Catalunya durant la Segona República: Estatut, Macià i Fets d'Octubre

Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932)

L'Estatut no reconeixia el dret a l'autodeterminació, sinó que defensava l'estructura de l'estat espanyol i definia el Principat com a Estat autònom dins la república espanyola. L'Estatut recollia la possibilitat d'agregació d'altres territoris, la defensa de la llengua catalana, el control de l'ensenyament, etc. El **6 de maig del 1932** es va començar a les Corts la discussió de l'Estatut. Després del cop d'estat de Sanjurjo, els republicans van donar suport a l'Estatut i es va aprovar el **9 de setembre de 1932**. S'hi recollien àmplies competències legislatives en dret civil, règim administratiu, atribucions judicials i ordre públic.

Francesc Macià i la Generalitat

El **20 de novembre del 1932** es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, on va triomfar ERC. **Francesc Macià** va ser elegit president de la Generalitat fins a la seva mort el **25 de desembre del 1933**. Durant el seu mandat, es va aprovar l'Estatut Interior, es va establir la majoria d'edat als 21 anys i es van desenvolupar diverses lleis de política, social i agrària.

El Món Obrer a Catalunya

La classe obrera catalana votava ERC, però s'organitzava sindicalment a través de la CNT. Convivien dues tendències principals:

• Els **anarcosindicalistes**, dirigits per **Joan Peiró** i **Ángel Pestaña**, partidaris de combinar l'estratègia revolucionària amb la defensa dels interessos concrets i quotidians de la classe obrera, i que veien la República i l'autonomia positivament.
• Els **anarquistes integrats dins de la FAI**, encapçalats per **Diego Abad de Santillán**, **Francisco Ascaso**, **Buenaventura Durruti** i **Juan Oliver**, que consideraven el règim republicà com una mera continuació del sistema monàrquic i l'havien de desestabilitzar per implantar l'anarquisme.

El Bienni Conservador (1933-1936)

El govern d'Azaña va caure el **1933** a conseqüència de desacords polítics. La dreta espanyola es va reorganitzar, integrant monàrquics, carlins, grups feixistes com les Juntes de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) i Falange Española. A les eleccions del **1933** va triomfar la dreta i el centre. El president de la República va encarregar la formació de govern a **Alejandro Lerroux**.

La Revolució d'Octubre de 1934

El PSOE i la UGT van convocar una insurrecció armada i vaga general, per iniciativa de **Largo Caballero**. Els partits d'esquerra identificaven la CEDA amb el feixisme. La insurrecció armada només va triomfar a Astúries; la revolució asturiana va ser durament reprimida per l'exèrcit comandat per **Francisco Franco**. La insurrecció va fracassar.

Catalunya i els Fets del Sis d'Octubre

Després de la mort de Macià, **Lluís Companys** va ser elegit president de la Generalitat. Es van produir conflictes, com el dels rabassaires amb els propietaris i l'aixecament anarquista. El **1934** es va proposar la Llei de Contractes de Conreu, que pretenia evitar l'expulsió dels rabassaires. El govern de la República va presentar un recurs al·legant la incompetència del Parlament Català. Els diputats d'esquerra van abandonar el Congrés dels Diputats, i la llei va acabar sent aprovada pel govern central. Companys, llavors, va proclamar l'**Estat Català**, però no va rebre suport i es va rendir. L'Estatut d'Autonomia va ser suspès i el govern de la Generalitat, empresonat.

Epíleg: Cap a la Guerra Civil

Arran de la crisi del **1934**, el govern de Lerroux va dimitir per l'escàndol de corrupció de l'estraperlo. Es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions per al **1936**. S'hi va presentar el Front Popular. A Catalunya, també hi va haver divisió: el Front d'Esquerres i el Front d'Ordre. El Front Popular va obtenir majoria al Congrés, es va restablir l'Estatut d'Autonomia i Companys va tornar a ser president de la Generalitat. El **1936** es va produir l'aixecament militar contra la República.