Causes i Crisi Prèvies a la Primera Guerra Mundial

Causes de la Guerra

Les relacions entre França i Alemanya van ser molt tenses per les reivindicacions territorials sobre Alsàcia i Lorena, que França havia perdut el 1870 en la Guerra Franco-Prussiana. S'hi va afegir la disputa entre l'Imperi Austrohongarès i el Rus pel control de la zona dels Balcans.

Les rivalitats econòmiques van generar un clima d'enfrontament. L'impuls de les relacions comercials i financeres del Regne Unit i Alemanya provocaren rivalitats en la batalla econòmica per a aconseguir nous mercats. Alemanya, per augmentar el seu desenvolupament, necessitava estendre's per nous mercats i aconseguir un imperi on situar manufactures. El Regne Unit veia una amenaça en Alemanya; la desconfiança radicava en la política naval germànica. El Regne Unit va buscar l'aliança amb França.

Formació de Blocs

A partir de 1907 hi havia dos grans blocs:

• Triple Aliança: formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, creada per Bismarck, tenia caràcter ofensiu. L'objectiu era aconseguir un equilibri per a Alemanya, aïllar França i assegurar els austríacs. Itàlia rebia garanties davant d'un atac francès. Després de Bismarck, Guillem II es va caracteritzar per un nacionalisme expansionista i el desenvolupament d'una poderosa flota.
• Triple Entesa: formada per França, Rússia i el Regne Unit. França i Rússia van signar un pacte militar en què s'ajudarien si eren atacats per la Triple Aliança. França renunciava a les seves ambicions sobre Egipte a canvi de suport britànic.

La cursa d'armaments va ser un pas decisiu cap a la crisi. Totes les potències europees, excepte el Regne Unit, van doblar els efectius de terra i mar. El govern insistia en el perill de la guerra per justificar les seves polítiques davant la població.

Enfrontaments Colonials: Les Crisi Marroquines

Al Marroc, el 1905, va esclatar una crisi: Alemanya es va negar a acceptar l'acord entre França i el Regne Unit de repartir aquest territori entre Espanya i França, perquè perjudicava els seus interessos colonials al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires es va fer per evitar una guerra a Europa. S'hi va reconèixer la independència del Marroc i s'establia un protectorat francoespanyol. França va sortir enfortida amb l'aliança amb el Regne Unit.

El 1911 es va tornar a produir l'enfrontament pel Marroc i va esclatar la Crisi d'Agadir. S'hi va signar un acord on França lliurava a Alemanya part del Congo i Alemanya va reconèixer el protectorat francoespanyol sobre el Marroc.

Crisi dels Balcans

La zona dels Balcans, ocupada per l'Imperi Turc, era cada vegada més dèbil. Diversos pobles s'hi van revolucionar contra els turcs, fet que va encoratjar les ambicions dels imperis Austrohongarès i Rus. El 1908, l'Imperi Austrohongarès es va annexar Bòsnia i Hercegovina, fet que va provocar la protesta de Sèrbia, que aspirava a unir tots els pobles eslaus del sud.

El 1912, els estats balcànics, amb Rússia, van formar la Lliga Balcànica amb l'objectiu de repartir-se els territoris balcànics entre els mars Adriàtic i Egeu. El 1913, una nova guerra entre Bulgària i Sèrbia, ajudada pels altres estats balcànics. La derrota de Bulgària va produir una nova reordenació d'aquests territoris. Sèrbia amplià fronteres i Rússia va augmentar la seva influència als Balcans.