Les causes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial

ENTREGUERRES (1914-1931) CAUSES DE LA 1GM:

La globalització econòmica i l'auge del colonialisme van incrementar les rivalitats.

• Gran Bretanya i Alemanya:

  rivalitat comercial i colonial, carrera armamentística al mar.

• Gran Bretanya i França:

  rivalitat colonial a l'Àfrica.

• Gran Bretanya i Rússia:

  a causa dels intents russos d'ampliar la seva expansió cap al Mediterrani i rivalitats colonials a l'Àsia Central i Oriental.

• França i Alemanya:

  rivalitat per la qüestió d'Alsàcia i Lorena, i rivalitats colonials a l'Àfrica.

• Rússia i Alemanya:

  rivalitats per el recolzament d'Alemanya a Austro-Hongria, convergència franco-russa, recolzament alemany a l'Imperi Turc.

• Rússia i Àustria-Hongria:

  competència pel paper hegemònic als Balcans.

Les causes de la guerra van ser:

el descontent pels efectes redistributius de la globalització, l'expansió de les ideologies nacionalistes oposades a la globalització, desenvolupament de l'imperialisme i la competència entre les potències, i la potència alemanya amb la seva cerca de protagonisme a la política internacional.

Desigualtat: la desigualtat de l'ingrés i de la riquesa en els països més avançats va fer que disminuís la demanda domèstica degut a la falta de poder adquisitiu dels més pobres i de la classe mitjana. Excés d'estalvi en relació a les inversions de profit. La competència per el control de les colònies i les seves avantatges.

Resum: Els països beligerants van exhibir alts nivells de desigualtat abans del conflicte, expansió de la inversió estrangera. Els països amb més actius estrangers van mantenir exèrcits més grans. Lluita pel control colonial. Excés d'estalvi.

CONSEQÜÈNCIES:

La incertesa allunyava els capitals internacionals, la pèrdua de valor va erosionar l'estalvi, pèrdua de capacitat de consum, caiguda de la producció, caiguda de les exportacions, augment de l'atur. Estabilització: nova moneda, disminució de la emissió de moneda, disminució dels gastos, augment dels impostos, disminueixen les tensions entre vencedors i perdedors, retorn al canvi fixe.

GRAN DEPRESSIÓ:

L'epicentre de la crisi va ser als Estats Units l'any 1929. Abans de la Gran Depressió els governs prioritzaven mantenir l'estabilitat pressupostària i la convertibilitat de la moneda per evitar la destrucció de treball.

Al 1929: les famílies van reduir el seu consum, les empreses van paralitzar les seves inversions i l'atur es va disparar, donant peu a una espiral deflacionista que va destruir un terç del PIB i va deixar a més de 30 mil persones sense fonts d'ingressos.

Les polítiques econòmiques del govern i la FED van agravar la recessió i van ser insuficients per reactivar l'economia.

Economia Política liberal: deia que la Crisi era conseqüència de males decisions i que s'havia d'esperar a que les empreses més dèbils tanquessin i que els inversors trobéssin projectes més lucratius. La prioritat era garantir la convertibilitat de la moneda i aquest pes caiguda sobre els treballadors, ja que els salaris havien de caure per recuperar la competitivitat. Llavors els preus s'ajustarien de forma automàtica. Però es va refutar aquesta tesi. La caiguda de l'activitat va ser més severa i el descens de preus i salaris no va servir per reactivar el consum, la inversió i el treball.

Causes darrere de la caiguda del consum autònom:

- Incertesa: les famílies van augmentar el seu estalvi perquè no estaven segures de poder mantenir el seu nivell de consum.

- Crisi bancària: els bancs estatunidencs eren majoritàriament petits i poc regulats. Eren inestables. Llavors al començar la crisi aquells que havien concedit crèdits van veure que havia augmentat l'impagament d'aquests. Els estalviadors van retirar els seus dipòsits i molts bancs van tancar. La FED no va exercir el seu paper de prestamista d'última instància.

- Deflació: a mesura que els béns no venuts s'acumulaven els seus preus van començar a caure. La deflació va augmentar el valor real dels deutes, va reduir el preu en accions i béns immobles.

Política Econòmica Durant la presidència de Hoover:

1929: Hoover va incitar als empresaris a no baixar els salaris i va demanar que s'incrementés el gasto en obres públiques, però la crisi va reduir la recaptació fiscal. 1931: Hoover es va oposar a establir un subsidi per l'atur i es va negar a extendre un pla d'obres públiques. Aquestes decisions van ser un factor decisiu per agravar la crisi. Els membres de la FED eren anti intervencionistes i no sabien amb exactitud si l'economia requeria la seva intervenció.