Catalunya i Europa al Segle XVIII: Economia, Il·lustració i Revolució

El creixement econòmic de Catalunya

La població de Catalunya es va doblar entre el 1717 i el 1797 i va assolir gairebé el milió d'habitants. En el conjunt d'una Espanya amb una agricultura de rendiments baixos i amb la majoria de les terres en mans dels privilegiats, Catalunya va iniciar una recuperació econòmica important. També algunes mesures establertes pels Borbó, com la reforma impositiva del cadastre o única contribució, que havien estat pensades com a càstig després de la Guerra de Successió, van acabar beneficiant Catalunya, perquè era un impost més equitatiu per a la població.

Durant el segle XVIII hi va haver millores en l'agricultura: modernització de les explotacions agràries, introducció de nous conreus, i especialització vitivinícola. Aquestes millores van ser estimulades per l'existència dels censos emfitèutics. D'altra banda, l'expansió agrícola que augmentava la renda de la població va contribuir al creixement de les manufactures cotoneres, conegudes com a indianes. Finalment, la liberalització del comerç va permetre l'expansió de les companyies comercials i dels mercaders que negociaven amb les colònies entre els ports catalans i els americans.

La necessitat d'una reforma agrària

La principal preocupació d'aquests il·lustrats era la millora de l'agricultura, que consideraven molt endarrerida de terres vinculades. Entre els il·lustrats espanyols, destacarem:

• el comte de Floridablanca
• el comte de Campomanes
• Pablo de Olavide
• el marquès de la Ensenada
• el comte d'Aranda

Els il·lustrats catalans

A Catalunya es van crear diverses acadèmies i també nombroses escoles tècniques que pretenien impulsar el comerç i la manufactura i millorar els estudis tècnics. Antoni de Capmany fou un dels il·lustrats catalans més destacats de l'època.

Causes de la Revolució Francesa

França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. D'una banda, s'anaven succeint males collites que van provocar l'alça del preu dels aliments i el descontentament popular. I de l'altra, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, es mostrava descontenta perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social. La monarquia estava sumida en una crisi financera profunda provocada per les despeses elevades de l'Estat i de la cort. La solució passava per una reforma fiscal, però el monarca absolut temia descontentar els privilegiats que eren el seu suport social principal.

El començament de la Revolució Francesa (1789)

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l'aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals: nom que rebia a França la reunió de representants dels tres estats de l'Antic Règim: el clergat, la noblesa i el Tercer Estat. La seva funció principal era aprovar el sistema tributari reial. Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona perquè constituïen la majoria.