Catalanisme polític: bases i evolució (1833-1931)

Programa trivoli solidaritat catalana

Document public primaria contemporania als fets caire politic el programa politic tracta sobre defineix el programa de demanda de major atribusions per a les regions i municipis que els parlamentaris catalans es comprometen a impulsar

Catalanisme polític 1833-1931

Concretament després del 1898, al 1907 creació solidaritat catalana

Interès regionalista i consolidació catalanisme polític

Incidents com cu cut es crea partit i programa on va tothom (carlins republicans lerruxistes...)

Com evitar que torni a passar?

Un antigovern per Catalunya perquè no es pugui fer un altre cop lleis a Espanya

- El resultat són eleccions generals i dels 44 escons que dóna Catalunya a Espanya, 41 són d'aquests partits, per tant intuïm que l'èxit total superant la lliga regional 1901. I s'afiliarà amb Maura perquè són d'emullar i no compleixen els seus propis principis

Bases de la unió federal regionalista

Aquesta font és un fragment de les bases de la unió federal nacionalista republicana, publicat el 1 d'abril del 1910, font primària contemporània als fets textual i de caire polític

Aquesta font tracta sobre els principis que tenia la unió federal nacionalista republicana, quan es va fundar es proposa treballar pel reconeixement de la mancomunitat catalana, es suma a Pi i Margall i condemna qualsevol actitud separatista entre Catalunya i Espanya

El context temàtic d'aquesta font és el catalanisme polític 1833-1931 concretament l'evolució del catalanisme 1901-1931

Caracteritzat després de la primera crisi de la solidaritat catalana a causa de les discrepàncies a l'hora de fer reformes a la llei de jurisdiccions es disgrega aquest partit i es crea la unió federal regionalista republicana. La crisi va ser causada per discrepàncies entre el partit polític, conflictes religiosos per implantar la religió a les escoles i la repressió durant la Setmana Tràgica. Aquesta etapa continuarà amb un fort auge del republicanisme i l'aliança de la unió federal nacionalista republicana amb Lerroux

En primer lloc, quan l'autor diu: 'condemna expressament tota aspiració separatista', fa referència al desacord que té amb l'Estat espanyol perquè la unió federal nacional es considera un partit catalanista i per tant està a favor de l'autonomia, però mai de la independència

En segon lloc, quan l'autor diu: 'lesauerra catalana aproven akestes...', fa referència a que aquest partit era una coalició d'esquerres dels partits federalistes, amb la intenció d'afavorir el vot d'esquerres per aconseguir més vots i tenir més importància a Madrid on es negocien millores per a Catalunya i es fa respectar el catalanisme

Solidaritat catalana

Aquesta font és un fragment de programa de ticoli elaborat per solidaritat catalana, partit catalanista, el dia 14 d'abril de 1907. Aquesta font és textual primària contemporània als fets i de caire polític

Aquesta font tracta sobre la presentació del programa electoral del partit solidaritat catalana on denuncia que davant l'amenaça d'una votació jurídica de la Constitució va néixer un sentiment de protesta col·lectiu. El segon paràgraf també explica els objectius primordials d'aquest partit com la defensa del codi de dret civil el qual és injuriat pel projecte de llei de jurisdiccions, i a partir d'aquí aconseguir l'aspiració de Catalunya a la redempció i la generació

En primer lloc, la primera frase fa referència a l'atac de llibertat d'expressió recollida a la Constitució del 1876 per l'acudit de Joan Juneda publicat a la revista Cucut i que va rebre resposta militar i la sanció

En segon lloc, la segona frase fa referència a la materialització de la llei de jurisdiccions com una vulneració al dret civil català, única victòria del catalanisme polític durant la regència de Maria Cristina 1885-1902. Aquesta llei era durament criticada pel catalanisme perquè justificava legalment qualsevol acció militar per la relativa permissivitat que suposava el judici tribunal militar

Bases de Manresa

Aquesta font és un fragment de text document public bases per la constitució regional catalana elaborat per unió catalanista amb Lluís Domènech com a líder, l'any 1892 a Manresa

Aquesta font és una font textual primària contemporània als fets i de caire jurídic

Aquesta font tracta sobre les diferents competències de la unió catalanista atribuïx a Espanya i a Catalunya, el partit explica que les relacions internacionals i l'exèrcit estan sota el poder espanyol. En canvi, s'hi atribueix una independència judicial al poder regional i la implantació de la llengua catalana com a llengua oficial

Ve determinat per la regència de Maria Cristina 1885-1902 i el catalanisme polític concretament les primeres actuacions de l'unio catalanista entre el missatge de la reina regent 1882 i la lliga de Catalunya i la campanya de defensa del dret català

Lliga Catalunya fins al desastre de Cuba

En primer lloc, quan l'unio catalana defensa la llengua catalana com a llengua vehicular com a fase tercera, està intentant apropar-se a tota la població de Catalunya que no ha rebut una bona educació i no pot entendre tràmits jurídics o actes oficials ja que estan en castellà

Per altra banda, quan el partit de Domènech defensa en la base setena un poder legislatiu regional propi ho fa pel motiu que creu que les decisions han de ser preses per aquelles persones que viuen dins d'un territori

Mapa de Catalunya

Aquesta font és un mapa temàtic de Catalunya elaborat per un autor anònim i data desconeguda aquesta font és no textual inde caire social

Aquesta font tracta sobre les diverses veritats catalanistes fins al 1898 on apareixen les principals ubicacions geogràfiques i la corresponent data de creació de l'entitat on observem que hi ha una major concentració al voltant de la zona de Barcelona (85 87 91 92 94 95) i la costa de l'est, sobretot en les actuals províncies de Girona i Barcelona, en detriment a la zona d'interior com Lleida 1878 o província de Tarragona com Valls 1890

Aquesta font pertany al context temàtic de la restauració borbònica 75-98, concretament l'aparició del catalanisme polític 1875-1901 entre el desastre de Cuba 1898 i el tancament de caixes 1899

Desastre Cuba i tancament de caixes

En primer lloc observem que el major nucli d'entitats catalanistes es troben a Barcelona (85 87 91 92 94 95) i nuclis urbans del voltant, Sabadell 79 87, Rubí 88 o Mollet 96 entre d'altres, aquest fet es deu perquè l'objectiu de les entitats catalanes és la voluntat de reforçar la autonomia per a Catalunya per denunciar aquesta desigualtat entre Catalunya - mon industrial - i Espanya - mon rural - i per tant es busquen majors nuclis de població com Barcelona la qual atreu un gran nucli poblacional per la seva forta activitat comercial, en detriment de l'escassetat d'entitats en altres zones com la Catalunya interior o l'actual Tarragona. Per aquest motiu el catalanisme es centrarà sobretot en aquestes zones properes a Barcelona

En segon lloc observem la gran majoria d'entitats catalanistes presenten un creixement regular des de la creació a Lleida o Vic 1878 i augmenten de forma progressista fins 1898. Un fet existent perquè les entitats catalanistes es veuen com una eina útil per fomentar el sentiment catalanista aprofitant el romanticisme provinent d'Alemanya i el gran èxit d'aquestes pels fets tant fonamentals com la unificació italiana 1870. Per aquest motiu aquest augment d'entitats provocarà la difusió de la llengua i cultura catalanes a partir de la literatura