El catalanisme polític: del federalisme a la Lliga Regionalista

Francés3,48 KB

El catalanisme cultural

Després del Decret de Nova Planta va aparèixer un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes a través de la Renaixença, un moviment literari i cultural que aspirava a recuperar la identitat catalana. La institució que va fer conèixer el moviment al món fou els Jocs Florals.

El catalanisme polític

Les primeres bullangues i moviments en oposició al centralisme van donar lloc al catalanisme polític.

El federalisme (1870-1880)

Amb Pi i Margall, el federalisme defensava que l'Estat havia de ser la unió voluntària de diferents regions, formada per la burgesia i els obrers.

Valentí Almirall i el Centre Català (1880-1890)

El 1882 es va crear a causa de la necessitat d'ocupar-se dels interessos i de fer política. Les seves característiques van ser el regionalisme i el separatisme. Va fer el primer i el tercer congrés catalanista, que van aplegar tendències diverses, un míting a la Llotja de Barcelona i la redacció del Memorial de Greuges, on es volia impulsar la vida regional.

Almirall va publicar Lo Catalanisme, on deia que el català havia de ser el motor de Catalunya i de la regeneració d'Espanya, era progressista i interclassista.

El fracàs del projecte es va deure a les discrepàncies entre la burgesia i els obrers.

La Lliga de Catalunya (1887)

Les discrepàncies dins el Centre Català van fer que la Lliga es formés amb homes com Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Guimerà o Prat de la Riba. Tenia un caràcter més conservador, per això va sintonitzar millor amb la burgesia.

  • Volia oficialitzar el català, aconseguir l'autonomia, el regionalisme i el dret civil.
  • Va fer el missatge a la reina regent (Maria Cristina), on demanava autonomia.

El catalanisme conservador (1891-1901)

Anomenat també catalanisme tradicional, va néixer el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual imposat pels eclesiàstics de Vic. El seu líder, Josep Torras i Bages, va defensar un catalanisme cristià, fonamentat en la família, la propietat i la religió.

La Unió Catalanista (1891) es va formar per millorar la coordinació del moviment catalanista i per organitzar tots els grups catalanistes. Volien autogovern, difusió del catalanisme i elaboració d'un programa comú. Van comptar amb el suport de la Catalunya rural, comerciants, intel·lectuals i propietaris.

Les Bases de Manresa recullen les bases del catalanisme polític i posaven èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Volien que els càrrecs de Catalunya fossin ocupats per catalans, com en l'educació o la justícia.

La Lliga Regionalista (1901)

Es va formar el Centre Nacional Català amb polítics com Cambó, Prat de la Riba i Carner. Volien que el catalanisme intervingués en la política i, l'any 1901, es van presentar a eleccions.

Paral·lelament, i després del fracàs del projecte regeneracionista i del tancament de caixes, es va formar la Unió Regionalista, un grup d'industrials i representants de la burgesia agrària. L'abril de 1901 aquests dos grups es van unir per una confluència d'interessos i van formar la Lliga Regionalista.

Formada per industrials, comerciants i propietaris agraris, estava a favor d'un reformisme polític que atorgués l'autonomia a Catalunya.

Descargar

PDF Word HTML