Introducció a la Casa Milà (La Pedrera)
Construïda entre 1905 i 1912 al Passeig de Gràcia de Barcelona, la Casa Milà és una residència privada.
La Casa Milà s'inscriu en el modernisme inicial, que incorpora el simbolisme com a llenguatge expressiu. Aquest moviment proposa l'emancipació de l'arquitectura a favor de tipologies decorativistes inspirades en la natura, reaccionant contra l'historicisme acadèmic del segle XIX. Integra estils arquitectònics diversos, amb preferència per les superfícies corbes, línies sinuoses i ondulades, grans obertures i espais buits. És una obra heterogènia que incorpora noves tècniques tecnològiques i industrials, així com el disseny d'objectes quotidians.
L'arquitectura modernista catalana es caracteritza per la preferència de les superfícies corbes, amb línies sinuoses i ondulades, influència de l'arquitectura medieval. Destaca la despreocupació per les simetries, la llibertat de les plantes, la naturalesa orgànica i la diversitat de llenguatges.
L'arquitecte Antoni Gaudí, una persona introvertida, solitària i religiosa, va viure sense luxes enmig de les obres de la Sagrada Família. Autodidacta, dissenyador de mobiliari i arquitecte, la seva obra es pot dividir en dues fases principals: el període historicista i el de la Sagrada Família.
Context Històric de la Casa Milà
El context històric de la Casa Milà és complex:
- A Espanya, la Restauració borbònica amb la regència de Maria Cristina, caracteritzada per l'alternança entre conservadors i liberals.
- A Catalunya, el catalanisme polític i un renaixement cultural. El Palau de la Música Catalana es va construir durant l'hegemonia de la Lliga Regionalista.
- La tradició musical catalana del segle XIX, amb els cors d'Anselm Clavé i l'Orfeó Català fundat per Lluís Millet.
- Barcelona creixia amb el Pla Cerdà i l'annexió dels pobles del pla. Era coneguda com la "ciutat de les bombes" i el "pistolerisme".
- La Setmana Tràgica (1909) va tenir repercussions en els elements decoratius de l'edifici.
Aspectes Estructurals de la Pedrera
L'estructura interior de la Casa Milà es basa en pilars de pedra i bigues de ferro, eliminant la necessitat de parets mestres i permetent una planta lliure. Les golfes són de maó resistent i de poc pes. Els murs de pedra es tallaven in situ, i el perfil de l'edifici s'assemblava a una pedrera, fet que va originar el seu nom popular: La Pedrera.
Anàlisi Formal i Estilística
La Casa Milà integra diversos llenguatges artístics. L'alçat de l'edifici inclou:
- Planta baixa
- Entresol
- Quatre pisos
- Golfes
- Terrat
- Soterrani amb garatge per a tots els veïns
La planta ocupa el xamfrà d'una illa de cases de l'Eixample, presentant una forma irregular.
Façana i Terrat de la Casa Milà
La façana presenta línies corbes i ondulades que evoquen el mar, amb un caràcter marcadament naturalista. Destaca per:
- Balcons de ferro forjat amb dissenys orgànics.
- Inscripcions religioses.
- La façana no està pintada, mostrant la pedra natural.
El terrat, a diferents nivells, és famós per l'originalitat de les seves xemeneies, que semblen escultures d'aspectes fantasmagòrics, i les seves cúpules.
Interior i Distribució
Interiorment, la Casa Milà es caracteritza per l'absència de simetries i la seva planta lliure. Disposa d'ascensor i escales, principalment dedicats al servei. Els pisos són grans; originalment hi havia 14 pisos, amb la planta noble (principal) reservada per al senyor Milà.
La Casa Milà comptava amb dos grans patis, comunicats entre si, i dos patis més petits destinats a la ventilació de cuines i lavabos. La decoració és una de les característiques més significatives de l'edifici, dissenyada íntegrament per Gaudí.
Anàlisi i Interpretació de la Casa Milà
Significat
La Casa Milà respon al model d'expansió urbanística de Barcelona i al rebuig de l'uniformisme de la Revolució Industrial.
Funció
Va ser un encàrrec de Pere Milà i Camps.
Valoració i Llegat de la Pedrera
Inicialment, l'edifici va ser criticat pel seu nom despectiu, La Pedrera. A partir dels anys 20, l'arquitectura modernista catalana va ser substituïda pel noucentisme, un estil més mesurat, racional i inspirat en el classicisme. Actualment, la Casa Milà és propietat de Caixa Catalunya (ara Fundació Catalunya La Pedrera), tot i que encara hi ha pisos per a particulars. És un edifici emblemàtic de Barcelona, una de les ciutats més representatives del modernisme, i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
catalán con un tamaño de 4,91 KB