Castells i monestirs a l'edat mitjana

Explica què era un castell, quins eren els seus elements constituents principals i com funcionava.

A l’època medieval, el Castell és l’element vertebrant d’una unitat territorial feudal, dispositiu militar i residencia del senyor a la vegada que domini de terres i pobles.

Inicialment era una torrassa, sovint de fusta. Cap al s. XI la torre va ser ampliada amb un pati d’armes encerclat a una muralla de pedra coronada per merlets, amb espitlleres, un camí de ronda i un fossar.

Cap al s. XII es construïa un altre recinte de muralla exterior i la torre principal es convertia en un edifici més alt de pedra amb una masmorra, el cos de guàrdia, les quadres i els magatzems a la primera planta, la residència de la família i les habitacions.

Hi havia uns bastions als punts més avançats i als angles es trobaven les torres circulars o quadrades que protegien la porta. El castell havia de resistir el setge i havia de tenir abundant aigua, menjar i els serveis necessaris dins del recinte emmurallat.

Explica què era un monestir, els seus elements constituents principals, i com funcionava.

Els monestirs eren font de coneixement de distintes matèries, resguardaven el saber i projectaven la difusió cultural i científica.

Estan formats per una àrea central de residència i oració envoltada d'una gran àrea productiva on es conserven i transformen els productes de la terra, formada per estables, magatzems, sitges, molins, etc.

El centre del monestirs és el claustre, un gran pati porxat, entorn al qual es desenvolupen les dependències d'oració i residència, aquest es troba comunicat amb l'església, que sol tenir un accés independent, i al seu entorn s'hi disposen la sala capitular, on es celebra el capítol, el reflectori o menjador dels monjos, la cuina, el rebost, les latrines i la biblioteca.

L'ordre als monestirs es basava en un treball per igual en diverses activitats, els dies estaven estrictament regulats per les activitats d'oració, lectura, estudi, treball de la terra, transcripció. Tot aquest treball era per aconseguir un bé comú, deixant de costat el benefici personal.

Esmenta i explica els principals canvis tècnics produïts al s.XI vistos a classe i quines varen ser les seves conseqüències en termes de territori i ciutat.

La societat experimenta canvis molt positius: l’economia agrària va creixent, en gran part gràcies a la revolució de la tècnica en els sistemes de conreu:

• Descobriment de la rotació de cultius, on es cultiven 3 camps diferents, en cada any, per deixar reposar la terra.
• Substitució de bous per cavalls, que tenen més força. Un cavall equival a dos bous.
• Canvi de l’arada de fusta per l’arada de ferro, que es clava més a terra degut a que pesa més i només cal un home a sobre per enterrar-la.
• Invenció del molí d’aigua al 1186 que ajuda a moldre el blat.

Tots aquests avenços generen més aliments, i per tant, més població. Això crearà els comerciants, que agafaran aquest excés de producte i el vendran.

Compara en termes de funcionalitat, espai, arquitectura, construcció i relació amb l’entorn el habitatge tipus rural català de l’alta època medieval amb l’habitatge tipus urbà barceloní de la baixa edat medieval. Contextualitza la teva explicació.

Les cases rurals catalanes com el seu nom diu estaven situades en zones rurals. Majoritàriament estaven fetes de fusta i amb materials molt pobres, normalment de fusta; ja que eren producte de l’espontaneïtat. No seguien una geometria, sinó tot el contrari, a partir d’un mati central, s’anaven construïen zones al voltant d’ell. Estava constituïda per dos parts, la zona on vivien les persones (sigui una zona o més) i per altre banda també estava la zona on vivien els animals.

Les cases de les ciutats de la baixa edat medieval es caracteritzaven per ser bastant estretes però amb una gran llargada. Aquestes cases ja no estaven construïdes tant aleatòriament, sinó que seguien un patró i una geometria. Els materials utilitzats ja no eren tant pobres com només la utilització de la fusta. Per dintre estava dividit en diferents plantes, seccions i fins i tot podia viure més d’una família ( un pares tenen un fill i el fill es casa i crea la seva família allà). També en el seu interior estava la zona en la qual la família exercia el seu ofici (sabater, ferrers, etc.). Una cosa curiosa és que podria ser perfectament possible que en una planta o zones de la casa, només poguessin entrar els homes i a l’igual passava amb les dones.