El Catalanisme Polític i la Lliga Regionalista al s. XIX

El Catalanisme com a Regeneracionisme

El desastre del 1898 va tenir conseqüències polítiques, econòmiques i socials. Va servir per veure el naixement del catalanisme a la vida política. Els partits dinàstics estaven en crisi i eren incapaços de fer reformes per reactivar la vida política. Aquesta situació d'aquests dos partits va afavorir l'aparició del Catalanisme amb líders carismàtics, un programa polític ben argumentat i un gran suport social. Aquest catalanisme era molt crític amb la política dels partits dinàstics i van veure el moment de crear un partit polític que es presentés a les eleccions, obtingués representació per accedir a l'autonomia de Catalunya.

L'any 1899, sota el govern de Silvela, va tenir lloc el Tancament de Caixes. Era una protesta ciutadana impulsada per l'alcalde de Barcelona, el Dr. Robert, per negar-se a pagar l'augment dels impostos de la guerra. Aquesta protesta va fracassar i la burgesia va crear un grup polític anomenat Unió Regionalista. Era un grup que demanava autonomia política i administrativa per a Catalunya. Tenia una visió regionalista de Catalunya, tal com defensava la Unió Catalanista i el Vigatanisme. Els seus líders procedien de la burgesia industrial i agrària.

Paral·lelament a això, per diferències ideològiques dins del partit Unió Catalanista, hi ha un trencament i un sector del partit l'abandona i funda un nou partit, anomenat Centre Nacional Català. Dins d'aquest nou partit els seus líders són Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba. Són partidaris de participar a la vida política, són polítics carismàtics amb un bon programa electoral i manca de poc suport social. Utilitzen el diari La Veu de Catalunya per difondre les seves idees.

L'any 1901, el Centre Nacional Català i la Unió Regionalista acorden crear una única candidatura per a les eleccions. La Unió Regionalista tenia molts seguidors i el CNC tenia bons líders i un bon programa. Aquesta candidatura conjunta va ser coneguda com la candidatura dels quatre presidents.

El mateix any 1901 es convoquen eleccions municipals i per primer cop a Catalunya les eleccions no les guanyen els partits dinàstics, sinó la Lliga Regionalista. A partir d'aquest moment la lluita política a Catalunya canvia de paradigma i passa de ser una lluita entre liberals i conservadors a ser una lluita entre republicans i catalanistes. Amb la Lliga es posa fi a Catalunya al monopoli dels partits dinàstics. Es va acabar amb la corrupció electoral i la Lliga es va estructurar com un partit polític modern amb una secretaria, afiliats, seus i publicacions.

La Lliga tenia suport entre la burgesia industrial i agrària i les professions liberals. A mesura que va anar creixent molta gent del món rural li va donar suport. Bàsicament, el seu suport procedia de sectors benestants, farts de la corrupció i del centralisme del sistema de la Restauració i partidaris de reformes per aconseguir l'autonomia de Catalunya.

El Començament del Catalanisme Polític

A finals del s. XIX el moviment catalanista, vinculat a la Renaixença, va adoptant un to més polític reivindicant el dret a l'autogovern de Catalunya.

• L'any 1880 Valentí Almirall, un republicà federal, va dur a terme una tasca que el va convertir en un impulsor del catalanisme polític. Aquest mateix any va promoure el Primer Congrés Catalanista on pretenia reunir a corrents ideològics catalanistes diversos.
• L'any 1881 Valentí Almirall es distancia de Pi i Margall i comença a fer una política catalana al marge dels partits de la resta d'Espanya.
• L'any 1882 crea un partit polític anomenat Centre Català on reivindica la llengua, el dret civil, el proteccionisme econòmic i la divisió comarcal.
• L'any 1883 el Centre Català organitza el Segon Congrés Catalanista on es denuncia que els partits dinàstics a Catalunya segueixen les ordres de les seves direccions a Madrid i s'anima als polítics catalans a abandonar aquests partits i integrar-se amb partits catalanistes.

El congrés va arribar a acords sobre drets civils i proteccionisme, però va fracassar en la resta per diferències ideològiques. El projecte de Valentí Almirall està recollit a Lo Catalanisme, pretenia fer una organització interclassista amb els diferents corrents del catalanisme per poder presentar-se a les eleccions. Per a Almirall no només la història, la llengua i la cultura justificaven el dret a l'autogovern, sinó també les diferències entre una Catalunya industrial, moderna i dinàmica, diferent a la resta d'Espanya agrària, centralista, amb un predomini amb forta influència de les classes tradicionals. Aquesta particularitat de Catalunya, segons ell, reclamava unes institucions polítiques pròpies amb competències polítiques i administratives per solucionar els problemes de Catalunya. El projecte d'Almirall va fracassar per dos motius:

1. Era un catalanisme massa republicà i no podia atreure a la burgesia monàrquica.
2. El seu catalanisme tenia poc contingut social i no podia atreure als treballadors.

Finalment va quedar aïllat políticament per diferències ideològiques i per oposar-se a l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1888, perquè la considerava un pacte entre la burgesia i la monarquia. De totes maneres, Almirall és l'autor del primer manifest polític, el Memorial de Greuges el 1885. Aquest manifest va ser conegut com el Memorial de Greuges on una sèrie de personalitats catalanes l'entreguen a Alfons XII. Aquest document parla de l'abandonament de Catalunya i la defensa de la llengua, el dret civil i el proteccionisme.