La Catalunya Autònoma i la Generalitat Republicana (1931-1934)

3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

Les negociacions amb el govern provisional de la República van donar lloc al reconeixement immediat d'un govern autonòmic, que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. La nova institució va quedar en mans de republicans i catalanistes d'esquerres i va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes en espera de la redacció d'un Estatut d'autonomia.

La tasca primordial d'aquest govern va ser elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia que definís el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia d'assumir. Amb aquesta finalitat es va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments per elegir una Diputació provisional, que va rebre l'encàrrec de nomenar la comissió d'experts que hauria de redactar l'Estatut. Els 46 membres de la comissió, presidida per Jaume Carner, es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, que va ser lliurat al govern el 20 de juny de 1931.

L'Estatut de Núria partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República Espanyola", declarava el català llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana i establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya. La Generalitat assumia competències exclusives en l'ensenyament, la cultura, la policia i l'ordre públic, la sanitat, les obres públiques, l'agricultura, la regulació del dret civil, l'ordenació territorial, el règim municipal i els tribunals de justícia. Per al finançament autonòmic la Generalitat disposava de la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per l'Administració central. Era un Estatut ambiciós que es volia que fos assumit per una gran majoria de les forces polítiques catalanes.

L'Estatut de Núria va ser aprovat per un plebiscit popular que es va celebrar el dia 2 d'agost. El resultat de la votació va ser aclaparador: l'Estatut, anomenat des d'aleshores Estatut de Núria, fou aprovat pel 99% dels votants, que van ser el 75% del cens. Les dones, privades encara el desembre del dret al vot (fins a l'aprovació de la Constitució de 1931), hi van expressar la seva adhesió en un document acompanyat per 400.000 signatures.

La Generalitat republicana

L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional. Tot seguit, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de novembre de 1932. Ben aviat es van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana, que defensava un model social republicà, progressista, laic i d'esquerra moderada; i la formada al voltant de la Lliga, que constituïa un projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al laïcisme de les esquerres. La candidatura d'Esquerra Republicana va tornar a proclamar-se vencedora indiscutible, amb 56 escons dels 85 de la cambra, i la Lliga es va consolidar com el primer partit de l'oposició (16 diputats).

El 13 de desembre Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament i, el 14, Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins a la mort, el dia de Nadal de 1933. El va succeir Lluís Companys, que es va mantenir al capdavant de la Generalitat fins a 1940. El president Macià va nomenar un govern íntegrament format per consellers del seu partit. També va ser instituït el càrrec de cap del Consell Executiu, responsable de les funcions executives. El juny de 1933 el Parlament va aprovar l'Estatut Interior de Catalunya, que regulava el desenvolupament de les institucions.

La tasca de govern

Durant el període de govern provisional les atribucions de la Generalitat es van limitar a les que ja tenien les antigues diputacions. Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força important, sobretot si tenim en compte que el període efectiu de govern autonòmic només va durar des del novembre de 1932 fins a l'octubre de 1934, en què l'Estatut i la Generalitat van ser suspesos pel nou govern de centredreta.

1. Àmbit econòmic:

• Es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits.
• En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris, especialment dels rabassaires, agrupats en la Unió de Rabassaires, organització propera a Esquerra Republicana. Entre altres mesures, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s'inicià l'elaboració d'una llei per permetre'ls accedir a la propietat de la terra.

2. Política social:

• Mitjançant la Llei de bases de 1934, es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat.
• Es van portar a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
• També es van crear organismes de suport social, com l'Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) i el Consell de Treball, així com l'organització dels serveis d'assistència i previsió social.

3. Ensenyament:

• Es van fundar nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professional, el més representatiu dels quals va ser l'Institut-Escola, un veritable laboratori d'experiències pedagògiques innovadores.
• També es van instaurar noves escoles per formar mestres i es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona.
• Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació i la laïcitat i es van seguir les pautes dels moviments de renovació pedagògica.
• També s'organitzaren colònies d'estiu per a nens i s'amplià el nombre de biblioteques populars, d'arxius i de museus.

4. Cultura i llengua:

• Es va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana.
• L'any 1932 es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra, que va ajudar a la fixació del català normatiu.
• També es va establir el bilingüisme a les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l'ensenyament.
• L'ús de la llengua catalana va créixer notablement i el català es va convertir en una eina de comunicació social, com ho palesa la publicació de 27 diaris en català.

5. Divisió territorial:

• Es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un model comarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis.
• El resultat es concretà en la divisió del territori en 38 comarques, però aquesta divisió no va ser aprovada fins a l'agost de 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.