Catedral de Palma (La Seu) i Les Esposalles d'Arnolfini

Catedral de Palma (La Seu)

La Catedral de Palma, o Seu de Mallorca, és un dels principals exemples del gòtic mediterrani i català, amb una història constructiva que s'estén des del segle XIII fins a l'actualitat, reflectint els canvis socials, polítics i artístics de Mallorca. La seva construcció es va iniciar després de la conquesta de l'illa per Jaume I el Conqueridor, sobre l'espai d'una antiga mesquita, i es va prolongar més de tres-cents anys, implicant nombrosos arquitectes com Ponç des Coll, Jaume Fabre i Berenguer de Montagut, que introduí el canvi de pla de nau única a tres naus, elevant la central i creant l'efecte de lleugeresa característic.

Exterior

La Seu destaca per la seva posició privilegiada sobre un cingle davant la mar i entre el palau de l'Almudaina i el palau episcopal, recordant les acròpolis gregues. Els contraforts i arcbotants paral·lepipèdics amb pinacles i gàrgoles regulen les empentes de les voltes. La façana sud amb el Portal del Mirador és un dels conjunts escultòrics més rellevants de Mallorca, amb arcs apuntats, clau de volta, timpà del Sant Sopar i escultures d'apòstols atribuïdes a Guillem Sagrera. La façana de l'Almudaina i el Portal Major (1594-1601) presenten influències renaixentistes i manieristes, mentre que la façana nord amb el Portal de l'Almoina és més senzilla i funcional, amb un campanar de 48 m d'alçada, que possiblement s'aixeca sobre l'antic minaret.

Interior

L'interior combina amplitud i lluminositat gràcies a la gran alçària de la nau central i als finestrals i rosasses. Les tres naus, amb absis central i laterals, creen un espai de verticalitat i lleugeresa. La Capella Reial, la Capella de la Trinitat i les trones renaixentistes de Joan de Sales aporten valor històric i artístic. Antoni Gaudí i Cornet (1904-1914) hi realitzà una intervenció modernista que, tot i ser criticada, respectava la funció litúrgica i incorporava elements com lampadaris, ceràmica policromada i un baldaquí. Posteriorment, Miquel Barceló (2001-2006) va renovar la Capella de Sant Pere amb ceràmica, vitralls i mobiliari que simbolitzen l'Eucaristia i l'univers, integrant l'art contemporani dins del context històric.

Decoració i simbolisme

L'obra escultòrica i pictòrica de la Seu abasta diverses èpoques: gòtic (portals i timpans), renaixement (Portal Major), modernisme (intervenció de Gaudí) i contemporani (Barceló). Els detalls, com les escultures d'apòstols, la policromia, les vidrieres, els pinacles i les gàrgoles, tenen funció estructural i decorativa, mentre que la simbologia religiosa reforça la sacralitat del temple i la seva funció com a centre espiritual i cultural de Palma.

En conjunt, la Catedral de Palma és un exemple viu d'evolució arquitectònica i artística, on el gòtic mediterrani inicial es combina amb intervencions renaixentistes, modernistes i contemporànies, creant un edifici dinàmic, funcional i emblemàtic, que reflecteix la història, la religió i la cultura de Mallorca.

Les Esposalles del matrimoni Arnolfini (1434)

Les Esposalles del matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck, conservades a la National Gallery, són un paradigma del refinament de la pintura flamenca del segle XV, tant per la tècnica com pel detallisme simbòlic i realista.

Context històric

Aquesta obra reflecteix la societat burgesa de Bruges, plena de mercaders italians i flamencs amb gran poder econòmic. El quadre combina el retratisme amb la pintura de gènere i la simbologia religiosa, mostrant com l'art flamenc del període utilitza la minuciositat i l'oli sobre taula per representar la realitat i els valors morals i socials de l'època.

Tema i composició

La pintura mostra Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami en el moment del seu matrimoni, en un espai interior íntim i reduït. Les figures principals ocupen el primer pla, mentre l'estança i el rectangle de la paret del fons creen un efecte d'enquadrament que reforça la intimitat de l'escena. Les mans agafades i la postura de la núvia transmeten obediència, respecte i delicadesa, mentre que l'esposa manté una actitud continguda.

Expressivitat i dinamisme

Els rostres transmeten serenitat i introspecció, explorant l'ànima dels personatges més enllà de l'aparença física. Com és típic en els retrats flamencs, l'escena és estàtica i concentrada, com si les figures continguessin la respiració per captar un instant etern.

Color i llum

La paleta combina vermells, verds i liles per crear un equilibri entre tons càlids i freds. La llum que entra per la finestra de l'esquerra il·lumina la núvia, simbolitzant fertilitat, mentre deixa l'espòs en penombra, creant contrast i volum.

Perspectiva i profunditat

Van Eyck utilitza perspectiva lineal amb les línies de fons de bigues i taulons, i perspectiva aèria amb modulació de colors, reforçada pel mirall convex que reflecteix l'escena i afegeix un sentit de profunditat i presència dels testimonis, possiblement incloent el mateix pintor.

Detallisme i simbolisme

Cada objecte té un significat. Entre els símbols destacats:

• El ca: simbolitza la fidelitat.
• L'espelma: representa la presència divina.
• Els peus descalços: indiquen el caràcter sagrat del matrimoni.
• La fruita: al·ludeix a la passió i la fertilitat.
• Els esclops: remeten a les tasques i rols socials.
• Ornaments i joies: apunten a l'estatus econòmic.

Fins i tot el mirall reflecteix escenes de la Passió de Crist, creant un paral·lelisme entre la unió matrimonial i la santedat religiosa. En conjunt, el quadre combina realitat minuciosa, simbolisme religiós i humanisme burgès, mostrant el virtuosisme tècnic de Van Eyck i la seva capacitat de transformar un retrat en una complexa meditació sobre l'amor, la fe i la societat del seu temps.