Catalunya al Segle XX: Crisi, Societat i Avantguardes Artístiques

La Setmana Tràgica i el Moviment Obrer

A Barcelona, l'any 1909, es van posar barricades i es van cremar esglésies i convents. Aquest conflicte, conegut com la Setmana Tràgica, va ser reprimit fortament. S'executà Ferrer Guàrdia, un pedagog anarquista que fou considerat innocent per molts. Molts altres foren condemnats a presó.

La CNT i el Pistolerisme

El 1911 es va crear la CNT (Confederació Nacional del Treball), un sindicat anarquista que esdevingué el sindicat obrer més important de l'Estat Espanyol. A nivell ideològic, practicaven l'apoliticisme (= no participació en política) i l'acció directa (= violència).

El Pistolerisme va ser l'enfrontament armat entre obrers i la patronal. Va néixer el 1917 i va desaparèixer l'any 1940. El període de més importància va ser entre 1917 i 1923. Durant aquest temps, les organitzacions obreres i els sindicats lliures (creats pels empresaris) lluitaven a trets per Barcelona. Hi van haver més de 500 atemptats contra empresaris, encarregats de fàbriques, sindicalistes i obrers. Part de la burgesia catalana va recolzar el cop de Primo de Rivera.

Industrialització i Crisi Econòmica

Causes de la Industrialització de les Antigues Colònies

Les potències europees no podien proveir els països que havien estat colònies, la qual cosa va impulsar aquests darrers a iniciar la seva pròpia industrialització.

La Crisi del 1929: La Gran Depressió

L'octubre de 1929, el valor de les accions de les empreses d'Amèrica del Nord va caure dràsticament, donant inici a la Gran Depressió.

Extensió de la Crisi Nord-americana

• La crisi es va estendre ràpidament pels països amb els quals els Estats Units comerciava (Canadà, Austràlia, Argentina, etc.).
• El 1930, la crisi va arribar a Europa. A Gran Bretanya i Alemanya, es van començar a tancar fàbriques i a acomiadar treballadors.
• A Espanya i a Catalunya també va afectar significativament, coincidint amb el període de la Segona República.

Com a conseqüència d'aquesta crisi global, els estats van haver d'intervenir activament en l'economia.

Les Avantguardes Artístiques: Innovació i Ruptura

Les avantguardes artístiques van representar una ruptura radical amb la tradició artística que havia nascut al Renaixement. Es va trencar amb la representació fidel de la realitat per prioritzar la transmissió dels estats d'ànim de l'artista. La figuració tradicional va perdre importància amb la invenció de la fotografia.

Principals Moviments Avantguardistes

• Cubisme: Partint de l'obra de Cézanne, buscava captar el volum i reduir els objectes a elements geomètrics vistos des de diferents punts de vista.
  • Autors destacats: Picasso i Braque.
• Surrealisme: Sorgit del dadaisme (moviment de la Primera Guerra Mundial), es basava en les teories de l'inconscient de Freud i explorava el món dels somnis.
  • Autors destacats: Dalí, Magritte i Miró.
• Expressionisme: Influenciat per Van Gogh i el simbolisme, es va difondre principalment per Alemanya. Intentava exterioritzar els sentiments i emocions interiors de l'artista.
  • Autors destacats: Kandinsky i Munch.
• Futurisme: Moviment nascut a Itàlia als anys 20. Admirava la modernitat, la màquina, la velocitat i la tecnologia com a elements essencials de l'art.
  • Autor destacat: Boccioni.

Noucentisme i Avantguardes a Catalunya

El Noucentisme Català

El Noucentisme va ser un moviment cultural i literari a Catalunya que es va desenvolupar durant el primer terç del segle XX. Va sorgir com una reacció al Modernisme.

• Personatges clau:
  • Eugeni d'Ors: Va difondre el Noucentisme des de La Veu de Catalunya.
  • Josep Carner.
• Característiques:
  • Gust pel classicisme.
  • Racionalisme.
  • Ús de la ironia.

Impacte Cultural del Noucentisme

A nivell cultural, el Noucentisme va impulsar la normalització lingüística. Es va crear l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i es van promoure les normes ortogràfiques i el diccionari de Pompeu Fabra.

Art i Avantguardes a Catalunya

A nivell artístic, el Noucentisme buscava el classicisme (mesura i equilibri, retorn als clàssics grecs i llatins). La Mediterrània es va convertir en un espai comú d'inspiració.

• Artistes noucentistes destacats: Torres Garcia, Togores, Maillol i Clarà.

Pel que fa a les avantguardes, a Catalunya van sobresortir Dalí i Miró en el surrealisme, i Pablo Gargallo en escultura.