Casa Milà (La Pedrera): Gaudí, Arquitectura i Modernisme a Barcelona

Casa Milà (La Pedrera): Anàlisi Arquitectònica

Dades bàsiques:

• Nom: La Casa Milà
• Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926)
• Cronologia: 1906-1912
• Tipus de construcció: Residencial i locals comercials a la planta del carrer.
• Localització: Barcelona

Breu biografia d'Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va impregnar del corrent neomedievalista. L’inici de la seva obra pertany a aquest moviment. Poc a poc va emprendre un camí personal que va desenvolupar el modernisme. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Va morir atropellat per un tramvia.

Anàlisi formal de la Casa Milà

Planta-espai: Planta rectangular aixamfranada amb les parets perimetrals ondulants. Edifici amb dos grans celoberts interiors. No té ascensor i té una gran escala de veïns reduïda, en benefici de l’espai i la claror dels celoberts. No té cap línia recta.

Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro.

Sistema constructiu: Combinació d'arquitectura arquitravada i de volta.

Elements de suport: Pilars de pedra que suporten jàsseres de ferro, distribuïdes de forma radial a partir dels pilars. Això permet una planta lliure i irregular sense parets mestres.

Elements sostinguts: Volta anular d’arcs parabòlics o catenaris.

Il·luminació: La façana i la planta lliures de parets de càrrega fan possibles unes bones obertures exteriors per a l’entrada de llum. Els celoberts ajuden a la il·luminació interior de totes les plantes.

Espai exterior

Volums: L'edifici va ser concebut per ocupar la parcel·la de l’Eixample que tenia assignada i respectava la forma que predominava al pla Cerdà pel que feia als edificis residencials.

Façanes: La unitat formal de la façana no és simètrica però aconsegueix un gran equilibri i harmonia gràcies a les fileres de balcons que s’ondulen alternativa i irregularment.

Urbanisme: La seva irregularitat fa que destaqui per sobre de la resta.

Elements decoratius

Exteriors: Les ondulacions dels balcons són dinàmiques i provoquen un joc de clarobscurs molt decoratius. Les pedres dels balcons van ser tallades in situ per picapedrers. Les baranes de ferro forjat simulen formes vegetals entrellaçades i a la cornisa superior hi ha inscrita la invocació mariana. El terrat superior, les escales i les xemeneies tenen formes orgàniques i estan recobertes de trencadís.

Interior: Es basa en el traçat poligonal irregular de les estances, parets irregulars i falsos sostres amb formes d’onades sinuoses. Això obligava a tenir mobles fets a mida dissenyats pel propi Gaudí.

Significat de la construcció

Elements propis de l’estil: La creativitat personal de Gaudí i la sinuositat de les formes amb manca de línies rectes, són dos dels elements més característics del modernisme català. El treball artesà predomina en aquest edifici, malgrat la utilització de les jàsseres de ferro colat, de producció industrial.

Relació forma-funció: Com a edifici residencial, va deixar la planta principal per a la família Milà i la resta per a lloguer.

Elements simbòlics: L’edifici havia de ser coronat amb una figura de la Mare de Déu del Roser, de 4m. Encara que aquest detall reflecteix la religiositat de la burgesia catalana, tot l’edifici és símbol del poder econòmic de la família Milà.

Relació de l’obra amb l’època: A causa del creixement industrial i demogràfic de Barcelona va ser necessari un nou pla urbanístic. El 1859 es va aprovar el pla de l’Eixample d’Ildefons Cerdà. Els fets de la Setmana Tràgica van fer eliminar els elements religiosos d’aquest edifici.

Trascendència de l’obra: La Casa Milà va tenir influència estètica directa sobre les obres de l’arquitectura expressionista, sobretot pel caràcter estructural i pel disseny orgànic de l’edifici. La Pedrera va ser admirada pels surrealistes, encapçalats per Salvador Dalí i Man Ray, que van publicar un article sobre l’edifici. Actualment, el món Gaudí és admirat per tots els arquitectes contemporanis que n’aprecien la relació entre tècnica, estètica, funció i espai.