Causas y Consecuencias del Descubrimiento de América

Causas y Consecuencias del Descubrimiento de América

El descubrimiento d’Amèrica és un procés històric protagonitzat per Castella i Portugal (finals S.XV) que tenia com a objectiu trobar una ruta cap a l’Àsia a través de l’Atlàntic, ja que la via tradicional per la Mediterrània quedava sota l’amenaça dels turcs.

El projecte de Cristòfol Colom consistia a traçar una ruta a les Índies (Àsia) navegant cap a l’oest (la idea parteix del concepte de la terra esfèrica). Els avanços de les tècniques i els instruments de navegació feien viable el viatge. Per tot això, quan varen acabar la conquesta de Granada, els reis acceptaren el projecte el 1492.

L’expedició, composta per tres naus, va eixir de Huelva. El viatge es va prolongar més del previst. El 12 d’octubre de 1492, arribaren a San Salvador. Colom morí el 1506 convençut que havia arribat a costes asiàtiques.

Els descobriments havien fet ressorgir les tensions amb Portugal pel control de les noves terres. Es van solucionar amb diversos acords diplomàtics, com el Tractat de Tordesillas (divisió de territoris).

Després d’haver establit les zones d’influència, s’inicià un procés d’exploració i conquesta.

Consequències

Les grans conquistes es van dur a terme entre 1519 i 1550. La primera fase correspongué a Hernán Cortés, qui emprengué la conquesta de l’Imperi asteca (Mèxic), on destruí el seu imperi i s’apoderà de les seves riqueses. La segona fase, a càrrec de Francisco Pizarro i Diego de Almagro, es va desenvolupar a la zona dels Andes, situada entre l’Equador, el Perú i Bolívia; aquests territoris pertanyien a l’Imperi inca.

En aquestes victòries, va ser important la superioritat de l’armament europeu i l’ús de cavalls, desconeguts pels indígenes.

En la primera meitat del S.XVI, la Corona Espanyola havia explorat i conquistat les zones més riques i poblades d’Amèrica central i del sud. Ja en la segona meitat, les expedicions espanyoles arribaren fins a les Filipines.

Els nous territoris van ser incorporats a Castella, que va exercir el control polític i econòmic. Per això, es va crear el Consell d’Índies, que es desvinculà del Consell de Castella. En depenia la Casa de Contractació, que tenia la funció de regular el monopoli comercial amb Amèrica. En l’àmbit municipal, s’instauraren els capítols, amb les mateixes funcions que l’ajuntament. Es van crear els virregnats: el de Nova Espanya, que abraçava l’Amèrica central, i el del Perú, que abraçava el sud d’Amèrica. Els virreis representaven el rei i dirigien l’administració, l’exèrcit i la justícia.

Els recursos econòmics americans es van convertir en una font d’ingressos essencial. Les activitats més importants foren la mineria, el comerç i les activitats agropecuàries. Les explotacions mineres (mines del Potosí) eren propietat del rei. Per al treball a les mines, els espanyols empraren indígenes a través de la mita (un sistema de treball d’origen inca basat en partides d’indígenes que, de forma rotatòria i obligatòria, havien de treballar a les mines a canvi d’un sou). La necessitat de mà d’obra, juntament amb el decreixement de la població, endureix la mita, fet que tingué un impacte terrible sobre els indígenes.

L’explotació agropecuària: la plantació, dedicada a la producció de cultius tropicals per a l’exportació, i en el S.XVII, la hisenda, dedicada a la ramaderia o al conreu de cereals per al consum americà. Aquestes explotacions tenien també necessitat de mà d’obra, i van recórrer al sistema de l’encomienda, que consistia en el lliurament d’un grup d’indígenes a un colonitzador a canvi de l’evangelització i la protecció, fent treballs obligatoris en la propietat de l’amo. Era una forma de servitud.

Durant el S.XVI, hi hagué una tremenda mortalitat indígena, per la principal causa de les epidèmies introduïdes pels espanyols. També hi varen contribuir les condicions de treball i les guerres. Una conseqüència indirecta d’aquesta catàstrofe demogràfica fou el recurs als esclaus africans. Els abusos que generaren les diverses formes d’explotació dels nadius van ser denunciats aviat per alguns missioners (Bartolomé de las Casas), que consideraven que eren éssers lliures i racionals i, per tant, tenien drets. Les propostes d’aquests sacerdots van ser escoltades per Carles V, que promulgà les Lleis Noces de 1542 destinades a protegir els indis. Aquestes lleis van ser incomplides sovint, per la incapacitat del govern per controlar un territori tan extens i perquè els interessos econòmics destacaven sobre qualsevol consideració moral.

Una altra conseqüència va ser el desenvolupament comercial, que experimentà un gran impuls amb l’explotació de les Índies. L’agricultura i l’artesania augmentaren la producció per atendre la demanda interna i l’americana. El comerç amb Amèrica registrà un desenvolupament espectacular. L’economia castellana es va dinamitzar molt com a conseqüència d’aquest doble procés. Però l’augment de la circulació monetària i el creixement de la demanda van fer que els preus pujaren en unes magnituds desconegudes (la revolució dels preus). Com a conseqüència d’aquesta pujada de preus i de l’augment de la pressió fiscal, les condicions de vida de la població van quedar molt perjudicades.

El S.XVII va sofrir una greu crisi econòmica que a Espanya assolí un caire especialment greu. Les manifestacions varen ser diverses:

• La crisi de les activitats tèxtils, la disminució de la demanda, l’augment dels impostos i la competència estrangera arruïnaren els artesans castellans.

• La disminució de l’arribada de metalls preciosos d’Amèrica; una gran part anava directament a comerciants estrangers o es destinava a pagar els deutes de la monarquia.

Pregunta 3. Reformisme de C