Catalanisme Polític: Orígens, Evolució i Lliga Regionalista

El Catalanisme Polític: Orígens i Evolució (1880-1901)

1880: El catalanisme apareix com a ideologia política. 1901: El catalanisme es consolida com a ideologia de masses. El grau de sobirania que planteja el catalanisme de manera majoritària és l'autonomia, l'autogovern. Sempre hi ha hagut una minoria que planteja el grau de sobirania màxim, la independència. Cal entendre el concepte de sobiranies compartides: a Catalunya hi ha unes institucions i lleis pròpies, però per sobre hi ha les de l'estat espanyol. L'autonomia catalana sempre ha de respectar les lleis de l'estat.

Durant la primera meitat del segle XIX, el catalanisme comença sent un moviment cultural (la Renaixença) que defensa la llengua com a llengua de cultura (perquè s'havia perdut) i el 1880 es converteix en moviment polític. Per què a finals del segle XIX apareix el catalanisme com a moviment polític? Apareix perquè l'estat que està construint la Restauració és un estat centralista que no respon a les necessitats diferencials de Catalunya.

L'Impacte del 1898

Què passa a partir del 1898? Hi ha un canvi: el catalanisme es converteix en un moviment polític de masses. La gent veu que l'estat és ineficient i no respon a les seves necessitats, així que defensen l'autogovern. S'uneixen tant les classes populars com l'alta burgesia.

En el catalanisme polític sempre hi ha hagut dues tendències (ja presents el 1850):

• Una de conservadora (de dretes) → Carlisme.
• Una de progressista (d'esquerres) → Republicans federals.

Les ideologies són molt diferents, però tenen un punt en comú: ambdues estan en contra de l'estat centralista (estat unitari). El carlisme era una ideologia catòlica i reaccionària (estava en contra de la modernització). Els grups socials que donen suport als carlins són les classes rurals. Els federals són progressistes (volen reformes socials que beneficien les classes mitjanes i populars) i defensen la separació de l'Església i l'Estat (laïcisme: la religió no ha de tenir poder polític). Les classes mitjanes i populars urbanes ho defensen.

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall és el creador del catalanisme polític. Creu que el catalanisme ha de passar de ser un moviment cultural a ser un moviment polític. Catalunya necessita poder polític, necessita autogovern perquè l'estat no respon a les necessitats de Catalunya, no respecta la seva identitat. Valentí no es fixa en els orígens i el passat, per ell la clau és la voluntat del poble de ser una nació ("Un poble ho serà perquè ho vol ser, no perquè el passat el condicioni"). Ell reflecteix tots els seus pensaments a "Lo Catalanisme". El català és el vincle superior d'unitat dels catalans.

1880: Valentí Almirall va convocar el 1r Congrés Catalanista, que pretenia agrupar totes les tendències catalanistes. El catalanisme només té oportunitats si està unit. Què planteja V. Almirall en aquest congrés? Planteja que Catalunya ha de tenir un estat, referint-se a un autogovern, no demana un estat federal. En aquell congrés es va acordar crear una organització, el Centre Català, creat el 1882.

Objectius del Centre Català:

• Havia de ser un moviment autònom als partits de Madrid.
• Havia de ser un partit interclassista (ha d'agrupar totes les classes socials).

La realitat és que el Centre Català va ser una organització minoritària. Només una part de les classes socials mitjanes urbanes li donava suport. No va assolir l'objectiu de ser interclassista perquè només tenia el suport d'una classe.

El Memorial de Greuges (1885)

1885: El Centre Català redacta el Memorial de Greuges, específicament Valentí Almirall. S'utilitza el dret de petició, que era un dret definit a la Constitució del 1876 (de la Restauració borbònica). Aquest donava dret als ciutadans a dirigir-se directament al rei per resoldre problemes. Aquest document s'envia directament al rei perquè ell pugui solucionar els problemes. Catalunya ha patit durant els anys una sèrie de greuges (atacs) per part de l'estat que vol solucionar reivindicant-los en aquest document. El nom oficial era "Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya".

Idees principals del Memorial de Greuges:

• Reconeixement regional: Reivindica que la diversitat regional enforteix la unitat d'Espanya, en lloc de debilitar-la.
• Denúncia del centralisme: Es critica que el govern central ofega la vida regional, eliminant espais d'autonomia.
• Marginalització lingüística: La llengua catalana està exclosa de les escoles, institucions i tribunals, fet que perjudica tant jutges com ciutadans.

"Lo Catalanisme" (1886) i el Fracàs del Projecte d'Almirall

1886: Publicació de "Lo Catalanisme". És el llibre fonamental de Valentí Almirall. Recull les característiques del catalanisme (progressista, democràtic i laïc: separació de l'Església i l'Estat; no pot haver-hi un estat que tingui una religió oficial). Els seus plantejaments concrets són dos en especial:

1. Catalunya ha de modernitzar Espanya. Per fer-ho, Catalunya necessita independència política (autogovern).
2. El catalanisme ha de ser interclassista, ha d'agrupar totes les classes socials, ha de tenir un plantejament unitari. També ha d'organitzar un projecte de partit autònom, no ha de ser sucursalista.

Per què fracassa el projecte de Valentí Almirall el 1888? No pot organitzar un projecte polític interclassista, els progressistes i els moderats tenen idees molt oposades. No pot crear un partit català autònom perquè Valentí Almirall no aconsegueix allunyar la burgesia dels partits dinàstics. Els burgesos veuen que el poder el tenen els partits de Madrid, per això confien en ells. El moment definitiu que marca el fracàs de Valentí Almirall és l'Exposició Universal del 1888: la burgesia catalana és partidària que es faci mentre que ell és contrari, creu que el govern s'aprofitarà del mèrit de Catalunya quan no havia col·laborat en el desenvolupament industrial.

El Missatge a la Reina Regent (1888)

Idees principals:

• Autonomia política: Es demanen Corts catalanes pròpies per decidir els pressupostos i gestionar els afers interns de Catalunya.
• Oficialitat del català: Es reclama que la llengua catalana sigui oficial i que l'ensenyament es faci en català.

El Missatge de Creta (1897)

Fou un missatge adreçat al rei de Grècia. Grècia havia obtingut la independència de Turquia el 1829. La població de Creta era grega, però encara estava sota domini de Turquia. Creta el 1897 està lluitant contra Turquia. El missatge de Creta és de suport a la lluita de Creta, és una espècie d'institució. Es fa un paral·lelisme entre Creta (Catalunya) i Turquia (Castella).

L'Impacte del 98 a Catalunya

Després del 1898 i la pèrdua espanyola de les colònies d'ultramar, el catalanisme polític es consolida i es converteix en un moviment polític de masses. Per què? La crisi del 1898 desacredita els partits dinàstics, concretament davant la gran burgesia catalana. Apareix una nova generació, gent jove que fa que el catalanisme polític ja presenti uns líders consolidats i amb una doctrina i configuració d'idees ben beneficiades. Es crea una àmplia xarxa associativa catalanista, vol dir que hi ha una gran quantitat d'entitats catalanistes a Catalunya perquè la burgesia ha actuat i ara les classes populars també s'han unit al moviment. Per assolir l'autogovern només cal formar un partit polític catalanista fort.

La Candidatura dels Quatre Presidents (1899)

1899 és un punt d'inflexió pel catalanisme → Tancament de Caixes, passa entre estiu i tardor. El president del moment (Silvela) vol augmentar els impostos perquè la hisenda està fallida per la despesa de la Guerra de Cuba i ho fa a la zona més desenvolupada econòmicament: Catalunya. Aquests fan una rebel·lió fiscal i es neguen a pagar. El govern reprimeix els burgesos, els posa multes i els empresona. Els catalans, al final, paguen. El Tancament de Caixes resultarà una derrota a curt termini, però a llarg termini serà una victòria perquè una part de la població catalana s'adona que l'Estat és ineficient i els reprimeix, així que la solució és l'autogovern i el catalanisme.

En aquest context:

• Es crea la Unió Regionalista l'any 1899, formada pels joves de la gran burgesia industrial, amb poder econòmic. Ells defensen l'autogovern per a Catalunya, són catalanistes.
• El 1900 es crea un nou partit catalanista: el Centre Nacional Català. Aquest està format per joves universitaris (classes mitjanes, mitjana i petita burgesia). Són molt pragmàtics (realistes) que provenen de la Unió Catalanista, marxen perquè volen participar en les eleccions legislatives, per tenir algun diputat al parlament espanyol. Tenen una estratègia molt moderada, no volen fer una revolució, volen defensar l'autogovern negociant, aquest fet atraurà la burgesia que busca l'estabilitat. La seva ideologia es basa a dir que Catalunya és una nació, tenen una teoria política molt definida. Tenien entre 25 i 30 anys. Noms rellevants: Prat de la Riba i Cambó.

Pragmatisme: Negociar amb qui sigui perquè Catalunya tingui autogovern. Els dos partits comparteixen ideologia i formen part de la mateixa generació. Els primers tenen els diners i els segons tenen el projecte polític molt definit.

1901: El govern espanyol convoca unes eleccions generals/legislatives. La Unió Regionalista i el Centre Nacional organitzen una candidatura unitària per a la província de Barcelona perquè allà el caciquisme no té poder. Va ser coneguda com la candidatura dels quatre presidents (expresidents d'entitats importants de Catalunya). Resultats: malgrat l'oposició del govern, la candidatura va ser un èxit a Barcelona on va guanyar amb 4 diputats regionalistes, 2 republicans i 1 liberal (dinàstics). És la primera victòria política de Catalunya.

La Fundació de la Lliga Regionalista (1901)

El novembre del 1901 es convoquen eleccions municipals. La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català decideixen unir-se formant un únic partit, la Lliga Regionalista, per presentar-se a les eleccions municipals.

Característiques de la Lliga Regionalista:

• El principal dirigent de la Lliga Regionalista era Prat de la Riba, ell era l'ideòleg i administrador (teoria). El segon era Cambó, ell era l'home més polític, tenia molt bona retòrica (acció).
• La seva estratègia era l'autonomisme possibilista o pragmàtic per assolir l'autogovern.
• La ideologia de Prat de la Riba: ell va escriure el llibre "La nacionalitat catalana" el 1906 on exposa les seves idees. En aquest llibre es considera que: L'ésser humà només té una pàtria, per tant, es refusa la distinció entre pàtria gran (Espanya) i la pàtria petita (Catalunya). En aquest sentit, Espanya era l'Estat format per diverses pàtries i la pàtria dels catalans era Catalunya. La Lliga remarca que volen formar part de l'Estat espanyol però volen autogovern.

Proclama de la Lliga Regionalista (1901): Idees principals:

• Participació política: S'advoca per utilitzar les eleccions com a mitjà per intervenir en el govern i fer sentir la veu catalana.
• Crítica al caciquisme i al centralisme: Es denuncia que Barcelona està sotmesa a interessos externs i vol llibertat per créixer econòmicament i socialment.
• Fiscalitat: Es demana que si Catalunya contribueix fiscalment a Espanya, també pugui tenir poder de decisió.

Resultats de les eleccions municipals de Barcelona:

• Lliga Regionalista: 11 regidors.
• Republicans: 11 regidors.
• Dinàstics: 4 regidors.

Aquesta és la segona victòria política del catalanisme. Del 1901 fins al 1936 la lluita política a Catalunya és diferent de la resta de l'Estat. Mentre que a la resta d'Espanya guanyen els partits dinàstics, a Catalunya el poder es va tornant entre la Lliga i els republicans.

Conclusió:

La Lliga es va configurar com un partit modern i eficaç:

• Afiliats: són com els socis que paguen una quota.
• Centres polítics: tenien locals de socialització on es podia parlar de política. Allà hi havia cafeteries, bars, etc.
• Publicacions: els partits tenien premsa. La publicació més important de la Lliga era "La Veu de Catalunya".

En definitiva, es forma com un partit de masses, el contrari dels partits de notables dinàstics. La Lliga va tenir la seva base social entre les classes socials benestants de Barcelona: burgesia urbana industrial, financera i comercial, professionals liberals, però també va saber expandir-se cap a l'interior rebent el suport dels propietaris rurals.

La Lliga era un partit conservador, catòlic, catalanista i burgès.

El context històric d'aquesta font és l'origen i el desenvolupament del catalanisme polític durant la primera etapa de la Restauració (1875-1898). La consolidació de l'Estat liberal de tipus centralista durant la Restauració va tenir com a una de les respostes a Catalunya l'aparició del catalanisme polític. Aquesta ideologia defensava dos elements principals: autogovern català i defensa de la identitat catalana (llengua i cultura). Des del seu origen el catalanisme va tenir dues tendències: catalanisme progressista (Valentí Almirall) i catalanisme conservador (vigatanisme i Unió Catalanista).