Casa Milà: La Pedrera de Gaudí a Barcelona

Edifici: Casa Milà o La Pedrera. Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926). Cronologia: 1906-1912. Tipologia: civil. Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro. Estil: modernista. Localització: Barcelona.

Descripció formal

La línia de corba domina l'espectacular façana de la Casa Milà, planta baixa, amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que grava al màxim la lletra i la conferencia amb una acertada horitzontalitat. Les finestres i les balconades, modelades amb forma de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini.

A la coberta s'hi situen les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d'aigua, elements disimulats sota l'aparença d'imaginatives formes escultòriques. A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al voltant d'aquest pati s'hi distribueixen les diferents plantes, articulades de manera irregular i sense un ordre lògic aparent. El resultat són habitacions poligonals, els mobles de les quals van ser dissenyats i adaptats pel mateix Gaudí. Tot l'edifici es sosté per mitjà d'una estructura de ferro combinada amb pedra i maons que permet eliminar els murs de càrrega, la funció dels quals és substituïda pels arcs parabòlics i les columnes inclinades. Així, per exemple, la façana de l'edifici és una estructura autònoma suportada a partir d'un complex sistema de bípede i tensores de ferro. Això permet que l'espai interior de cada planta es pugui distribuir lliurement.

Entorn i integració urbanística

La seva innovadora façana principal, situada justament en la confluència de dos carrers, permet a l'edifici aprofitar tota l'amplada del xamfrà i gaudir alhora de les àmplies perspectives visuals del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Funció, contingut i significat

Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí la Casa Milà l'any 1906. L'edifici va ser projectat per allotjar un aparcament de carruatges i cotxes al soterrani, botigues a l'entre-sòl, el domicili particular del propietari a la planta noble o principal, quatre pisos amb habitatges de lloguer, un àtic o golf amb terrat de diferents nivells que és remarcable per la seva originalitat. Hi destaquen dipòsits i un gran nombre de xemeneies i sortides de ventilació, amb unes estranyes formes que han estat objecte d'un gran nombre d'interpretacions. La Casa Milà és també anomenada popularment La Pedrera, ja que les pedres que s'utilitzen per a la seva construcció van ser tallades i treballades en un solar que hi havia davant del mateix edifici.