El català a Europa: situació actual i reptes de futur

Entre la normalitat i l'anormalitat

Normalitat:

• És oficial en un estat sobirà, Andorra.
• És cooficial a tres comunitats autònomes espanyoles.
• Gaudeix d'una vitalitat lingüística considerable.
• És entesa pel 90% de la població (amb bona voluntat).
• És una llengua codificada plenament (IEC).
• Té una llarga tradició literària (des del s. XIII, amb Ramon Llull).
• Viu un dinamisme econòmic i cultural superior a la resta de llengües sense estat.

Anormalitat:

• Una part de la població no coneix la llengua pròpia i no la fa servir mai.
• Una part del domini lingüístic pertany a altres estats on la llengua oficial és una altra (francès o italià).

El català a la UE

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, aprovada el 1992 pel Consell d'Europa, té com a objectiu promoure les llengües menys parlades d'Europa.

A través d'aquest document, els estats es comprometen a defensar les polítiques de suport a les llengües que no són oficials.

A l'Estat espanyol, on va entrar en vigor el 2001, la Carta dona suport al català, al basc i al gallec. El català no és oficial a la UE perquè el govern de l'estat no ho ha sol·licitat. Així i tot, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i la UE. Tenim el dret a adreçar-nos-hi en català per escrit i el dret a rebre-hi una resposta.

El català als diferents àmbits d'ús

Avanç: en àmbits culturals (edició de llibres i de recursos digitals), mitjans audiovisuals, i en l'administració municipal i autonòmica.

No avanç: en l'administració de la justícia, ni en els cossos de seguretat (militar o policial).

Organismes i institucions difusors de la llengua catalana

• Institut d'Estudis Catalans (IEC): Corporació acadèmica de la llengua. Té cura de l'estudi de la llengua.
• Centre de Terminologia Catalana (TERMCAT): Coordina la recerca de terminologia.
• Institut Ramon Llull: Organisme públic per a la promoció de la llengua i la cultura catalana a l'estranger.
• Institut d'Estudis Baleàrics: Foment dels cursos de formació lingüística i programació d'activitats culturals relacionades amb les Illes Balears.
• Plataforma per la Llengua: ONG per a la promoció de l'ús de la llengua com a eina de cohesió social.
• Obra Cultural Balear (OCB): Des de 1962, amb la missió de sensibilitzar la població illenca de la importància de la llengua com a element d'identitat col·lectiva. Actualment, té un seguit de programes de voluntariat lingüístic per facilitar la integració de nouvinguts.
• Altres associacions vinculades amb la llengua: Moviment d'Escoltisme de Mallorca, Associació Voltor, Grup Blanquerna, Joves de Mallorca per la Llengua, etc.