La Causalitat i la Voluntat en la Filosofia de David Hume

La Causalitat Segons Hume

Quan parlem d’una relació causal entre dos fenòmens, A (causa) i B (efecte), comprovem que es fonamenta en dos factors: una conjunció espacial i temporal entre A i B que és observable (en el passat, almenys cada cop que ha passat A, després ha passat B) i una suposada connexió necessària que manté units A i B. És clar que només amb la conjunció espacial i temporal no n’hi ha prou per parlar legítimament de causalitat. Del fet que A passi abans que B no se segueix que A sigui la causa de B. Per exemple, del fet que sempre que canta el gall surt el sol, no se segueix que la sortida del sol sigui un efecte del cant del gall.

Aquesta connexió de què parlàvem, una mena de vincle intern que manté units A i B, és només una suposició que fem, simplement perquè fins ara A i B han aparegut sempre junts en el passat. Realment no percebem cap connexió necessària entre A i B. Hume explica que si apliquem el principi de la còpia, podem comprovar que tenim la impressió de la causa i de l’efecte, però no tenim la impressió d’una connexió necessària, ja que dels cossos només coneixem les qualitats sensibles. Els fenòmens causals són qüestions de fet; per tant, depenen de l’experiència. No podem saber mai a priori que un fenomen n’ha causat un altre. I en virtut d’aquesta comprovació, que es basa tant en la conjunció en el temps i en l’espai com en la suposada connexió necessària, normalment fem una predicció de futur sobre com es comportaran aquests elements el dia de demà.

La Determinació de la Voluntat

Hume va argumentar que la determinació de la voluntat es basa en motius i passions. No som lliures per triar qualsevol acció arbitràriament; en canvi, les nostres decisions estan influenciades per les circumstàncies i els desitjos. Seguint l’exemple anterior, si “agafem el paraigua quan està plovent”, escollim prendre el paraigua perquè tenim el desig de mantenir-nos secs i també per les circumstàncies meteorològiques.

Els actes lliures sempre són determinats per un o diversos motius, des del caràcter d'una persona fins als seus sentiments o passions. Posem l'exemple d'una persona que parla quan pot mantenir-se en silenci. Parlem perquè:

• Volem transmetre una idea.
• Ens agrada relacionar-nos amb els altres.
• Necessitem esplaiar-nos.

Les nostres eleccions estan influenciades pel nostre hàbit i les nostres vivències passades. Per exemple, si decideixes prendre un paraigua perquè està plovent, aquesta elecció està influenciada per la causa (la pluja) i l'efecte (mantenir-te sec, la qual cosa motiva la nostra elecció d’agafar el paraigua). Encara que les nostres decisions semblen lliures, estan arrelades en causes anteriors, ja que hem tingut l’experiència que si no ens protegim de la pluja ens mullarem.

Hume va argumentar que la determinació de la voluntat es basa en motius i passions. No som lliures per triar qualsevol acció arbitràriament; en canvi, les nostres decisions estan influenciades per les circumstàncies i els desitjos. Seguint l’exemple anterior, si “agafem el paraigua quan està plovent”, escollim prendre el paraigua perquè tenim el desig de mantenir-nos secs i també per les circumstàncies meteorològiques.