El Catalanisme Conservador: Orígens, Bases de Manresa i Lliga Regionalista
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,35 KB
El Catalanisme Conservador
Durant una bona part del segle XIX, la burgesia catalana havia donat suport a la idea de construir un estat liberal centralista. El federalisme republicà integrava bona part de les reivindicacions obreres, contràries als interessos de la burgesia. Els primers anys de la Restauració van ser d'una certa estabilitat social, però aviat van començar a sorgir conflictes provocats pel moviment obrer i per la política econòmica liberal de l'Estat. La burgesia s'identifica amb un nacionalisme de base conservador i catòlica.
El domini de la política de la Lliga de Catalunya es va aconseguir a partir de 1888. En aquest any, van rebre una visita de la regent Maria Cristina a Barcelona, on ja estava en marxa l'Exposició Universal. Els membres de la Lliga van lliurar un missatge amb certes reivindicacions autonòmiques. Aquest partit va liderar la campanya en favor del dret civil català.
L'expansió de les entitats catalanistes va afavorir la creació de la Unió Catalanista (1892), impulsada per la Lliga. Es tractava d'una agrupació de diverses entitats catalanistes per establir les bases d'una estratègia política que es va difondre arreu de Catalunya.
Les Bases de Manresa (1892)
Les Bases de Manresa (1892) eren un projecte d'autonomia política inspirat en les constitucions catalanes anteriors a 1716, en què s'establia l'existència d'unes Corts pròpies. També es reivindicava el català com a llengua única i es definia la naturalesa de les relacions amb el govern espanyol.
Finalment, la crisi provocada per la pèrdua de les darreres colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per aplicar una política regeneracionista, juntament amb el Tancament de Caixes (1899), van impulsar el catalanisme polític de caràcter conservador.
L'Impuls Decisiu del Catalanisme Polític
Els conservadors de la Lliga Regionalista van ser hegemònics durant les dues primeres dècades del segle XX. Els partits d'esquerres no van aconseguir un ampli suport electoral fins a l'inici de la Segona República (1931).
L'Hegemonia dels Conservadors
El 1901, la burgesia industrial catalana va aconseguir d'articular els seus interessos mitjançant la fundació de la Lliga Regionalista. Els seus dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch. El regionalisme conservador va passar dels plantejaments teòrics a la realitat política.
La victòria de la Lliga en les eleccions municipals de 1905 va provocar una reacció. L'exèrcit, temorós dels regionalistes, va assaltar les redaccions dels diaris La Veu de Catalunya i Cu-cut!, amb l'excusa de la publicació d'un acudit antimilitarista. En aquest moment és quan es generalitza el terme"nacionalism" per a referir-se al catalanisme polític.
El 6 d'abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. La Lliga va adquirir el control de la presidència amb Enric Prat de la Riba. La dictadura iniciada el 1923 va frenar els projectes d'autogovern.