Causes i Conseqüències de l'Imperialisme (Segona Revolució Industrial)

1. Introducció: La Segona Revolució Industrial

A finals del S. XIX, els països europeus occidentals es van anar industrialitzant, i alguns d'ells iniciaven la Segona Revolució Industrial (ús del petroli i l’electricitat). Això va iniciar un espectacular desenvolupament de la producció, del comerç i del transport.

Aquests països/estats eren superiors en els aspectes tècnics, militars, econòmics i financers. Un dels canvis produïts per la Segona Revolució Industrial va ser l’aparició d’empreses cada vegada més grans i de més capacitat econòmica. Van aparèixer noves formes d'organització empresarial:

• Monopolis: Una empresa controla tot el mercat en exclusivitat.
• Trust: Fusió d’empreses.
• Càrtel: Associació d’empreses.
• Hòlding: Entitat financera que controla altres empreses.

2. Causes de l'Imperialisme

2.1. El Domini d'Europa i la Saturació del Mercat

Europa occidental va continuar industrialitzant-se. Això va suposar un nivell de progrés com mai s’havia vist. El món es va dividir en països industrialitzats i països no industrialitzats. Europa, com a gran zona industrialitzada, es va convertir en la dominadora de tot el món.

La fabricació de tota mena de productes va fer que aviat el mercat europeu quedés saturat. Com a conseqüència d’això, els països europeus van haver d’aplicar mesures proteccionistes per tal de protegir la seva producció. Alhora, començaven a faltar primeres matèries. A Europa, malgrat ser el gran territori industrialitzat, començava a tenir problemes.

2.2. Causes Econòmiques: Recerca de Mercats i Recursos

A finals del S. XIX, els països industrialitzats van veure que les seves indústries començaven a tenir problemes econòmics. La solució a aquests problemes passava per buscar nous territoris, amb els següents objectius:

1. Era necessari buscar nous mercats per exportar la producció que s’havia saturat a Europa (allò que els havia sobrat).
2. Era necessari trobar també territoris on hi hagués primeres matèries, així com matèries energètiques en abundància, a un preu molt baix.
3. Per a l’obtenció d’aquestes primeres matèries, s’utilitzava una mà d’obra amb salaris molt baixos. Aquesta mà d’obra era no qualificada.
4. Una altra causa econòmica va ser la necessitat, per part dels països europeus, d’invertir el capital obtingut de les vendes que feien als seus territoris. Calia buscar nous territoris per fer inversions més rendibles; els van trobar a Àfrica i a Àsia, llocs on la mà d’obra era molt barata, on hi havia molts recursos naturals i on la competència era mínima o inexistent.

En els territoris ocupats, les colònies tenien el monopoli. Aquesta rendibilitat econòmica no va beneficiar per igual tota la població dels països europeus; únicament se'n van beneficiar els empresaris.

2.3. Causes Polítiques i Estratègiques

Als països europeus els interessava incrementar el seu territori. Com més territori controlessin, més poder polític tindrien a escala internacional. Aquests països europeus intentaven controlar les rutes comercials, els punts estratègics, etc.

Pel control d’aquests territoris era necessari el poder militar. Com més territoris tenia un país, més poderós era i, alhora, evitava que un altre país en tingués. Un altre aspecte causal és que els territoris colonitzats van absorbir l'excés de població que hi havia a Europa, donant lloc a unes migracions arreu del món (sobretot cap a Amèrica).

2.4. Causes Ideològiques: Racisme i Missió Civilitzadora

Al llarg del S. XIX, als països europeus es va estendre l’interès científic pel coneixement del món inexplorat. Així es van organitzar expedicions científiques per arribar a llocs on mai l'ésser humà havia arribat. Com més expedicions es feien, més recursos es trobaven.

Al darrere de les expedicions hi havia una concepció racista: es tractava de defensar la superioritat de la cultura, la religió i la civilització europea. Els pobles d’Àfrica i Àsia eren considerats inferiors i se’ls havia de civilitzar. Un dels organismes que va intentar civilitzar més aquells pobles va ser l’Església.

3. El Repartiment del Món

3.1. El Colonialisme: Metròpolis i Colònies

A partir del S. XVIII, alguns països europeus tenien petits centres comercials a alguns ports d’Àfrica i d’Àsia. A partir del S. XIX s’iniciarà l’ocupació total del continent africà i d’algunes parts d’Àsia i del Pacífic. Els països ocupants eren la metròpoli, i els territoris ocupats, les colònies.

3.2. El Repartiment d'Àfrica i els Projectes Colonials

Àfrica era un continent poc poblat, i a partir de la segona meitat del S. XIX, els europeus es van endinsar cap a l’interior, acompanyats d’exploradors i de missioners. A partir de 1870, Gran Bretanya i França es van llançar a conquerir i colonitzar el continent africà.

• El projecte britànic volia connectar el nord amb el sud per l’est d’Àfrica, i així poder controlar l’oceà Índic. En aquesta zona ocupada per Gran Bretanya és on hi havia més recursos minerals.
• El projecte francès volia exercir el domini des de l’oest fins a l’est del continent africà.

Bèlgica va ocupar el centre d’Àfrica (Congo belga), i Alemanya, territoris aïllats. Portugal es va quedar Angola i Moçambic.

3.3. L'Ocupació d'Àsia: Potències Europees i Noves Potències

A partir de mitjans del S. XIX també es va produir l’ocupació d’Àsia; en aquest cas, hi van participar potències europees i altres potències noves com Rússia, els EUA i el Japó.

• Gran Bretanya es va concentrar en l’ocupació de la península de l’Indostan i, després d’algunes revoltes en contra d’aquesta ocupació, el govern britànic, l’any 1857, va assumir el control de l’Índia. L’any 1877, la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia. Aquesta colònia era considerada pels anglesos “la joia de la corona”, i va ser clau fins que va aconseguir la independència (amb Gandhi).
• França va colonitzar la zona d’Indoxina. Amb tots aquests territoris, França, l’any 1857, va crear la Unió Indoxina.
• Rússia, malgrat ser un país no industrialitzat, va continuar la seva expansió cap a Sibèria. En l’ocupació de Sibèria, es va haver d’enfrontar tant amb la Xina com amb el Japó.
• La Xina no va ser ocupada malgrat els intents europeus, però sí que alguns països europeus hi van establir enclavaments puntuals, com Hong Kong, que va passar a ser britànic fins a l’any 2000.
• El Japó va ocupar la zona de Manxúria (est de la Xina).
• Holanda va colonitzar les illes d'Indonèsia.

Cal recordar que Anglaterra ja posseïa els territoris australians (Austràlia i Nova Zelanda).

4. L'Imperialisme dels Estats Units i del Japó

4.1. L'Imperialisme dels Estats Units: "Amèrica pels Americans"

La causa de l’expansionisme dels EUA va ser el gran desenvolupament industrial d’aquest país a finals del S. XIX. Com que Europa havia adoptat mesures aranzelàries per protegir la seva economia, els EUA van creure necessari que per exportar els seus productes havien de tenir una àrea d'influència; aquesta àrea seria el continent americà.

Les raons que el govern dels Estats Units va utilitzar per justificar el seu imperialisme van ser la supervivència econòmica. Es va estendre la idea que tot el continent era el territori de l’espai d’expansió. Un president dels EUA, Monroe, ho va definir amb una frase: “Amèrica pels americans”.

La qüestió era que tot el continent americà ja tenia repúbliques amb governs reconeguts. El colonialisme americà es va caracteritzar per la ingerència en els afers interns i per la submissió econòmica d'aquests països als interessos dels EUA.

Un cas d’ingerència es va donar a Cuba l’any 1898; els EUA van acabar declarant la guerra a Espanya amb l’excusa de l’explosió d’un vaixell americà en un port cubà. Amb això pretenien intervenir en la política cubana.

4.2. L'Imperialisme del Japó: Modernització i Expansió

A finals del S. XIX, el Japó va iniciar un procés de modernització (amb la desaparició dels samurais), seguint el model d’Occident. Aquesta modernització la va impulsar el mateix govern. El Japó aviat es va convertir en una nova potència industrial.

El Japó va iniciar un procés d’expansionisme amb la intenció de trobar matèries primeres i, alhora, defensar-se del possible poder de la Xina.

• El 1876, el Japó va intervenir a la península de Corea.
• El 1905, el Japó es va enfrontar a Rússia pel domini de Manxúria.

El Japó es convertia, així, en una potència imperialista a la zona del Pacífic.

5. Organització i Conseqüències dels Imperis Colonials

5.1. L'Administració Colonial i Tipus de Colònies

Les metròpolis van crear sistemes d’administració per als territoris colonials. Hi havia dos tipus de colònies:

• Colònies d’explotació: Amb poca població emigrada, l'activitat principal era l’exportació de recursos.
• Colònies de poblament: Hi ha població europea emigrada que s’acaba imposant a la població indígena.

A la vegada, hi havia diverses modalitats de govern a les colònies:

1. Colònia: Territoris que depenien directament de les metròpolis.
2. Protectorat: Territoris amb un govern indígena, però controlats a la pràctica per la metròpoli.
3. Dominis: Territoris amb una minoria blanca, poca població i governs propis (com Canadà o Austràlia).
4. Mandats: Territoris que apareixen després de la Primera Guerra Mundial.

5.2. Conseqüències del Colonialisme en les Societats Indígenes

L’arribada dels europeus a les colònies va suposar un gran trastorn en els costums i en la forma de vida dels pobles indígenes. Aquest impacte va afectar els següents aspectes:

1. Econòmicament: La situació econòmica de la població indígena va empitjorar. Es van expropiar les seves terres, es van haver d’abandonar els conreus tradicionals que servien per a la seva alimentació i es van potenciar les plantacions on es cultivaven productes que faltaven a Europa.
2. Demogràficament: Amb l’arribada dels europeus, la mortalitat va disminuir gràcies a les vacunes, a les mesures d’higiene i a la construcció d’alguns hospitals. No obstant això, en alguns territoris africans es va incrementar la mortalitat degut al treball forçat en l’obtenció de recursos (com minerals, a les mines).
3. Socialment: Els nous ritmes de treball van desorganitzar l’estructura tribal. Es van separar ètnies i es van ajuntar ètnies contràries o oposades.
4. Culturalment: Els costums autòctons van patir l'impacte de la cultura europea. La difusió de l’ensenyament va permetre el coneixement de llengües i la difusió del cristianisme. A l’Índia, va ser més difícil que la cultura europea acabés substituint la cultura autòctona.