Catalanisme Polític: Evolució del Catalanisme a Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,13 KB
Catalanisme Polític Progressista
El catalanisme polític neix quan alguns catalans passen de defensar només la cultura a reclamar també drets polítics per a Catalunya. El seu principal impulsor és Valentí Almirall, inicialment republicà federal, però que s’allunya del federalisme de Pi i Margall perquè considera que no té prou en compte les necessitats específiques de Catalunya. Per això, defensa crear un moviment propi, català i modern.
Els Congressos Catalanistes
El primer gran pas són els Congressos Catalanistes, especialment el Primer Congrés de 1880, d’on sorgeix el Centre Català (1882), la primera entitat política catalanista. Aquest centre volia modernitzar les institucions catalanes, protegir la indústria i defensar el dret civil català.
Memorial de Greuges
L’acte més important d’aquest primer catalanisme és el Memorial de Greuges (1885), presentat al rei Alfons XII. És el primer document polític conjunt del catalanisme, i denunciava el centralisme, demanava proteccionisme econòmic i reclamava el respecte al dret civil català.
Divisió del Centre Català
Tot i el seu paper pioner, el Centre Català es divideix per les diferències ideològiques entre Almirall i altres sectors. Malgrat això, el llegat d’Almirall és clau, sobretot amb el llibre “Lo catalanisme” (1886), on formula la primera teoria política del catalanisme modern.
Catalanisme Conservador
Després del catalanisme progressista, apareix el catalanisme conservador, impulsat per el clergat i les elits tradicionals. Aquest corrent rebutja el liberalisme i el republicanisme i defensa els valors tradicionals catalans, sobretot la religió, la família i l’ordre social.
El Vigatanisme
El moviment més representatiu és el vigatanisme, sorgit a Vic i format per sacerdots i intel·lectuals que veuen Catalunya com una comunitat basada en la moral cristiana i la tradició, contrària als canvis socials ràpids. La figura clau és el bisbe Josep Torras i Bages, autor de La tradició catalana (1892). Defensava que “Catalunya serà cristiana o no serà”, i considerava que la identitat catalana es fonamenta en la família, la propietat i els valors medievals.
Unió Catalanista
D’aquest entorn neix la Unió Catalanista (1891), que agrupa entitats locals i redacta les Bases de Manresa (1892), liderades per Prat de la Riba. Aquest document proposa el primer projecte coherent d’autogovern: català com a única llengua oficial, competències pròpies en educació, lleis i ordre públic, i administració ocupada per catalans.