Amb el Tractat de Brest-Litovsk Rússia va acceptar les condicions imposades per Alemanya: va renunciar als països bàltics i altres territoris; Finlàndia i Ucraïna van declarar-se independents i Bessaràbia va ser cedida en part.
• El novembre de 1917 es van convocar eleccions per a una assemblea constituent; els bolxevics no hi van obtenir la majoria.

La guerra civil (1918-1921)

• Els bolxevics només controlaven una extensa zona al voltant de Petrograd i Moscou. Els defensors de l'antic règim i els pagesos propietaris van iniciar la resistència armada per impedir la consolidació de l'Estat Soviètic.
• El 1918 es van incorporar al conflicte algunes potències occidentals (Gran Bretanya, Estats Units, Polònia) amb intervencions militars a Rússia.
• Els partidaris de l'antic ordre —els russos blancs— s'oposaven a la Rússia Roja o revolucionària. Es va iniciar una guerra que va durar diversos anys.
• Al front de la guerra civil els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig, basat en la disciplina, la jerarquia i un esperit revolucionari que va permetre mobilitzar grans nombres de combatents.
• El conflicte va ser llarg i costós en vides; va provocar fam i misèria per a milions de persones.
• Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics.
• L'Exèrcit Blanc va obtenir algunes victòries, però a partir del 1918 l'Exèrcit Roig va començar a dominar la situació; el 1921, després de la victòria a Ucraïna i d'altres operacions, l'Exèrcit Roig va sortir vencedor.

El comunisme de guerra

• La contesa militar va comportar que tots els recursos humans i econòmics del país s'orientessin a l'objectiu d'avituallar l'exèrcit. Es va aplicar un control estricte de l'economia i una vigilància intensa sobre la població.
• Per a les necessitats bèl·liques es van nacionalitzar les indústries de més de 10 treballadors, la banca, els transports i el comerç.
• Aquestes mesures tan rígides van topar amb la resistència d'un gran sector de la pagesia i van haver de ser aplicades per la força. Per la manca d'aliments es va estendre l'acaparament i l'estraperlo, que van ser penalitzats severament.
• Es van establir mesures repressives: reimplantació de la censura, prohibició de la premsa opositora i intervenció dels tribunals. Es va crear una policia política, la Txeca, que detenia i castigava no només els defensors del vell ordre sinó també els crítics del partit bolxevic.

Nova Política Econòmica (NEP)

• L'economia soviètica es va esfondrar i la manca de productes a les ciutats va esdevenir general.
• La NEP va suprimir parcialment algunes mesures radicals del comunisme (no va eliminar del tot la propietat privada en petits sectors) per permetre una economia mixta, on sectors socialitzats convivien amb la petita propietat privada i el mercat.
• La NEP va complir alguns objectius econòmics: la tornada al mercat va provocar un augment dels preus i una diferència entre preus agraris i industrials, cosa que va generar problemes d'acaparament i desabastiment a les ciutats.
• Els beneficis privats van fer augmentar les diferències socials.

La lluita per la successió de Lenin

El 1924 va morir Lenin, el líder indiscutible dels bolxevics. La seva successió va desfermar una lluita entre dirigents del partit que es va desenvolupar entre 1924 i 1928 en diversos fronts: direcció del partit, control de l'estat soviètic i orientació futura de la revolució.

Hi havia dues figures destacades: Trotski, un dels bolxevics més rellevants, i Stalin, que tenia la secretaria del partit comunista.

Trotski defensava l'abandonament de la NEP i l'aprofundiment del comunisme mitjançant la revolució permanent; Stalin proposava continuar amb una economia mixta temporalment i centrar-se en la consolidació del socialisme a Rússia.

Stalin va aconseguir fer-se amb el poder, va marginar i finalment exiliar Trotski. Es va establir un poder autoritari, amb el reforç del partit i mètodes centralistes. Stalin va posar fi progressivament a la NEP, va forçar la col·lectivització de la terra i va impulsar el desenvolupament industrial accelerat.

Stalin va perseguir els seus opositors: els va expulsar del país, alguns van ser empresonats o condemnats a mort. Es va establir un règim totalitari, basat en el poder absolut de Stalin al PCUS i en un nou Estat soviètic.