Catalunya i la Segona República: Llei de Conreus i Fets d'Octubre (1934-1935)

La Generalitat i el Govern Central (1934)

Catalunya, amb l'entrada del govern de centre-dreta, ja tenia l'Estatut aprovat pel govern de centre-esquerra i un Parlament propi per exercir les seves competències. El Parlament de Catalunya estava governat per un govern d'esquerres, liderat per Esquerra Republicana.

Catalunya va seguir endavant amb les reformes, incloent la Llei de Contractes de Conreu. Aquesta era una llei semblant a la Reforma Agrària, però adaptada a Catalunya. Consistia en l'arrendament de les terres (pagament d'un lloguer del pagès al propietari). En aquella època, moltes de les terres eren vinyes. Aquests pagesos rebien el nom de Rabassaires (pagesos arrendataris).

Els Rabassaires es van organitzar i van crear un sindicat anomenat Unió de Rabassaires. Van aconseguir reduir el preu del lloguer un 50% i suprimir la rabassa morta (obligació del propietari al pagès de replantar les vinyes mortes).

L'Institut de Sant Isidre va portar la llei als tribunals per eliminar-la. Finalment, el Tribunal de Garanties Constitucionals va anul·lar la llei, argumentant que el Parlament havia sobrepassat les seves competències legislatives.

El setembre de 1934, el Parlament es va reunir i va tornar a aprovar la llei sense cap modificació.

Els Fets d'Octubre de 1934

El 4 d'octubre de 1934, Lerroux va donar entrada per primera vegada a tres ministres de la C.E.D.A. Aquesta decisió va ser molt mal rebuda per la resta de partits d'esquerres, que veien l'entrada del feixisme al Congrés i temien un inici similar al d'Alemanya.

La poca mobilització dels partits d'esquerres i la nul·la mobilització de la CNT no van permetre un aixecament generalitzat contra el govern, excepte a Astúries i a Catalunya.

A Astúries es va produir una mobilització, on es van ocupar totes les mines i es va proclamar la República Obrera de Comitès. El govern central no va tenir prou amb la Guàrdia d'Assalt i va enviar l'exèrcit.

A Catalunya, la insurrecció va ser promoguda pel Parlament. El govern va enviar l'exèrcit i en pocs dies la situació es va normalitzar.

Conseqüències dels Fets d'Octubre

• 35.000 detinguts, amb violència i afusellaments, sobretot a Astúries.
• Empresonament del Govern de la Generalitat (Lluís Companys).
• Largo Caballero i Manuel Azaña van ser empresonats.
• Supressió de l'Estatut de Catalunya i ocupació militar del territori.
• Augment de la influència feixista de la C.E.D.A.

Crisi de Govern (1935)

El juliol de 1935 es va proposar una reforma de la Constitució cap a un to conservador, amb la intenció d'eliminar lleis com la del divorci i de restablir la influència catòlica.

A la tardor de 1935, la premsa va descobrir un escàndol al govern (l'escàndol de l'estraperlo), que consistia a manipular les ruletes dels casinos en favor d'aquests. Va esquitxar diversos ministres del govern, fet que va debilitar l'executiu i va provocar una crisi posterior.