El Català sota el Franquisme i la Transició

El Català sota el Franquisme

El 1939 va suposar per a la llengua catalana l’inici d’una etapa de persecució brutal i continuada. En la nova situació política, els intel·lectuals catalans es van exiliar, es va implantar la censura, l’escolarització massiva en castellà, la castellanització dels mitjans de comunicació i, fins i tot, dels immigrants. Aquest procés de substitució lingüística es va accelerar amb la pèrdua de parlants a les grans ciutats.

Període de postguerra (1936-1956)

Etapes de repressió:

1936-1946: Època de màxima repressió

Amb les execucions, les prohibicions, la dispersió a causa de l’exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. Aquesta situació va portar a la “resistència” cultural amb reunions clandestines a cases particulars i les edicions d’amagat d’obres, previ pagament dels lectors interessats.

1946-1956: Alleujament de la repressió

La repressió franquista s’alleuja. Tornen les representacions en català, es creen editorials com Barcino i Moll i premis literaris. La llengua torna a l’ús literari molt lentament. Els escriptors exiliats continuen escrivint, creant revistes literàries i, fins i tot, celebrant Jocs Florals (a Xile i a Mèxic).

Els anys seixanta: una lenta represa

Aquesta dècada suposa la consolidació política del franquisme després d’haver estat reconegut pels EUA (1953) i per l’ONU (1955). L’estabilitat política i la lenta recuperació econòmica van significar una liberalització lleu de la dictadura que mostrava les dues cares de la realitat lingüística catalana: l’escolarització massiva, els moviments migratoris i l’expansió de RTE (1956) van facilitar la castellanització i l’abandonament progressiu de la nostra llengua per part de les noves generacions. L’atenuació de la censura i la vitalitat assolida per la cultura catalana permeten la creació de noves editorials, de nous premis literaris i una lenta però creixent activitat filològica que possibilita l’aprenentatge clandestí de la llengua i l’augment de possibles lectors i escriptors. Com a exemple d’això en trobem cursos de llengua i literatura que s’inicien el 1962 amb la creació de l’Obra Cultural Balear. També assistim al naixement de publicacions periòdiques, tant d’informació general com de caràcter infantil (Cavall Fort). En aquesta represa també fou molt important el naixement públic de la Nova Cançó, que a través de la música volien despertar la sensibilitat popular envers el propi país, la llengua i la cultura, van fundar Els Setze Jutges, que era un grup pioner que va articular i difondre aquest moviment musical. Durant els anys seixanta aquest grup va assolir gran difusió ja que no només van crear cançons de gran qualitat musical i literària, sinó que també van difondre la poesia clàssica catalana i van donar a conèixer els autors realistes d’aquests anys. Els lingüistes més destacats d’aquest període són:

• Francesc de Borja Moll: va continuar l’obra del Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i l’editorial que aquest havia creat. Va publicar una Ortografia mallorquina i també va escriure una Gramàtica històrica catalana.
• Manuel Sanchis Guarner: va publicar Aproximació a la història de la llengua catalana i La llengua dels valencians. També va publicar treballs sobre llengua i literatura, referits especialment a les illes com és el cas de Gramàtica valenciana.
• Joan Coromines: autor de nombrosos treballs sobre filologia romàntica, especialment referits al castellà (Diccionario etimológico de la llengua castellana). Entre les aportacions a la filologia catalana hem de destacar Onomasticon Cataloniae i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
• Joan Veny: considerat el creador de la dialectologia catalana moderna ja que els seus estudis han estat basats en la dialectologia amb obres tan importants com Els parlars catalans o Introducció a la dialectologia catalana.

El Retorn a la Democràcia

Anys de transició democràtica

La mort del general Franco va suposar la fi de la dictadura i amb el consegüent canvi de règim polític es va reinstaurar la llibertat política. En els primers anys de monarquia es va aconseguir el retorn d’exiliats, la legalització de partits polítics i la restitució dels drets democràtics que culmina amb les primeres eleccions generals lliures (1975) i l’aprovació per referèndum de la Constitució (1978). Per aconseguir tot això vàrem haver de passar per fortes repressions per part de les forces paramilitars i policials, atemptats terroristes i fins i tot hi va haver l’intent d’un cop d’estat per part de Tejero que va segrestar el Congrés dels diputats quan Sotelo havia d’ésser anomenat cap de govern. De totes maneres el retorn de la democràcia era un fet irreversible i la declaració constitucional d’Espanya com un estat format per comunitats autònomes obria noves expectatives respecte a la recuperació lingüística, cultural i nacional. El 1978 es va fer oficial la llengua catalana, després van aparèixer els estatuts d’autonomia de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears en els quals el català era definit com a llengua pròpia. Posteriorment es van crear les lleis de normalització lingüística.

Època actual: el català avui

Presència del català als distints àmbits d’ús (sistema educatiu, cultura i comunicació, organismes i institucions, noves tecnologies). En tenim exemples d’aquesta presència: el diari Avui, la cadena televisiva TV3, Diari Balears, IB3, la fundació del domini .cat, etc.