El Catalanisme Polític al segle XIX: Orígens i Evolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,23 KB
La Renaixença i la Consciència Nacional Catalana
El catalanisme polític va sorgir durant el segle XIX, marcat per la Renaixença, la industrialització i les tensions polítiques amb l'Estat espanyol. Aquest moviment va néixer com a resposta a la marginació de la cultura catalana i el centralisme imposat després del Decret de Nova Planta de 1716, que va suprimir les institucions catalanes i va imposar el castellà.
La Renaixença, un moviment cultural i nacionalista impulsat per la burgesia catalana, va recuperar la llengua i la cultura catalana. L'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) i els Jocs Florals (1859) van ser claus en aquest procés. Figures com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van consolidar la literatura catalana.
La Renaixença va influir en la consciència col·lectiva, creant una identitat catalana diferenciada. Es va defensar la llengua catalana i es va aprofundir en la història de Catalunya, reivindicant l'herència medieval amb historiadors com Pròsper de Bofarull, Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull.
Els Antecedents: Republicanisme i Federalisme
Les tensions amb l'Estat espanyol van augmentar amb la industrialització de Catalunya, que va generar un sentiment de greuge. Les primeres aspiracions d'autogovern van sorgir amb el republicanisme federal. El pacte de Tortosa (1869) va intentar unir els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, però el fracàs del republicanisme federal va impulsar l'evolució cap al catalanisme polític.
Valentí Almirall i la Institucionalització
Valentí Almirall, desil·lusionat amb el federalisme, va fundar el Diari Català (1879), el primer diari en català, i va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880). Aquest congrés va unir diferents corrents catalanistes i va demanar la creació d'una acadèmia de la llengua catalana, una comissió de defensa del dret civil català i la protecció de la llengua.
El 1882, Almirall va fundar el Centre Català, la primera organització política catalanista. El 1885, davant l'amenaça d'un tractat comercial amb el Regne Unit, el Centre Català va redactar el Memorial de Greuges, dirigit al rei Alfons XII, denunciant el centralisme.
Escissió i Evolució cap al Catalanisme Conservador
L'estratègia progressista d'Almirall va perdre suport entre la burgesia, especialment després de la seva oposició a l'Exposició Universal de Barcelona (1888). El 1887, es va crear la Lliga de Catalunya, amb un enfocament més conservador, liderada per figures com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, i Enric Prat de la Riba. El 1888, la Lliga va presentar el Missatge a la Reina Regent, reivindicant l'autonomia política.
Conclusió: Un Moviment Plural
Els orígens del catalanisme polític van ser plurals i van evolucionar d'un moviment progressista a un de més conservador, amb la burgesia buscant canalitzar les seves ambicions. Aquesta complexitat va permetre la inclusió de republicans i conservadors, assentant les bases per a les reivindicacions del segle XX, amb la Lliga Regionalista (1901) com a principal representant, defensant l'autonomia política i el proteccionisme econòmic per a Catalunya.