Catalanisme d'Esquerres i la Crisi de 1917 a Espanya
catalán con un tamaño de 3,6 KBCatalanisme d'Esquerres
Durant el primer terç del segle XX, els partits polítics d’esquerra no van tenir una presència política tan significativa com altres forces. Tot i això, podem destacar la UFNR (Unió Federal Nacional Republicana), que es crea el 1910 i que té com a representants Pompeu Fabra i Francesc Layret, que era anomenat 'el Noi del Sucre'.
Altres partits van ser el Partit Republicà Federal, on destaca la presència de Lluís Companys i Marcel·lí Domingo. A més, hi ha Estat Català, partit que reclama la independència catalana i dirigit per Francesc Macià, que va guanyar molta popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera gràcies als Fets de Prats de Molló de 1928.
El març de 1931, durant el congrés de Sants d'Estat Català, el diari L'Opinió i el Partit Republicà Federal creen ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) amb Macià com a màxima autoritat. Aquest partit va substituir la Lliga Regionalista dins de l’hegemonia del catalanisme polític durant la II República.
La Crisi de 1917 a Espanya
Impacte de la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va tenir grans repercussions a Espanya. El país es va declarar neutral, però hi va haver una divisió política entre els aliadòfils (forces progressistes que donaven suport a França i Gran Bretanya) i els germanòfils (el grup conservador que donava suport als imperis centrals).
La neutralitat va tenir conseqüències positives per al gran capital, amb beneficis que no van ser captats pel proletariat, que va veure com el cost de la vida augmentava considerablement.
La Crisi Múltiple de 1917
El 1917 va ser un any molt intens políticament i socialment a Espanya. Tres estaments molt diferents (l'exèrcit, els partits polítics i el món obrer) van actuar de manera independent, provocant una gran crisi de govern.
Les Juntes Militars de Defensa
Els militars s'organitzen en Juntes de Defensa i demanen millors condicions, especialment una política d'ascensos més justa. Tot i que les seves demandes eren corporatives, també reflectien la situació econòmica de la societat. El govern conservador cedeix a les seves demandes. Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, veu en aquesta crisi l'oportunitat d'impulsar una reforma del país i de la Constitució.
L'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona
Un grup de parlamentaris, liderat per Francesc Cambó, convoca una reunió a Barcelona el juliol de 1917. Aquesta Assemblea de Parlamentaris té l'objectiu de reformar el país, descentralitzar-lo i convocar Corts Constituents. Tot i que es va intentar, no es va arribar a celebrar una assemblea similar a Madrid amb el mateix suport.
La Vaga General Obrera de 1917
El tercer estament, que representa el món obrer (principalment a través del PSOE, la UGT i la CNT), organitza una vaga general l'agost de 1917. Exigeixen eleccions i Corts Constituents. L'exèrcit i els polítics (referint-se als de l'Assemblea) donen l'esquena al món obrer.
La vaga general es declara el 13 d'agost i s'estén per Barcelona, Madrid, Bilbao i Saragossa. Les conseqüències van ser una dura repressió, amb més de 70 morts i 2.000 detinguts, entre ells membres del PSOE, la UGT i la CNT.