La Casa Romana: Domus, Insula i Villa a l'Antiguitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

La Casa Romana: Tipus Principals

Hi havia tres tipus principals d'habitatge a l'antiga Roma:

  • La domus: era la casa unifamiliar, típica de les zones urbanes.
  • L'insula: blocs de pisos on vivien diverses famílies, també a les zones més urbanes.
  • La villa: la casa de camp, situada fora de la ciutat.

La Domus: La Casa Unifamiliar

La domus estava ocupada per una sola família i s'orientava cap a l'interior. L'aire i la llum entraven principalment per dues obertures al sostre situades al centre de la casa, al voltant de les quals es trobaven les habitacions. Generalment, no tenia finestres exteriors, tenia un sol pis i les habitacions tenien un ús determinat.

La part central de la casa romana era una sala, l'atri (atrium), on es desenvolupava la vida familiar i domèstica. Al voltant de l'atri hi havia diverses habitacions. Al final de la casa, sovint hi havia un jardí (hortum).

Parts de la Domus Romana

  • Vestibulum i Fauces: A l'entrada hi havia una porta (ianua) que donava a un passadís. Aquest passadís s'anomenava vestibulum abans de la porta i fauces després. Sovint hi havia l'habitació de l'esclau porter (cella ostiarii) i, de vegades, una entrada secundària (porticum).
  • Tabernae: A banda i banda de la porta d'entrada, sovint hi havia les tabernae, unes sales amb accés directe al carrer que el propietari de la casa llogava com a botigues o tallers artesanals. Eren sales amb un taulell on s'exposava la mercaderia i, al fons, una rebotiga. Sovint tenien un sostre baix (pergula) que servia com a dormitori per al botiguer.
  • Atri (Atrium): Era el centre de la casa. Tenia forma rectangular i una gran obertura al mig del sostre, el compluvi (compluvium), per on entraven l'aire, la llum i l'aigua de la pluja. L'aigua queia en una petita piscina, l'impluvi (impluvium), que la recollia cap a una cisterna subterrània. A l'atri també hi havia el larari (lararium), un petit altar domèstic.
  • Cubiculum: Dormitoris: Els cubicula eren els dormitoris. Estaven situats al costat de l'atri i del peristil. Eren habitacions sense finestres, no gaire grans, sovint pintades de colors vius, però generalment molt austeres.
  • Tablinum: Despatx del Paterfamilias: El tablinum era una habitació situada a la paret del fons de l'atri. Estava destinada al paterfamilias (cap de família) i servia com a despatx. Tenia una obertura que donava accés al peristil.
  • Alae i Triclini: Les alae eren dos recintes oberts als costats de l'atri. El triclini era la sala on es feien els àpats. Els romans s'hi estiraven en llits (lecti) per menjar. Normalment, hi havia tres llits adossats a les parets, formant una U al voltant d'una taula central on els esclaus servien els plats.
  • Andron: Passadís: L'andron era el passadís que comunicava l'atri amb el peristil.
  • Peristil (Peristylium): Jardí Interior: El peristil (peristylium) era la segona part de la casa, sovint la més rica i ornamentada, amb influència grega. Era un jardí interior envoltat per un pòrtic amb columnes. Al centre hi creixien plantes i flors, i sovint hi havia un petit estany (piscina). Al voltant del pòrtic hi havia estàtues, columnes i les habitacions més il·luminades: dormitoris (cubicula), salons (oeci) i sales d'estar (exedra).
  • Culina: Cuina i Serveis: La culina era la cuina, una sala petita i modesta amb un fogó d'obra. Al costat de la cuina, sovint hi havia els lavabos i el bany.

L'Insula: Els Blocs de Pisos Romans

Les insulae eren blocs de pisos de lloguer on habitaven diverses famílies en petits apartaments. Podien tenir 3 o 4 pisos. A diferència de la domus, tenien balcons i finestres exteriors, i les habitacions no tenien un ús tan determinat. Sovint es construïen amb fusta, cosa que implicava un gran perill d'incendi. Tenien llargues escales que comunicaven els diferents pisos i apartaments. Els apartaments solien tenir una sala més gran amb finestra o balcó (sala d'estar). Generalment, no tenien aigua corrent i els residents usaven latrines comunitàries. Eren habitatges sovint estrets, incòmodes i perillosos.

Entradas relacionadas: