Catalunya i la Corona d'Aragó: Orígens, Expansió i Govern Medieval

Orígens dels Comtats Catalans (Segle X-XI)

Lluites pel Poder (Segle X)

Durant el segle X, es van produir intenses lluites pel poder entre els nobles dels comtats catalans.

Ramon Berenguer I "el Vell" (Segle XI)

Ramon Berenguer I "el Vell" va aconseguir fites importants:

• Sotmetre els nobles per mitjà d'un pacte.
• Que els comtes el reconeguessin com a màxima autoritat, sovint per mitjà d'acords matrimonials o de parentiu.
• Establir la frontera al riu Gaià.
• Conquerir Tàrrega i Agramunt.
• Cobrar impostos dels musulmans (pàries).

Les Pàries i la Conquesta

Les pàries eren el pagament de tributs dels reis islàmics. Els comtes de Barcelona van conquerir poblacions importants com Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

La Formació de la Corona d'Aragó

Unió Dinàstica amb el Regne d'Aragó

Després d'Alfons I d'Aragó, el seu successor va ser el seu germà Ramir II. Ell, juntament amb el marit de la seva filla Peronella, Ramon Berenguer IV (príncep d'Aragó), es van ocupar de les terres d'Aragó.

Ramon Berenguer IV disposava de forces militars importants, i així va dur a terme la conquesta de Lleida, Tortosa, les Garrigues i el Priorat.

Alfons II i la Dinastia Catalanoaragonesa

Alfons II, fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella, va ser la primera persona a ser alhora Comte de Barcelona i Rei d'Aragó. Els territoris de Catalunya i d'Aragó tenien un mateix rei. Així es va iniciar la Dinastia Catalanoaragonesa.

Organització Territorial i Econòmica

La Catalunya Nova i la Repoblació

La Catalunya Nova eren els nous territoris conquerits. La repoblació es va dur a terme en les terres que van ser donades a les ordes militars i als nobles que havien participat en la conquesta.

Les Vilanoves eren el nom que rebien les ciutats on s'atorgaven cartes de poblament i on els pagesos estaven lliures de servituds senyorials.

Economia i Comerç

Una bona part de la població vivia de la ramaderia i l'agricultura. Els cultius més abundants eren els cereals, la vinya i els arbres fruiters. Els artigatges eren les ampliacions de terres de conreu.

Catalunya era un lloc de pas entre l'Imperi Carolingi i l'Al-Àndalus, per això es va convertir en un punt estratègic del comerç.

Adquisicions Territorials (Segles XI-XIII)

Les adquisicions de territoris durant els segles XI-XIII es van realitzar mitjançant:

• Compra-venda.
• Acords matrimonials.
• Herències familiars.

Alguns territoris, com Tolosa (França), van ser difícils de controlar.

Conseqüències de la Derrota en la Guerra

Les conseqüències de la derrota en la guerra (context implícit) van ser:

1. Es van perdre la majoria de territoris occitans i no es van recuperar mai més.
2. A partir d'aquell moment, l'expansió es va fer cap al sud i la Mediterrània.

Cultura i Art Medieval

Llengua i Art Romànic

El llatí era encara l'única llengua escrita que s'utilitzava en terres catalanes, tot i que la gent no l'entenia.

El romànic va ser l'art que es va desenvolupar a la Catalunya rural i feudal. Al segle XII es van construir els grans monestirs, amb una més profusa ornamentació. L'escultura romànica era un complement decoratiu, però amb una clara funció didàctica.

L'Expansió Mediterrània de la Corona d'Aragó

Causes de l'Expansió

Les principals causes de l'expansió van ser:

1. La decadència dels regnes de taifes d'Al-Àndalus.
2. Els interessos de la burgesia catalana.

Conquestes de Jaume I

Jaume I va iniciar la conquesta de Mallorca. Després d'uns quants mesos, l'illa va ser conquerida. Eivissa va ser conquerida una mica més tard, i Menorca ho va ser en temps d'Alfons III (1287).

La conquesta del Regne de València va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordes religiosos militars, que van iniciar l'ocupació del Maestrat i de la costa (Morella i Peníscola). Jaume I va procedir a fer el repartiment de les terres entre els organitzadors.

Les conquestes de Jaume I van ser l'inici d'una expansió important per la Mediterrània.

Expansions Posteriors

Pere III va emprendre la conquesta de Sicília. Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya (1323).

L'exèrcit estava format per uns mercenaris famosos coneguts com a almogàvers.

Comerç i Institucions

Els mercaders catalans proporcionaven naus i diners als reis per tal d'establir rutes comercials. Aquestes rutes permetien adquirir els cobejats productes orientals (espècies, seda, perfums, etc.).

El Consolat de Mar era un tribunal en el qual es discutien els problemes de mercaderies.

Govern i Administració de la Corona d'Aragó

Estructura de la Corona

La Corona d'Aragó era una confederació d'Estats. La cort reial la formaven la família reial, els nobles, els clergues i els funcionaris.

• Consell Reial: Organisme consultiu.
• Cúria: Tribunal de Justícia.
• Cancelleria: Centre d'administració.
• Tresoreria: Finances.

El Pactisme

El poder del rei tenia una limitació: depenia dels impostos o serveis que li concedien les Corts. Aquest equilibri de poder entre la Cort i el rei s'anomena Pactisme.

A Catalunya, a partir del segle XIV, es va crear una delegació de la Diputació del General de Catalunya, coneguda com a Generalitat.