Catalanisme i Renaixença: Història Política i Cultural (1881-1912)

Francés4,56 KB

4.1 Cuba: Pau Zanj «78», part regional i un cònsol, Ab. Esc. 88, front de referència d'estat colonial 93, 93 José Martí funda el Partit Revolucionari Cubà, Gómez, Maceo, García, tarifa Alanz 91, Wilhelm Mack 94 avisa. 4.2 Chiquito 79, Grito de Baire 95, Martí, Campos, Valeriano Weyler, Ramón Blanco 97 sufragi universal, ignorància de drets insulars, autonomia aranzel. 96 Guerra Filipina, José Rizal al 92, Lliga Filipina, sup. Katipunan, mort 97. 4.3. 95 Evident McKinley sup. guerra, Maine 98, Cervera, Batalla de Santiago, batalla de Cavite. 4.4 Foment Nacional Treballador, afavoreix aranzel 91 i firma tractat E.U. 94. Renaixença Veu Catalana.

---

5.1 Fernández Villaverde reforma Hisenda, Junta Regional Adhesiva programa Polavieja, suport de degà descentralitzador i reforma administrativa pública. 5.2 Regeneracionisme: fracàs revolucionari 69, Institució Lliure d'Ensenyament 76, Francisco Giner de los Ríos, influït pel krausisme, Joaquín Costa, «enterrar el Cid», «Escola i Reb», Tancar Caixes.


3.1 Consell Lliga Regionalista Prat de la Riba (Nacionalisme català) 1906, reclam d'autonomia catalana («Catalunya endins», Francesc Cambó, interessos a Madrid, «Catalunya enfora»). La Lliga Regionalista discrepa ideològicament tot i la victòria de 1901, el 1903 i 1905 guanya republicans en general i municipals. Crisi a la Lliga el 1904, Alfons XIII a Barcelona. Cambó i altres hi van.

3.2 Rebuig de la Llei de Jurisdiccions, per això neix Solidaritat Catalana (1906). El 1907 es presenten, programa comú «Tivoli» i guanyen. Discrepàncies al partit; primer, reforma administrativa per Maura; uns negocien i Esquerra s'encontra; segona, el 1908 projecte d'ajuntament de Barcelona preparat; llei regional, el 1909 Setmana Tràgica; la Lliga veu bé representació i rep no (mort sòlid).

3.3 Escindits de la Lliga 1904, funden Centre Nacionalista Català el 1904, poc importants degut a Lerroux. Activisme gràcies al diari «Poble Català» promouen el «CADCI». El 1910 es fa una Federació Nacional Republicana; aquests aliança amb Lerroux «Pacte de Sant Gervasi», 1916 desaparició.

3.4 Conferència d'Algeciras 1906, Tractat Hispanofrancès 1912, protectorat del Rif, Cavilles, 1909 Barranc del Lobo, der imperialisme i revolució popular, estat de guerra, falta de direcció i correcció, 5 morts francesos, Ferrer i Guàrdia. Onada de protestes contra el govern conservador de Maura, desfet dels lerrouxistes, Solidaritat Catalana i Lliga Regionalista 1910.


2.3 Valentí. 1881 bye Pi, 1r Congrés Nacional, Joventut Catalana i ajuda pública a la Renaixença. El diari català d'Almirall diu fer política, el 82 Centre Català, Segon Congrés Català 83, Memorial de Greuges 1885 a llegat a Barcelona, institució econòmica i cultural. 1886 Almirall fa «Lo Catalanista», bases ideològiques de Catalunya progressista; segons això, fundar òrgan interclassista, agitació cultural. Fracàs d'Almirall: 1888 Exposició Universal de Barcelona.

2.4: Lliga Catalana 87, conservadors, fan missatge de regeneració 88, any següent opositors a la reforma del Codi Civil.

4. Impacte del 98: afavorir aspectes de l'autonomisme catalanista, nova generació intel·lectual i activa.

4.2 Candidatura de 4 presidents, fracàs del govern Silvela-Polavieja i tancament de caixes: els rics funden la Unió Regional el 99. La veu de Catalunya passa al Centre Nacional Català, candidat a 4 persones.


3.1 Catalanisme tradicional: Jaume Collell, Josep Morgades (clergues importants), setmanari «Veu de Montserrat», Mil·lenari de Montserrat «1881», resta de món Rip «93», bisbes must catalans. Josep Torras i Bages defensa Catalunya arrelada en el cristianisme i publica «La tradició catalana»: edat mitjana com a ideal, i no pol.

3.2: Grups catalans comarcals s'uneixen en la Unió Catalanista 1891, defensa de drets i referència al Codi Civil, i volen més autogovern: suport a la pagesia, el comerç i els intel·lectuals.

3.3 Bases de Manresa 1892: nom de bases constitucionals regionals catalanes, tenia com a principi el catalanisme polític, competència absoluta del poder català, oficialitat catalana. Caràcter arcaïtzant com a audiència reial o Corts.

Descargar

PDF Word HTML