Catedral de Santiago de Compostel·la: Arquitectura Romànica

Catedral de Santiago de Compostel·la

Arquitectes

• Mestre Bernardo el Vell
• Mestre Esteve
• Mestre Bernardo el Jove
• Mestre Mateo

Cronologia

1075-1211

Tipus

Església-Catedral de peregrinació

Planta

Creu llatina

Material

Pedra

Estil

Romànic espanyol

Comitent

Bisbe Diego Peláez

Funció

Religiosa

Localització

Santiago de Compostel·la

Context Històric

El Mestre Bernardo el Vell, artista francès, inicià l'any 1075 la construcció de la capçalera de la Catedral. El Mestre Esteve, arquitecte i escultor, acabà la capçalera i realitzà també el creuer segons el model de tres naus. Esteve és també l'autor de cadascuna de les portades dels braços del creuer. El Mestre Bernardo el Jove construeix des del creuer fins als peus repetint el model de mestre Esteve. El pòrtic de la Glòria és obra del Mestre Mateo. És d'estil romànic i respon a les característiques de les denominades esglésies de pelegrinatge, que es construïren al llarg de la ruta "jacobea" que conduïa a Galícia. Es va construir entre 1075 i 1128. Diverses construccions s'anaren succeint fins que el bisbe Diego Peláez va impulsar la construcció d'un gran santuari, que es va començar l'any 1075.

Descripció Formal

La planta és de creu llatina amb un cos longitudinal de tres naus: la central coberta per volta de canó amb arcs faixons que la divideixen en deu trams. Les laterals amb voltes d'aresta. El transsepte està totalment envoltat per naus col·laterals i ofereix l'aspecte d'una autèntica basílica. L'amplada de la nau central és el doble que cadascuna de les laterals, idèntica proporció que tenen les naus del transsepte. L'estructura de l'edifici està situada sobre una àrea de vuit mil metres quadrats.

La capçalera s'organitza en un únic absis cobert per una volta de quart d'esfera, amb deambulatori i cinc capelles radials al seu voltant, la central de planta quadrada i reproduint l'estructura d'una petita església. Als braços del transsepte, a cada costat, trobem dues absidioles més. I damunt del creuer s'alça un cimbori sobre trompes.

Planta

• De creu llatina i de pelegrinatge
• Té deambulatori i 9 absidioles
• La central és quadrada
• 3 naus a l'eix longitudinal
• 3 naus al transsepte
• Pòrtic o nàrtex al peu de l'església
• Quatre portes d'accés

Elements suportats

Pilars cruciformes, de gran secció, ornamentats per columnes circulars adossades, amb capitell i cimaci en cadascun dels seus fronts, alternen la base circular i la quadrada, i reben la força de les voltes a través dels arcs. En els laterals de la nau central, les columnes prolonguen la seva silueta fins a la impressió que baixen directament des dels arcs de la coberta de volta de canó i els arcs faixons.

Temàtica

És l'Església mare de l'Arxidiòcesi Compostel·lana, és on es troba la càtedra del seu arquebisbe. El 1884 Lleó XIII promulgava la dita "Deus omnipotents", confirmant l'autenticitat de les relíquies de l'apòstol Sant Jaume i exhortant a peregrinar a Compostel·la. En això radica la seva singularitat.

Models i Influències

Els models d'inspiració són francesos. Destaquen: Sant Martí de Tours, Sant Hilari de Poitiers, Sant Marcial de Llemotges i Saint Bernard-sur-Loire, i sobretot Saint Sernin de Tolosa. També té com a referència algunes construccions espanyoles: Sant Isidor de Lleó, Sant Martí de Frómista, Estella, les catedrals de Zamora i Salamanca, la col·legiata de Toro i la basílica de Sant Vicent d'Àvila.