Catalanisme i folklore: Renaixença, tradició i símbols

Catalanisme

El catalanisme comença sent un moviment cultural de les elits i, a finals de segle, com a conseqüència de la guerra de Cuba, es converteix en un moviment polític.

Folklore i romanticisme

El folklore té el seu origen en la reflexió alemanya, gràcies al filòsof Herder amb la teoria del Volksgeist (saber del poble). El folklore proposa recollir tot allò que s’anava perdent. Segons els folkloristes, aquestes dades s’havien de recollir entre les classes més incultes dels llocs “civilitzats”.

El folklore fa sorgir un altre moviment: el romanticisme, que es fixa en temes autòctons, la recuperació dels drets antics, les històries llegendàries, la literatura oral i la poesia popular.

Folklore català (Renaixença)

El folklore català, dins de la Renaixença, neix amb Agustí Duran i va ser impulsat per una burgesia conservadora que volia recuperar la consciència o ànima col·lectiva. L’edat mitjana va ser entesa com l’edat d’or del folklore. El folklore era una eina per recuperar les essències catalanes.

La Renaixença crearà una versió catòlica, historicista i ruralista de la nació catalana. Reivindica, entre altres coses:

• la llengua i l’ús del català;
• la bandera (les quatre barres);
• mites catalans i llegendes;
• la diada (11 de setembre);
• la sardana i altres manifestacions folklòriques;
• la devoció a la Moreneta;
• el caràcter català (seny i rauxa);
• institucions i elements identitaris com la barretina i l’origen històric.

Sistema simbòlic català

El sistema simbòlic català es basa en diverses consciències:

• una consciència lingüística (el català, des del 1714, estava en decadència com a llengua de cultura; es reivindica la llengua influïda pels romàntics alemanys);
• una consciència territorial (el territori és la pàtria: es comencen a organitzar excursions per anar a conèixer el territori; el 1890 es crea el primer club excursionista, la UEC);
• una consciència històrica (el temps mític era l’edat mitjana; apareixen personatges mítics com Guifré el Pilós, els almogàvers...);
• una consciència psicològica i de tradició popular (festes i costums com els Pastorets, el Tió, la Pasqua i altres tradicions que es conserven al món rural).

El Volksgeist és el centre del sistema simbòlic, i afirma l’existència d’una personalitat col·lectiva diferent a totes les altres.

Tradició catalana

1892: Torres i Bages publica el llibre La tradició catalana. Segons ell, l’esperit català reposa sobre tres coses: la família, la propietat i la religió. La tradició catalana és la resposta a l’obra de Valentí Almirall.

Torres i Bages refusa el liberalisme perquè el considera laïcista i revolucionari, i rebutja la violència com a mitjà per resoldre conflictes. Porta l’opinió catòlica a abandonar l’integrisme i a repensar el capitalisme tradicional. La tradició catalana té com a objectiu posar les bases per construir un projecte catalanista sostenible per a l’església i diferent al d’Almirall. Segons Torres i Bages calia distingir la regió (natural) de l’estat (artificial).

Catalanisme conservador

Aquest catalanisme conservador comença cap al 1886 amb un discurs de Prat de la Riba al Centre Escolar Catalanista, on un dels eixos és el principi de consciència: “la nació és l’única pàtria dels catalans”.

Es poden destacar diversos fets i dates rellevants:

• 1887: es crea la Lliga Catalana, formada per membres del grup de la Renaixença que relacionen el catalanisme amb el nacionalisme.
• 1888: aprofitant la visita de la reina regent, es demana un sistema autònom per Catalunya en l’anomenat “missatge de la reina regent”.
• 1889: victòria en la defensa del dret civil català, que implica el manteniment del dret civil propi.
• 1891: es funda la Unió Catalanista, promoguda per Narcís Verdaguer; era una organització idealista que supeditava els interessos materials a la realitat superior de la pàtria ideal.
• 1892: els catalanistes es reuneixen a Manresa (centres de Catalunya) i elaboren les Bases de Manresa (constitució catalana): reconeixien la sobirania de Catalunya, proclamaven l’oficialitat de la llengua catalana i defensaven la recuperació d’antigues institucions catalanes.

Com a conseqüència d’aquest procés, hi ha un intent de catalanitzar moltes organitzacions públiques i civils (biblioteques, institucions, etc.).

Vigatanisme

El vigatanisme és el moviment en què l’església catòlica catalana deixa d’estar alineada amb posicions anteriors i adopta un catalanisme conservador. Es tracta d’un moviment cultural i intel·lectual que té lloc a Vic per facilitar la transició de l’església cap a una orientació catalanista.

Entre els protagonistes destaquen figures com el bisbe Morgades, Jaume Cullell i mossèn Jacint Verdaguer. El seu objectiu era cristianitzar el catalanisme. La Veu de Montserrat va ser un dels seus òrgans de difusió.

Principals fets d’aquest moviment: entronització de Nostra Senyora de Montserrat (1881), que es considera patrona de Catalunya, i la restauració del monestir de Ripoll (1893).