Categories Filosòfiques: Aristòtil, Kant i el Gir Lingüístic

El Principi de Multiplicitat de l'Ésser

El fet que l'ésser es digui de totes les coses no implica que sempre es digui amb el mateix sentit. Cal tenir en compte el principi de multiplicitat de l'ésser.

La Multiplicitat de Sentits de l'Ésser

• En el primer cas, l'ésser assenyala la presència efectiva de la cosa a la qual es refereix dins de l'espai-temps.
• En el segon cas, indica el seu tret essencial: allò que, si no fos o no tingués, deixaria de ser el que és.
• En el tercer cas, presenta el seu tret accidental (o tret contingent), el qual no modifica l'essència.

Dues Maneres d'Entendre les Categories Filosòfiques

1. Les Categories d'Aristòtil (384-322 a.C.)

Aristòtil proposa que les categories es troben en les mateixes coses (són inherents a la realitat).

Les Deu Categories Aristotèliques

• Substància (L'essencial):
  • Substància Primera: La cosa mateixa de la qual parlem, abans de tota determinació.
  • Substància Segona: La determinació essencial de la cosa, allò que la cosa pròpiament és.
• Categories Accidentals:
  • Quantitat
  • Qualitat
  • Relació (Exemple: casat)
  • Lloc
  • Temps
  • Posició
  • Estat (Exemple: pobresa)
  • Acció
  • Passió (Exemple: és atacat)

2. Les Categories de Kant (1724-1804)

La segona manera d'interpretar les categories la proposa Kant. Ell diu que les categories són projectades per la ment; és a dir, es troben a l'enteniment i ens ajuden a estructurar allò que pensem i a entendre la realitat.

Aquestes categories no formen part de la realitat en si mateixa, sinó de com la percebem.

Exemples de Categories Kantians

• Causa/Efecte: Apareix quan posem en relació dos fenòmens, entenent que un s'oposa a l'altre.
• Unitat: Explica que podem reunir les coses en un sol concepte i abastar diferents fenòmens sota una mateixa determinació.

El Gir Lingüístic (Principis del S. XX)

Aquest moviment filosòfic consisteix en el fet que la clau per entendre les categories resideix en el mateix llenguatge, i qüestiona les propostes d'Aristòtil i Kant.

Segons aquest nou plantejament, ja que el llenguatge constitueix el pont entre allò donat i aquell a qui es dona, és evident que l'estructura de la realitat està fonamentalment condicionada pel llenguatge.

L'Isomorfisme entre el Món i el Llenguatge (Wittgenstein)

La realitat és tot allò que pot ser enunciat amb significat, perquè el llenguatge no és altra cosa que la mateixa forma lògica de la realitat.

Les estructures de la realitat són les estructures del llenguatge. Entre els fets del món i les proposicions s'estableix una relació de representació que Wittgenstein anomena isomorfisme:

• Les proposicions són la imatge de la realitat.
• Els límits d'allò que pot ser dit i els límits d'allò que és real coincideixen.

Tot i això, Wittgenstein explica que hi ha experiències límit, com la mort, que són excepcions.