La Casa Milà (La Pedrera) de Gaudí: Història i Arquitectura

La Casa Milà – La Pedrera: Una obra mestra de Gaudí

La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera (1906-1910), va ser construïda per Antoni Gaudí. Els materials utilitzats són la pedra, el maó, el ferro i la ceràmica, i el sistema constructiu es basa en l'ús de nous materials. L’estil és el Modernisme.

Context històric i social

L'obra s'emmarca en el context del Catalanisme i la Renaixença, en una època de consolidació de la burgesia industrial, culta i nacionalista, que demandava modernitat i volia fer ostentació de la seva riquesa i gust refinat. També coincideix amb els conflictes de començaments del segle XX i la força de l’anarquisme a Barcelona, incloent-hi la Setmana Tràgica.

Es produeix el trànsit de la Renaixença al Modernisme, on se substituirà el romanticisme de caràcter nostàlgic per una voluntat modernitzadora que afecta tots els àmbits de creació. En aquesta obra trobem com fa cantonada al passeig de Gràcia i el carrer de Provença. Trobem com estan a prop la Casa Batlló i la Casa Amatller de Puig i Cadafalch (ambdues es poden veure des de la terrassa d’aquest edifici).

Antoni Gaudí: El màxim representant del Modernisme

Gaudí va ser el màxim representant del modernisme català. El seu mecenes va ser Eusebi Güell, qui es va fixar molt en el seu treball i va començar a tenir una relació personal amb l’arquitecte. L’any 1883, Gaudí es va fer càrrec del temple de la Sagrada Família.

Anàlisi formal i estructural

Pel que fa a l'anàlisi formal, trobem com l’edifici se sustenta sobre una estructura de ferro, fet que implica l’alliberament dels murs de càrrega i permet tenir una gran llibertat a l’hora de fer la distribució de la planta. S’utilitzen pedres naturals i maons, i també hi trobem:

• Pilars i bigues
• Arcs i columnes

Això demostra una gran complexitat tècnica. La façana és un element autònom que connecta l’edifici amb un sistema complex de bigues i està construïda amb carreus tallats a peu d’obra.

L'espai interior i el terrat

A l’espai interior, des de fora podem veure una muntanya de pedra amb formes dominades per les corbes i paràboles. Les finestres, les portes i les balconades estan decorades amb ferro forjat imitant una ornamentació vegetal. Al terrat hi trobem formes escultòriques capritxoses que podrien recordar-nos paisatges exòtics, tot i que són elements que cobreixen els dipòsits d’aigua i els ascensors.

L’edifici s’estructura al voltant d’un pati ovoide i un de circular. Això aporta ventilació i llum natural. Al voltant d’aquests es distribueixen les plantes organitzades de manera irregular, cosa que genera que les habitacions tinguin formes poligonals i mobles adaptats a aquestes cambres. La decoració és molt abundant, com és característic en el modernisme. Únicament hi ha l’escala del servei i també trobem un sistema molt complex d’ascensors.

Decoració exterior i simbolisme

Pel que fa a la decoració exterior, cal recalcar les formes ondulants que aporten dinamisme a l’edifici, amb una gran ornamentació que simbolitza elements com cavallets de mar. La pedra utilitzada és pedra calcària del Garraf. Tot i que pel material sembla una construcció tradicional, utilitza l’estil de l’arquitectura del ferro.

Trobem xemeneies molt representatives amb una gran varietat de formes, una decoració profusa i una combinació de tècnica i artesania. L’exterior no és policromat, ja que amb les formes i l’ornamentació no és necessari. Alguns autors han considerat aquesta obra com l’antecessor de les avantguardes dels expressionistes alemanys.

Interpretació i significació de l'obra

L’obra va ser encarregada per la família Milà i és un dels exponents més clars de l’arquitectura de Gaudí. L'edifici sembla modelat amb argila i la pedra és granulada, comparable a una formació geològica. Es creu que les muntanyes de Montserrat van ser una font d’inspiració.

En el projecte inicial, l’edifici havia de ser una base per a una escultura de la Mare de Déu de Gràcia, com una roca. Tanmateix, a causa de la Setmana Tràgica, el propietari va decidir prescindir de motius religiosos. L'obra va ser encarregada per la dona de Pere Milà, Roser Segimon. Tot i que la funció inicial era residencial, actualment comparteix funció residencial i museística. A l’entresol hi havia d’haver botigues, a la planta principal viuria la família i els quatre pisos restants es destinarien al lloguer. Fins i tot es va projectar una rampa per pujar amb cotxe fins a la planta.

Models precedents i influències

Les influències de Gaudí provenen de diversos mons:

• Món clàssic i medieval
• Món oriental i àrab
• Autors del s. XIX com Eugène Viollet-le-Duc i Ruskin

Gaudí influenciarà autors d’avantguarda com els expressionistes alemanys (Erich Mendelsohn, Bruno Taut). Cal destacar la seva influència per la religió i el nacionalisme català. Hi ha obres importants de deixebles seus com Can Negre de Josep Maria Jujol. Altres obres importants de Gaudí són el Park Güell, la Sagrada Família i el Palau E