Categoríes formals i estils artístics
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,6 KB
Categoríes formals:
Forma: forma delimitada per una línia, un contorn. També té un significat com a unitat estructurada, diferent del que envolta o del fons, reconeguda, comprensible, amb parts i relacions intrínseques. Dins d'aquesta entitat incloem moltes altres categories formals, com ara línia, volum, espai, llum, color, composició, etc.
Perspectiva:
Identifiquem 'perspectiva' amb el que sols és un mètode de entrar als llindars de la perspectiva lineal. S pot fer amb un punt de fuga, o amb més. Altres perspectives: divergent, intuïtiva: superposició, disminució, vertical, diagonal, atmosfèrica.
Estil:
Quan un nombre considerable d'obres comparteixen trets formals i compositius, podem parlar d'un estil. És un concepte flexible, de vegades fins i tot un poc incoherent. Pot aplicar-se a persones, grups, obres, períodes, regions... Dins del període: conjunt dels trets comuns en obres d'una època. És el típic cas de justificació historicista. L'ús més habitual del concepte; correcte i útil, a la majoria dels casos. De fet, la concepció més freqüent de la història de l'art és una successió d'estils de períodes: naixement, manierisme, barroc, neoclàssicisme. Estil regional: típic d'una zona geogràfica.
Estils representatius o figuratius:
Estils basats en la imitació, més o menys directa, de les aparences visuals, de la realitat perceptible. Els temes es poden reconèixer, perquè remeten a l'experiència sensible. Realisme o naturalisme: descriu el món observable, fins i tot si no és bell. Idealisme: vol construir una perfecció física o espiritual. Il·lusionisme: vol crear una il·lusió de realitat convincent. Expressionisme: exageració de la forma, per a projectar la mirada subjectiva de l'artista, o per a provocar la reacció de l'espectador.
Estils abstractes:
Es separen de la realitat observable en busca d'una forma essencial, d'una percepció autònoma. Actuen per mitjà de simplificació, estilització, distorsió, accentuació de l'expressivitat... Poden tenir origen en la realitat sensible, desconnectada de manera total o parcial; o ser plasmacions formals elaborades sense connexió amb les aparences sensibles. Ornaments geomètrics, com ara greques, sanefes... Expressionisme abstracte. Abstracció lírica. Abstracció geomètrica.
Estil lineal:
Predomina les línies i el modelat per clarobscur, sense pinzellades detectables.
Estil pictòric:
Aquell en el qual es fa evident la pinzellada, la mà de l'artista, el seu traç personal, no només limitació de la realitat.