El Catalanisme i el Moviment Obrer a Catalunya: Dels Orígens a Finals del Segle XIX

Les Primeres Actuacions del Catalanisme

A) El Primer Catalanisme: Liberal i Laic

Valentí Almirall va ser una figura clau en els inicis del catalanisme, impulsant nombrosos projectes i iniciatives:

• 1880: Primer Congrés Catalanista
• 1883: Segon Congrés Catalanista
• 1882: Creació del Centre Català, la primera associació política del catalanisme.

Aquest moviment inicial va aglutinar intel·lectuals, professionals liberals i comerciants, representant un moviment de classes mitjanes, tot i no ser massiu ni popular.

Les seves principals reivindicacions incloïen:

• La defensa de la llengua catalana.
• El proteccionisme econòmic.
• La recuperació del dret civil català.
• La crítica als partits dinàstics de la Restauració.

Un document destacat d'aquesta època és el Memorial de Greuges (1885), obra de Valentí Almirall, que va ser el primer acte oficial del catalanisme en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya.

B) Catalanisme Conservador i Noves Organitzacions (Finals dels 80)

A finals de la dècada de 1880, el catalanisme va experimentar un canvi cap a posicions més conservadores, amb la creació de noves organitzacions que van mobilitzar un sector important de la societat catalana:

• 1887: Creació de la Lliga de Catalunya, sorgida de la fragmentació del Centre Català.
• 1888: Durant l'Exposició Universal de Barcelona, es va presentar el "Missatge a la Reina Regent", reivindicant l'autonomia política per a Catalunya.
• 1889: La Lliga de Catalunya va iniciar una campanya en defensa del dret civil català.
• 1891: Es va fundar la Unió Catalanista, una confederació de centres i entitats catalanistes.

L'objectiu principal d'aquestes noves organitzacions era "defensar Catalunya com a nació".

1892: L'Assemblea de Manresa va donar lloc a les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com les Bases de Manresa. Aquest document, que proposava una via no independentista cap a la sobirania, es va convertir en el programa del catalanisme durant anys. Incloïa elements federalistes i tradicionalistes, proclamava la sobirania de Catalunya, la creació de corts pròpies amb capacitat legislativa plena i la transferència de competències en ensenyament i justícia.

El Moviment Obrer a Catalunya

El moviment obrer va viure una etapa de clandestinitat fins a la promulgació de la llei d'associació de Sagasta el 1881.

La majoria dels treballadors pertanyien a antics oficis i petits establiments, amb una presència limitada de classe obrera industrial. El moviment estava dividit principalment entre l'anarquisme (majoritari) i el marxisme o socialisme (minoritaris).

a) Anarquisme

L'anarquisme presentava una realitat diversa:

• Producció cultural i propagandista: A través de premsa, revistes, llibres, ateneus i organitzacions naturistes o esperantistes, es buscava la conscienciació obrera.
• Acció sindical moderada: Els anarco-col·lectivistes van fundar la FTRE (amb participació d'obrers catalans i jornalers andalusos).
• Partidaris de la violència (anarco-comunistes):
  • Es van produir revoltes i sabotatges, especialment a Andalusia (esmentant la "Mano Negra").
  • La tàctica de la "propaganda pel fet" va portar a atemptats terroristes contra símbols de l'Estat, l'Exèrcit, l'Església i la Burgesia. Barcelona va ser coneguda com "la ciutat de les bombes".

Aquesta situació va provocar una repressió indiscriminada, com els processos de Montjuïc, que va portar a la desaparició del moviment obrer anarquista.

b) Socialisme

• 1879: Fundació de l'Agrupació Socialista Madrilenya per Pablo Iglesias, operant en la clandestinitat.
• 1888: Creació del PSOE i la UGT. El PSOE es va adherir a la Segona Internacional (fundada el 1889).

El PSOE era un partit marxista amb un programa màxim radical (revolució obrera, conquesta de l'Estat, dictadura del proletariat, abolició de la propietat privada), però amb una pràctica més reformista i moderada (defensa del dret d'associació, reducció de la jornada laboral, prohibició del treball infantil, sufragi universal incloent el femení).

Inicialment, el partit va participar en eleccions en solitari, sense èxit significatiu fins a la dècada de 1890 (amb presència en ajuntaments) i el 1910, quan va aconseguir el seu primer diputat gràcies a una aliança amb els republicans.

El moviment socialista es va caracteritzar per una estructura organitzativa sòlida, que incloïa partit, sindicat, premsa i Cases del Poble.