Catalanisme: Orígens, Evolució i Ideologia

Orígens del Catalanisme: Consciència Nacional

Decret de Nova Planta (1716): Aquest decret va abolir les institucions pròpies catalanes després de la Guerra de Successió (1701-1714) i va instaurar un sistema centralitzat basat en el model castellà. Això va provocar la pèrdua de les lleis, llengua i administració pròpies, sembrant la llavor per a la resistència cultural.

La Renaixença: Moviment cultural sorgit a principis del segle XIX amb la voluntat de recuperar la llengua catalana com a eina literària i identitària.

Inspiració romàntica: Va posar en valor el passat medieval, les tradicions populars i el sentiment nacional.

Elements destacats: Oda a la Pàtria (1833), de Carles Aribau, va identificar poble, llengua i pàtria com a conceptes centrals. Els Jocs Florals (1859) van institucionalitzar la creació literària en català. Figures principals: Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Josep Anselm Clavé (cant coral i cançons populars).

Impacte social: La Renaixença va estendre l’ús del català entre les classes populars, però va ser criticada per limitar-se a l’àmbit literari.

Renovació Cultural: Modernisme

Modernisme com a moviment cultural: Aquest moviment va buscar modernitzar la cultura catalana, connectant-la amb les tendències europees del moment.

Nacionalisme cultural: El Modernisme defensava que Catalunya era una nació culturalment diferenciada i, per tant, tenia dret a existir com a entitat autònoma.

Figures destacades:

• Joan Maragall: Va expressar la idea de la cultura com a eina per afirmar la identitat catalana.
• Santiago Rusiñol: Va vincular l’art modern a l’afirmació nacional.
• Pompeu Fabra: Va iniciar la normativització de la llengua catalana, fixant les bases de la llengua moderna.

Ús polític del Modernisme: Aquest moviment va servir per justificar políticament el catalanisme, vinculant-lo a la lluita per un Estat descentralitzat o federal, a la fi del segle XIX i principi del XX.

Orígens del Catalanisme Polític al Segle XIX

Federalisme: Durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), el republicanisme federal va plantejar un Estat espanyol format per regions autònomes.

Valentí Almirall: Va liderar aquest moviment amb el Diari Català (primer periòdic en català) i el llibre Lo Catalanisme, on defensava un regionalisme integrador i particularista.

Congressos catalanistes: L’any 1880 es va celebrar el primer Congrés Catalanista, que va marcar les primeres passes per organitzar un moviment catalanista estructurat.

Catalanisme conservador: El catalanisme polític va evolucionar cap a postures més conservadores amb la creació de la Unió Catalanista (1891) i les Bases de Manresa (1892).

Objectius de les Bases de Manresa:

• Declarar la llengua catalana com a única oficial.
• Reclamar autonomia legislativa, fiscal i administrativa.
• Només els catalans podien ocupar càrrecs públics.

Impuls Polític Decisiu al Segle XX

Lliga Regionalista (1901): Aquest partit va ser liderat per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Representava els interessos de la burgesia catalana i pretenia aconseguir reformes polítiques per obtenir autonomia per a Catalunya.

Accions destacades:

• Defensa contra el caciquisme i el frau electoral.
• Creació d’un marc polític que integrés les demandes catalanes dins d’un Estat espanyol descentralitzat.

Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Primera institució d’autogovern administratiu de Catalunya, que agrupava les quatre diputacions provincials.

Obres principals:

• Desenvolupament d’infraestructures (xarxes viàries i telefonia).
• Foment de la normalització lingüística amb l’Institut d’Estudis Catalans.
• Creació de la Biblioteca de Catalunya i inversió en educació i recerca.

Final abrupte: La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va anul·lar la Mancomunitat i va perseguir el catalanisme polític i cultural.

Ideologia del Catalanisme Tradicional

Defensa de la tradició: Es basa en la idea que la identitat catalana està profundament arrelada en la seva història, religió i costums. Reivindica les antigues institucions catalanes i una estructura social basada en el catolicisme i els valors familiars.

Catalanisme i catolicisme: Es planteja la cultura catalana com una expressió cristiana. L’Església té un paper fonamental en l’educació i la preservació dels valors culturals i ètics.

Autonomia dins l’Estat espanyol: El catalanisme tradicional rebutjava la independència i defensava un sistema descentralitzat on Catalunya tingués autonomia per gestionar els seus afers interns.

Accions i Organitzacions

Unió Catalanista (1891): Va ser una plataforma que reunia sectors catalanistes de tendència conservadora. Va organitzar l’assemblea que va aprovar les Bases de Manresa (1892), el primer projecte d’autonomia catalana.

Lliga de Catalunya (1887): Va néixer com una escissió del Centre Català per agrupar el catalanisme més conservador. Va presentar el Missatge a la Reina Regent, on es reclamaven reformes autonòmiques.

Bases de Manresa (1892): Document fundacional del catalanisme conservador que proposava l’autonomia catalana amb elements tradicionalistes, com l’exclusivitat de la llengua catalana i la preservació del dret civil català.

Crítiques al Catalanisme Tradicional

Excessiva influència de l’Església: Els sectors liberals i progressistes van criticar el catalanisme tradicional per estar excessivament controlat per institucions religioses.

Submissió a l’Estat espanyol: Es va acusar aquest corrent de no defensar amb prou força els drets nacionals de Catalunya en moments crítics.

Allunyament de les classes populars: La seva aliança amb la burgesia el va fer percebre com un moviment elitista.