Causes i Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial: Causes i Conseqüències

Causes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitats Territorials i Econòmiques

A finals del segle XIX, Europa, tot i gaudir d'una època de progrés gràcies a la Segona Revolució Industrial i al domini colonial, va veure créixer les tensions per la crisi de 1873 i la cursa imperial. Aquestes tensions van originar disputes territorials i econòmiques:

• Terreny econòmic: Alemanya, com a potència política i econòmica, va disputar amb França els territoris d'Alsàcia i Lorena. A més, Alemanya i el Regne Unit van mantenir una lluita acarnissada per la supremacia industrial i naval.
• Terreny polític: Alemanya, amb aspiracions a nous territoris colonials, va xocar amb França pel control del nord d'Àfrica (crisi del Marroc).

La Diplomàcia d'Aliances i la Pau Armada

Entre 1870 i 1890, Bismarck va establir una sèrie d'aliances per evitar l'enfrontament entre Alemanya i França. Primer, la Lliga dels Tres Emperadors (1873), formada per Àustria, Rússia i Alemanya. Després, la Doble Aliança (1879) entre Alemanya i Àustria-Hongria. Finalment, la Triple Aliança (1882) entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. La dimissió de Bismarck el 1890 i l'arribada al poder de Guillem II, més agressiu, van canviar la situació. El rearmament naval alemany i el suport a l'Imperi Otomà van apropar França i Rússia, que van formar una aliança. La Entesa Cordial (1904) entre França i el Regne Unit, preocupats pel creixement naval alemany, es va convertir en la Triple Entesa (1907) amb la incorporació de Rússia.

La Crisi al Marroc

• Primera Crisi (1905): Guillem II va desembarcar a Tànger en oposició al protectorat francès al Marroc. La conferència d'Algesires (1905) va establir un protectorat compartit entre França i Espanya.
• Segona Crisi (1911): Alemanya va enviar una canonera al Marroc, aconseguint l'ampliació dels seus territoris al Camerun.

Crisis Balcàniques i el Detonant de la Guerra

Als Balcans, els interessos dels grans imperis (Àustria-Hongria i Rússia) van xocar amb les aspiracions de Sèrbia i Bulgària d'unificar els pobles eslaus. La crisi bosniana (1908), la Primera Guerra Balcànica (1912) i la Segona Guerra Balcànica (1913) van agreujar la situació. L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo va ser el detonant de la guerra.

Desenvolupament de la Primera Guerra Mundial

El 28 de juliol de 1914, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. Rússia va donar suport a Sèrbia, i Alemanya a Àustria. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya.

• La guerra de moviments (1914): El pla Schlieffen alemany va fracassar a la batalla del Marne. La guerra es va estancar en un sistema de trinxeres.
• La guerra de posicions (1915-1916): La guerra es va convertir en una guerra de desgast, amb grans pèrdues humanes. L'enfonsament del Lusitània i la batalla de Jutlàndia van marcar aquest període.

Revolució Russa (1917)

La guerra, la crisi econòmica i la impopularitat del Tsar Nicolau II van provocar la Revolució Russa. La Revolució de Febrer va enderrocar el Tsar, i la Revolució d'Octubre va portar els bolxevics al poder. Lenin va establir la pau, va decretar la reforma agrària i va crear el Soviet de Comissaris del Poble. La guerra civil russa va acabar amb la victòria dels bolxevics i la creació de l'URSS.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Demogràfiques i socials: Milions de morts, ferits, orfes i desplaçats. La pandèmia de grip de 1918 va agreujar la situació.
• Econòmiques: Grans pèrdues econòmiques, especialment a França i Alemanya. Els Estats Units es van convertir en la principal potència econòmica.
• Territorials: La Conferència de Pau de París va reorganitzar el mapa d'Europa. Es van crear nous estats i van desaparèixer imperis.
• Polítiques: Augment dels règims liberals i polarització ideològica.

Stalinisme i Trotskisme

El stalinisme i el trotskisme, dues corrents del comunisme, van sorgir després de la Revolució Russa. El stalinisme, liderat per Stalin, es va caracteritzar per la centralització del poder, l'economia planificada i el nacionalisme revolucionari. El trotskisme, liderat per Trotsky, defensava la revolució permanent, la democràcia obrera i s'oposava a la burocratització del partit comunista.