Causas de la Renaixença
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
La Renaixença
Encara que durant el Segle XVIII diversos intel·lectuals havien defensat l'ús de la nostra llengua i L'havien emprada seguint models populars, el cert és que la producció literària havia davallat Notablement, tant des d'un punt de vista qualitatiu com quantitatiu. No obstant això, a partir del Segon terç del Segle XIX, una sèrie d'intel·lectuals reivindiquen que el català es recupere per a la Literatura culta. Comença així un moviment que ells anomenaren Renaixença i que va permetre la Reintroducció de la llengua en tots els àmbits literaris.
El poema La Pàtria (1833) de Carles Aribau, es considera el símbol del principi d'aquest moviment, Que enllaça amb el romanticisme per la reivindicació del passat i de la pròpia tradició cultural.
A partir de l'últim terç del s XIX, amb la irrupció de El Modernisme, acabarà la Renaixença, que, Simbòlicament, es dóna per finalitzada amb les morts de Jacint Verdaguer (1902) i Teodor Llorente (1911).
Un des referents històrics de la Renaixença van ser els trobadors i, en particular, els festivals Poètics medievals, com els Jocs Florals, que van funcionar com una plataforma per a l'exaltació de La literatura pròpia, per a la promoció de nous escriptors i per al a confraternitat dels territoris amb La mateixa llengua: València, Catalunya i Mallorca.
Els Jocs Florals valencians es van interrompre i no es van reprendre fins al 1879, quan els va Convocar una entitat anomenada Lo Rat Penat, promoguda per Constantí Llombart. Es tractava D'una organització cívica que tenia l'objectiu de promoure la cultura dels valencians i, en gran Mesura, de descobrir-los el seu propi país. A més, van formar un centre excursionista amb el qual Van recórrer tota la nostra geografia per divulgar-ne la història i el patrimoni.
Una de les diferències més cridaneres entre la Renaixença a Catalunya i a València fou la tipologia De la classe burgesa. Mentre que a Catalunya pertanyien a la burgesia industrial, a València n'eren Més urbans. No obstant això, aquests burgesos urbans estaven dividits en dos grups i amb Característiques ben diferenciades:
- els poetes de guant
Eren conservadors i s'oposaven a la politització de la Renaixença. Els Poemes estaven escrits en una llengua arcaïtzant, que anomenaven llemosí (nom utilitzat per Diferenciar la llengua de la medieval). Cantaven una pàtria idealitzada molt allunyada de la realitat Social. Autors: Teodor Llorente i Vicent Wenceslao Querol.- els poetes d'espardenya
Eren de la classe social humil amb idees liberals i no tenien una Formació literària. Tingueren un gran èxit entre les classes populars. Propugnaven l'ús del València Col·loquial, sense cap preocupació per la gramàtica que retratava una realitat social castellanitzada I diglòssica. Autors: Eduard Escalante i Constantí Llombart.En el teatre de la Renaixença, igual que en la poesia, es poden diferenciar dues tendències:
Teatre popular
Aquest tipus de teatre va tenir molt d'èxit entre les classes populars. Reproduïa la Vida quotidiana i defensava l'ús d'una llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes, tal Com parlava la gent del carrer.El gènere teatral més freqüent era el SAINET (peça breu, d'un acte, amb una presència Humorística i crítica de temes i personatges de la València del s. XIX. Alguns sainets estan escrits En vers, amb una rima fàcil; solien ser representats per actors no professionals i en ambients Festius). Els principals sainetistes foren:Eduard Escalante i Josep Bernat i Baldoví.