La Casa Romana: Domus, Insula i Vil·la

La casa romana

Els romans classificaven els seus habitatges en tres tipus principals: la domus, que era la casa unifamiliar; l'insula, els blocs de pisos on vivien diverses famílies a les zones urbanes; i la vil·la, la casa de camp.

La domus

La domus era la casa unifamiliar, generalment habitada per les classes benestants. Es caracteritzava per:

• L'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa (el compluvium), i al seu voltant es trobaven les altres habitacions.
• No solia tenir finestres a l'exterior per preservar la intimitat.
• Normalment tenia un sol pis.
• Les diverses habitacions estaven destinades a un ús determinat.

La primera casa romana consistia en una sola sala, l'atri (atrium), on es desenvolupava la vida familiar. Hi podia haver un petit jardí.

Parts de la domus

Vestíbul i Fauces

A l'entrada de la casa hi havia una porta (ianua), situada al mig d'un passadís. Aquest passadís era el vestibulum abans de la porta i, després de la porta, les fauces. Prop de l'entrada hi havia l'habitació de l'esclau porter (cella ostiarii) i, de vegades, una entrada secundària (posticum).

A banda i banda de la porta d'entrada hi podia haver les tabernae, sales amb accés directe al carrer. Sovint tenien un sostre baix per permetre la construcció d'un sostre fals o altell (pergula), que servia de dormitori per al botiguer.

Atrium

L'atrium era el centre de la casa romana. Al seu sostre hi havia el compluvium, una obertura per on entraven l'aire, la llum i l'aigua de la pluja, que es recollia en una petita piscina, l'impluvium. A l'atri també hi havia el lararium, una capelleta dedicada als lars, els déus protectors de la família i la llar.

Cubiculum

El cubiculum era l'habitació destinada a dormir. Sovint es trobaven al voltant de l'atri o del peristil.

Tablinum

El tablinum era una gran habitació situada a la paret del fons de l'atri, sovint destinada al paterfamilias (cap de família).

Alae

Les alae eren dos recintes oberts als dos costats de l'atri.

Triclinium

El triclinium era l'habitació destinada a fer els àpats.

Andron

L'andron era el passadís que comunicava l'atri i el peristil.

Peristylium

El peristylium era un jardí interior envoltat per un pòrtic amb columnes. Al voltant del peristil s'hi trobaven les habitacions més il·luminades i boniques de la casa, com els dormitoris (cubicula), els salons (oeci) i les sales d'estar (exedra).

Culina

La culina era una sala petita i modesta amb un fogó fet d'obra, destinada a la cuina.

L'insula

La major part dels ciutadans romans vivien en insulae, que eren blocs de pisos de lloguer on habitaven diverses famílies en petits apartaments.

• Podien tenir tres o quatre pisos, o fins i tot més.
• Hi havia balcons i finestres exteriors.
• Les habitacions no sempre tenien un ús determinat i podien ser multifuncionals.

Les insulae es construïen sovint amb materials menys resistents, com la fusta, especialment als pisos superiors, cosa que les feia vulnerables als incendis. Un cop dins, llargues escales comunicaven els diferents pisos i els petits apartaments. Aquests solien constar d'una sala més gran amb finestra o balcó que servia de sala d'estar, un parell de dormitoris i un distribuïdor que també podia servir de cuina. Generalment, no tenien aigua corrent als apartaments i els habitants usaven latrines comunitàries.

La vil·la

Els romans més benestants solien tenir una casa de camp, la vil·la, situada en un lloc amb bon clima, en una terra fèrtil a prop d'un riu o del mar, i amb una bona vista. Les vil·les podien tenir dues parts principals: la granja dedicada als treballs del camp i les dependències dels treballadors (vil·la rústica), i la residència del senyor i de la seva família, on es retiraven a descansar (vil·la urbana).

Vil·la rústica

La vil·la rústica constava d'una part destinada a les feines agropecuàries. Hi podia haver corrals, magatzems i dependències per als treballadors. De vegades, el terme piscina es referia a un abeurador o estany.

Vil·la urbana

La vil·la urbana estava situada en un lloc amb bona vista. Estava pensada com un lloc per descansar i retirar-se de la vida de la ciutat, i disposava de totes les comoditats de les millors cases senyorials de Roma.

Les sales més importants de la vil·la urbana solien ser els triclinis (menjadors). També hi havia nombrosos dormitoris (cubicula), salons (oeci) i altres estances. Les diferents parts de la vil·la podien estar separades per jardins i comunicades per galeries cobertes (cryptoporticus).

La vil·la també podia disposar d'habitacions per descansar o destinades a l'estudi, com ara la bibliotheca (biblioteca).

Decoració i mobiliari

Els mosaics

Els interiors romans, especialment els terres i les parets, eren sovint decorats amb mosaics (opus musivum), fets amb la tècnica de la incrustació de petites peces (tessellae). Aquestes peces es col·locaven l'una al costat de l'altra per crear dissenys i aconseguir efectes cromàtics. Els mosaics podien representar des de formes geomètriques fins a dibuixos figuratius complexos. Les escenes sovint anaven coordinades amb la funció o la situació de l'espai.

Les pintures

Els romans també decoraven les parets interiors de les cases amb pintures al fresc.

Alguns pintors imitaven materials luxosos com el marbre, o bé creaven il·lusions d'elements arquitectònics o paisatges.

El mobiliari

Tot el conjunt d'objectes que servien per moblar la casa s'anomenava supellex.

Algunes estances, com l'atri (atrium), el despatx (tablinum) i la sala d'estar (exedra), solien estar més carregades de mobles. Els dormitoris (cubicula), en canvi, tenien pocs mobles, ja que sovint eren habitacions petites.

Entre els mobles més importants hi havia:

• El lectus, un tipus de llit o sofà que apareixia en moltes estances.
• El subsellium, un tamboret sense braços ni respatller.
• La sella, una cadira amb braços però sense respatller.
• La cathedra, una cadira amb respatller llarg i arquejat, sovint usada per dones o mestres.
• Les taules (mensae) eren de diferents tipus segons el seu ús. Les que estaven al costat del triclini servien perquè els convidats hi poguessin deixar els plats o agafar el menjar.
• Els objectes de valor es guardaven sovint en una caixa de cabals baixa i pesada (arca).

Els romans s'il·luminaven principalment amb tres sistemes: les torxes, les candeles i les llànties d'oli.