Causes i Conseqüències de la Guerra Civil

El Fracàs del Cop d'Estat

El general Goded va dirigir la insurrecció a Catalunya, que va tenir un escàs suport de la població civil. Una part de l'exèrcit, la Guàrdia Civil i, sobretot, la Guàrdia d'Assalt, van restar lleials a la República, mentre els partits i sindicats d'esquerres van intentar aturar el cop d'estat.

Després de dos dies de lluita, els militars rebels van rendir-se. El cop havia fracassat a Catalunya, Madrid, zones industrials del País Basc, Astúries, Santander, València i part de Castella, Extremadura i Andalusia.

Espanya va quedar dividida en dues zones i això va suposar el desencadenament de la Guerra Civil.

La Internacionalització del Conflicte

La situació política europea del 1936 era molt tensa, des de l'aparició del feixisme i el nazisme. La Guerra Civil va assolir, des del primer moment, una gran repercussió internacional. La guerra es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes.

Els sublevats van comptar amb ajuda alemanya en aviació (Legió Còndor), artilleria, carros i equipaments de transmissió; i italiana en tropes de voluntaris; també va haver-hi voluntaris de Portugal.

França i Gran Bretanya, per no augmentar la tensió europea, van crear el Comitè de No-Intervenció.

La República es va trobar sense ajuda europea, França va tancar la seva frontera i Gran Bretanya va decretar l'embargament total de la República. Davant d'això, l'URSS es va convertir en l'únic suport militar en armes i assessors. A més, les Brigades Internacionals (voluntaris de diversos països) van tenir solidaritat internacional.

Les Dues Zones Enfrontades

La tensió mantinguda durant els anys de la República, es diu, que va esclatar amb força i va desencadenar una situació revolucionària.

Revolució Social

Els primers dies de la guerra, els partits i els sindicats d'esquerres van organitzar comitès obrers amb la voluntat de dirigir l'esforç bèl·lic i de controlar la rereguarda. Van crear les seves milícies armades que van anar a aturar els rebels. A Catalunya va sorgir el Comitè de Milícies Antifeixistes, impulsat per la CNT-FAI, que va agrupar els partits del Front d'Esquerres.

Els comitès obrers van ocupar i col·lectivitzar fàbriques i van confiscar terres latifundistes.

Es va desfermar amb força l'anticlericalisme: capellans perseguits, manifestacions religioses prohibides, tot símbol aristocràtic, burgès o religiós va ser considerat un enemic, van arribar a empresonar o matar.

El setembre de 1936 es va iniciar un procés de restabliment de l'estructura estatal republicana per tal d'intentar controlar la situació. Al novembre, Largo Caballero va traslladar el govern de Madrid a València.

La República volia mantenir l'ordre, en un esforç per guanyar van fusionar les milícies en un Exèrcit Popular.

Enfrontament del 1937

Els fracassos militars de la República van proporcionar la divisió dintre de les forces republicanes (els republicans, comunistes i alguns socialistes defensaven donar prioritat a l'esforç bèl·lic, en canvi els anarquistes i els trotskistes del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) es van oposar a mesures del govern.

Al maig del 1937 van arribar fins i tot a un enfrontament armat a la ciutat de Barcelona (Fets de Maig).

Govern de Negrín

Després dels Fets de Maig, es va formar un nou govern sense anarquistes i amb molts comunistes. El govern es va imposar sobre els comitès, va liquidar una part de les col·lectivitzacions i va dedicar l'esforç al treball bèl·lic. Va proclamar una política de resistència extrema (Tretze punts de Negrín) amb l'enfortiment de les institucions de l'Estat i la potenciació de l'Exèrcit Popular.

La Zona Sublevada: Dictadura Militar

Els rebels van agrupar-se per lluitar contra la República, van crear la Junta de Defensa, que des de l'1 d'octubre del 1936, va anomenar el general Franco generalíssim i cap de govern. L'abril del 1937 es va decretar la unificació de totes les seves forces polítiques en un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y JONS).

Govern de Burgos

Creat un any després, era franquista, conservador i catòlic. Volia acabar amb les reformes republicanes.

Repressió Sistemàtica

A les zones dominades pels franquistes s'hi va fer persecució sistemàtica dels representants del Front Popular amb el consentiment dels grups socials i, de vegades, de l'església.

La repressió va afectar els que no manifestaven la seva adhesió al nou règim, per atemorir la població.

L'Evolució Bèl·lica

A la darreria del mes de juliol del 1936 s'havien consolidat dues zones: la republicana i la dels sublevats (part d'Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Balears i un sector d'Aragó i d'Extremadura, que eren agrícoles i conservadores).

La República mantenia el nord, Catalunya, el Llevant, Madrid, Castella-la Manxa i part d'Andalusia (nuclis industrials i obrers).

El Progrés cap a Madrid

L'estratègia dels sublevats era avançar del sud cap a Madrid i prendre la capital.

L'agost ocupaven Extremadura, i al desembre Toledo. La República, per un atac, va abandonar Madrid i va anar a València. Al novembre les forces republicanes van aconseguir frenar l'ofensiva franquista.

Els intents per penetrar la ciutat (batalles de Guadalajara i del Jarama) van fracassar fins que van decidir canviar de front.

La Batalla del Nord

Entre abril i octubre del 1937, es va lliurar la batalla del Nord, quan les tropes franquistes van atacar el nord. El 26 d'abril va tenir lloc el bombardeig de Gernika i el juny les tropes franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres d'Espanya. Encara que els republicans van intentar unes altres ofensives (Belchite, a Saragossa o Brunete a Madrid), no van poder evitar la caiguda de Santander i Astúries.

Batalla de l'Ebre i Caiguda Catalana

El 1938, les tropes sublevades van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per Castelló, Catalunya va quedar aïllada del territori republicà. Els republicans van iniciar la batalla de l'Ebre per fer retrocedir l'enemic, va costar moltes vides, va durar més de tres mesos.

El novembre del 1938, després de durs combats, els republicans es van retirar. Els franquistes, avançant sobre Barcelona, no es podien aturar, va ser ocupada el 26 de gener del 1939, poc després les tropes arribaven a la frontera francesa. La guerra a Catalunya havia acabat.

La Fi de la Guerra i l'Exili

El febrer del 1939, només estava en mans dels republicans Madrid i la zona centre. Amb un cop d'estat van crear una junta per negociar amb Franco, aquest no va acceptar. Entre el febrer i el març els franquistes van acabar d'ocupar la resta del territori, l'1 d'abril del 1939, es va considerar acabat el conflicte.

Més de mig milió d'espanyols van anar a França, per la por de la derrota republicana. Pocs mesos després, la meitat va tornar a Espanya, la resta van començar un llarg exili.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, milers de republicans espanyols a França van resistir-se contra els nazis, alguns van acabar en camps de concentració, van morir prop de 16.000 espanyols.

Un altre grup va anar a Amèrica Llatina o a l'URSS. A Mèxic es va constituir un govern d'exili.