El Catalanisme: Del Memorial de Greuges a la Lliga Regionalista

La Unió Catalanista i l'Assemblea de Manresa

Després de la campanya per defensar el Codi Civil, alguns líders de la Lliga de Catalunya, com Narcís Verdaguer, van proposar la creació d'un nou partit polític que integrés tots els grups catalanistes, com els alcaldes. Aquest partit, anomenat Unió Catalanista, es va fundar el 1891 amb l'objectiu d'unir diferents grups, publicacions, editorials, ateneus, centres excursionistes, etc.

L'objectiu d'aquest partit era difondre les idees regionalistes conservadores i crear un programa comú per a tots els grups catalanistes. Aquest partit va tenir molt d'èxit a la Catalunya rural i era votat principalment per propietaris mitjans, comerciants, professions liberals i la classe mitjana agrària.

Aquest partit tenia poca militància però una gran difusió geogràfica, que afavoria la difusió de les seves idees. Va aconseguir conscienciar la societat catalana de la necessitat d'autogovern. Dins del partit hi havia una lluita entre dos grups: els partidaris de participar en les eleccions o la vida política i els contraris.

El principal acte d'aquest partit va ser la celebració, l'any 1892, d'una assemblea a Manresa, on es va aprovar un programa polític conegut com les Bases de Manresa o Bases per a la Constitució Regional Catalana, que reconeixia la plena sobirania de Catalunya, l'oficialitat del català i la necessitat de recuperar les antigues institucions.

El Fracàs d'Ampliar les Bases del Catalanisme

El projecte de Valentí Almirall, recollit en la seva obra Lo Catalanisme, defensava l'autogovern per a Catalunya basat en les seves diferències històriques, culturals i econòmiques respecte a una Espanya agrària i centralista.

Tot i voler unir les diverses classes i corrents del catalanisme, el seu projecte va fracassar perquè era massa republicà per a la burgesia i tenia poc contingut social per atraure els treballadors.

Almirall va quedar aïllat políticament, especialment per la seva oposició a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Tanmateix, és autor del Memorial de Greuges (1885), el primer manifest polític catalanista, que denunciava l'abandonament de Catalunya i defensava la llengua, el Dret Civil i el proteccionisme.

Dos Projectes per a Catalunya

Per tant, a finals del segle XIX van aparèixer a Catalunya dos projectes catalanistes ideològicament contraris: un de republicà federal d'esquerres i un altre de regionalista conservador.

El projecte federalista, liderat per Valles i Ribot, amb el seu projecte de constitució de l'Estat Català, defenia una Catalunya sobirana que s'havia unit voluntàriament amb altres territoris federats d'Espanya, dins la República Federal Espanyola. El govern català s'entenia com una república democràtica amb divisió de poders i un estat laic, on hi hauria una separació entre l'Església i l'Estat, llibertat de cultes (de creences) i l'Estat no subvencionaria cap religió. L'ensenyament seria secular i no religiós.

D'altra banda, el catalanisme regionalista conservador es definia a les Bases de Manresa. S'establia que Catalunya també tenia sobirania per triar un poder regional i desafiava l'Estat centralista. El català havia de ser la llengua oficial, només els catalans podien ocupar els càrrecs polítics o públics i Catalunya tenia competències exclusives per recaptar els impostos.

El Catalanisme com a Regeneracionisme: 7.1 L'Oportunitat: el Desastre del 98

El desastre de 1898 va tenir conseqüències polítiques, econòmiques i socials. Va servir per veure el naixement del catalanisme a la vida política. Els partits dinàstics estaven en crisi i eren incapaços de fer reformes per reactivar la vida política. Aquesta situació d'aquests dos partits va afavorir l'aparició del catalanisme amb líders carismàtics, un programa polític ben argumentat i un gran suport social.

Aquest catalanisme era molt crític amb la política dels partits dinàstics i van veure el moment de crear un partit polític que es presentés a les eleccions i obtingués representació per accedir a l'autonomia de Catalunya.

La Candidatura dels Quatre Presidents

L'any 1899, sota el govern de Silvela, va tenir lloc el Tancament de Caixes, una protesta ciutadana imposada per l'alcalde de Barcelona, el Dr. Robert, per negar-se a pagar l'augment d'impostos de la guerra. Aquesta protesta va fracassar i la burgesia va crear un grup polític anomenat Unió Regionalista, un grup que demanava autonomia política i administrativa per a Catalunya. Tenia una visió regionalista de Catalunya, tal com defensaven la Unió Catalanista i el vigatanisme. Els seus líders procedien de la burgesia industrial i agrària. Paral·lelament, per diferències ideològiques dins del partit Unió Catalanista, hi va haver un trencament i un sector del partit el va abandonar i va fundar un nou partit anomenat Centre Nacional Català. Dins d'aquest nou partit, els seus líders, Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba, eren partidaris de participar en la vida política. Eren polítics carismàtics amb un bon programa electoral, però amb poc suport social. Utilitzaven el diari La Veu de Catalunya per difondre les seves idees. L'any 1901, el Centre Nacional Català i la Unió Regionalista van acordar crear una única candidatura per a les eleccions. La Unió Regionalista tenia molts seguidors i el CNC tenia bons líders i un bon programa. Aquesta candidatura conjunta va ser coneguda com la Candidatura dels Quatre Presidents (Albert Rusiñol, Dr. Robert...). Es van presentar a unes eleccions que van guanyar els partits dinàstics a Catalunya, però la candidatura va aconseguir quatre diputats regionalistes.

Un Partit de Nou Tipus: la Lliga Regionalista

L'èxit d'aquesta candidatura va afavorir la fusió dels dos partits, la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, en un de sol anomenat Lliga Regionalista, que va utilitzar el diari La Veu de Catalunya per difondre les seves idees. El mateix any 1901 es van convocar eleccions municipals i, per primer cop a Catalunya, les eleccions no les van guanyar els partits dinàstics, sinó la Lliga Regionalista.

A partir d'aquest moment, la lluita política a Catalunya canvia de paradigma i passa de ser una lluita entre liberals i conservadors a ser una lluita entre republicans i catalanistes. Amb la Lliga es va posar fi a Catalunya al monopoli dels partits dinàstics, es va acabar amb la corrupció electoral i la Lliga es va estructurar com un partit polític modern, amb una secretaria, afiliats, seus i publicacions.

La Lliga tenia suport entre la burgesia industrial i agrària i les professions liberals. A mesura que va anar creixent, molta gent del món rural li va donar suport. Bàsicament, el seu suport procedia de sectors benestants, farts de la corrupció i del centralisme del sistema de la Restauració, i partidaris de reformes per aconseguir l'autonomia de Catalunya. Els líders de la Lliga Regionalista eren Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba.

Les Bullangues

Moviments de protesta popular contra les desigualtats socials del nou Estat liberal i el caràcter centralista. Reclamen la descentralització i més autonomia per als ajuntaments i diputacions. El moviment de la Jamància (1843) té un contingut anticentralista i federal.

La Reivindicació del Particularisme

Alguns polítics i intel·lectuals catalans de caràcter moderat s'oposen al model centralista i reivindiquen el reconeixement del particularisme català. Hi destaquen el filòsof Jaume Balmes, el periodista Joan Mañé i Flaquer i el jurista i polític Manuel Duran i Bas.

El Carlisme Foralista

Des de posicions de defensa de la monarquia tradicional, el carlisme proposa el reconeixement dels antics furs i de les institucions perdudes el 1714. El general carlí Savalls va derrotar el liberal Nouvilas el 1874.

El Republicanisme Federal

• Representat pel Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. Proposa un model d'Estat republicà, progressista i federal.
• Durant la I República fracassa l'intent de construir un Estat federal.
• Durant la Restauració proposa el primer projecte de Constitució de l'Estat Català (1883).

El Projecte de Valentí Almirall

• Justifica la creació de partits polítics catalanistes estrictament catalans per defensar el reconeixement del particularisme català i el dret a l'autogovern.
• Funda un partit polític interclassista: Centre Català (1882).
• A Lo Catalanisme estableix les bases ideològiques d'un catalanisme d'arrel progressista.
• Promotor del Memorial de Greuges (1885).

El Catalanisme Conservador: Lliga de Catalunya

Fundada per joves catalanistes escindits del Centre Català (Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba...). Agrupació de caràcter conservador en sintonia amb la burgesia industrial. Promou el Missatge a la Reina Regent (1888) i la campanya a favor del Dret Civil català (1889).

Catalanisme Catòlic (Vigatanisme)

Defensa un catalanisme tradicional fonamentat en la presentació dels valors tradicionals (família, propietat...) i en la religió. Representat pels bisbes Morgades i Torras i Bages.

Unió Catalanista

Federació d'entitats catalanistes per difondre el catalanisme arreu de Catalunya i elaborar un programa d'actuació comuna. Elabora les Bases de Manresa (1892), un projecte de Constitució per a l'autogovern de Catalunya en una Espanya descentralitzada. Els partidaris de participar activament en la vida política es van escindir i van fundar el Centre Nacional Català (1899).

Lliga Regionalista

Nou partit polític (1901), fruit de la fusió de la Unió Regionalista (industrials) i del Centre Nacional Català (polítics). Primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb diputats a les Corts espanyoles. Defensa la consecució d'un règim autonòmic per a Catalunya.