Causes i Conseqüències de la Revolució Industrial i Francesa
La Revolució Agrícola
Es van canviar els sistemes de conreu, s'hi van introduir noves màquines i noves estructures de propietat.
- Rotació de Sistema Norfolk: Combinava una circulació alimentària i suprimia el guaret.
- Canvis en la Propietat: Es van tancar els openfields (camps oberts) i es van incorporar els Enclosure Acts (lleis de tancament).
Augment Demogràfic i Millora Alimentària
L'augment de l'oferta d'aliments i de major qualitat va comportar un augment demogràfic significatiu. La fam va desaparèixer i la població estava millor alimentada.
- La natalitat va pujar un 32%-37%, i va disminuir l'edat de contreure matrimoni.
- La mortalitat va disminuir un terç, principalment gràcies a la millor alimentació.
La Mecanització i el Sistema Fabril
Es va canviar a l'ús de màquines a través de noves fonts d'energia, fet que va provocar la ruïna de molts artesans i l'aplicació del sistema fabril.
Innovacions Clau
- Es va començar amb la llançadora volant (1733), les noves filadores i els telers mecànics.
- Les fonts d'energia principals van ser l'energia hidràulica i la màquina de vapor.
Sectors Industrials
Els dos grans tipus d'indústria van ser:
- La indústria tèxtil.
- La indústria pesant (carbó, metal·lúrgia, indústria química i el ferro/siderúrgia).
Els Transports
A l'Anglaterra del segle XVIII es van millorar els camins i es van construir molts canals. El ferrocarril va provocar una veritable revolució del transport.
Liberalisme Econòmic
La Revolució Francesa (1789-1815)
Causes de la Revolució Francesa
- Canvi econòmic: Augmenten els preus.
- La burgesia aconsegueix l'augment de beneficis.
- La crisi de subsistència.
- Crisi de les finances reials.
- Convocatòria d'Estats Generals.
Els Estats Generals
Era una institució d'origen medieval en desús durant l'absolutisme. El rei els convocava per sol·licitar canvis en un termini.
- Tradicionalment, l'Església i la Noblesa tenien 2 vots (un per estament) i el Poble (Tercer Estat) tenia 1 vot.
- Pamflet de l'Abat Sieyès: Qüestionava la importància del Tercer Estat en la convocatòria de 1789.
Els Estats Generals de 1789 i la Revolta
La burgesia va demanar el vot per persona. Els nobles i el rei no ho van acceptar, i els burgesos del Tercer Estat van crear una revolta, constituint-se en Assemblea Nacional.
La Presa de la Bastilla (14 de Juliol)
El rei va cridar l'exèrcit a Versalles per reprimir l'Assemblea Nacional. A partir d'aquí, el poble assalta la Presa de la Bastilla el 14 de juliol. La revolució triomfa i el rei és obligat a acceptar el canvi de política.
L'Esclat d'una Segona Revolució
Les monarquies absolutistes d'Europa no veuen amb bons ulls els canvis de França i preparen l'exèrcit. El rei i els privilegiats no accepten les reformes. El rei intenta fugir, però l'agafen.
La Revolució Radical (El Terror)
Es forma un nou govern amb Robespierre i el partit jacobí. Es van implementar:
- Nova Constitució.
- Nous tribunals.
- Noves lleis econòmiques.
Finalment, la burgesia conservadora va posar fi a la radicalització de la revolució (Cop d'Estat de Termidor).
El Final de la Revolució i l'Era Napoleònica
La burgesia protagonitza un cop d'estat i estableix un nou govern conservador (Directori/Consolat):
- Nova Constitució.
- Restabliment del sufragi censatari.
- Noves lleis econòmiques de lliure mercat.
L'Imperi Napoleònic
Napoleó es proclama emperador. Sota el seu mandat es van establir reformes duradores:
- Supressió dels privilegis dels nobles i l'Església.
- Establiment d'una constitució escrita.
- Nous codis legals i justícia independent.
L'Imperi Napoleònic va intentar conquerir diversos estats, però a causa de les revoltes i les coalicions, va perdre batalles clau. El 1815, Napoleó és derrotat definitivament a Waterloo i es restableixen les monarquies absolutistes d'Europa.
La Restauració: El Congrés de Viena
El Congrés de Viena (1815) tractava d'aconseguir retornar a l'antiga situació política (l'Absolutisme) i posar punt final als principis de la sobirania nacional i del constitucionalisme. Es va refer el mapa d'Europa.
Les Revolucions Liberals
Aquestes revoltes van buscar posar fi a l'absolutisme i establir sistemes liberals:
- Revolució de 1820: Insurreccions armades a diferents països. Només va triomfar a l'Imperi Turc (Grècia).
- Revolució de 1830: Va triomfar, comportant la substitució de règims absolutistes per sistemes de sufragi censatari.
- Revolució de 1848: A Europa Occidental va comportar l'exigència del sufragi universal per part dels demòcrates.
Les Unificacions Nacionals
Els màxims exponents del nacionalisme europeu a la segona meitat del segle XIX foren les unificacions nacionals d'Itàlia i d'Alemanya. Eren dues nacions dividides en diversos estats que aspiraven a convertir-se en un sol Estat.
Unificació Italiana
El Piemont, amb el rei Víctor Manuel II i el primer ministre Cavour, foren els artífexs de la unitat nacional. El principal obstacle era la dominació d'una part del territori per part d'Àustria.
Unificació Alemanya
Els impulsors foren Prússia, el seu monarca Guillem I i el canceller Bismarck. L'obstacle principal era la rivalitat entre les dues grans potències germàniques (Prússia i Àustria).