La Causalitat en Hume: Experiència, Inducció i Coneixement

La Causalitat: No és una Idea Innata, sinó Fruit de l'Experiència

Tots els nostres coneixements, del tipus qüestions de fet, segons Hume, es basen en l’aplicació de la relació de causa-efecte. Aquest principi és utilitzat no sols en l’àmbit de la ciència, sinó també en les qüestions més bàsiques de la vida diària. Segons Hume, la percepció de la causalitat en la ment no la posseïm de forma innata dins de la raó: no és quelcom que es pugui obtenir separat de l’experiència. Només ens podem formar una relació causal a partir de l’experiència; depèn completament del nostre contacte amb aquesta.

Origen i Formació de la Idea de Causalitat

Hume es pregunta si és l'experiència la que ens permet aconseguir coneixements sobre relacions causals entre els fenòmens, suposadament vertaders. Es centrarà en l’anàlisi de com s’origina realment la relació de causalitat, per tal de poder concloure la seva suposada validesa o, si escau, la seva invalidesa. Segons Hume, serà la repetició d’experiències passades la que ens portarà a poder fer inferències causals i a fer previsions futures de conseqüències. Les experiències similars del passat ens donen la «certesa» que, en tenir lloc una causa, podem preveure la seva conseqüència futura.

Però l’experiència de casos passats no justifica que en el futur tinguin lloc els fenòmens de la mateixa manera; només tenim la garantia dels fets tal com ja s’han produït en el passat. Respecte a com tindran lloc en el futur, però, no hi ha cap principi lògic que ens permeti afirmar-ho. (Això és el que avui, en l’epistemologia de la ciència, s’anomena el «problema de la inducció».)

Conclusió sobre la Causalitat Humeana

La relació de causalitat és el resultat d’una conjectura, d’una suposició. L’experiència, per si sola, no pot acabar de justificar la relació causal entre fenòmens; només dona garantia d’allò que ha esdevingut en el passat, però no ens informa que el comportament dels fenòmens A i B es mantingui en el futur. Serà la nostra naturalesa de la ment la que generarà aquesta pressuposició, la que ens farà creure que els successos tindran lloc de la mateixa manera que en el passat.

Conseqüències per a la Validesa de la Idea de Causalitat

Els coneixements vinculats amb la relació de causalitat no tenen una garantia de veritat absoluta; és a dir, els seus enunciats no poden gaudir dels caràcters de necessitat ni d’universalitat, ja que són el resultat d’una conjectura, d’una suposició que la ment necessita fer. No tenen una justificació completa en la mateixa experiència, ja que el nostre coneixement sempre està limitat pel nombre d’experiències de les quals partim en formular una relació causal determinada.