Casa Milà (La Pedrera): Arquitectura Modernista de Gaudí a Barcelona
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,44 KB
Casa Milà o La Pedrera
Informació General
- Autor: Antoni Gaudí (1852-1926)
- Cronologia: 1906-1912
- Material: pedra, maó, ceràmica i ferro
- Tipologia: civil
- Estil: modernista
- Localització: Barcelona
Context Històric i Cultural
A finals del S. XIX, els nacionalismes s'estenen per Europa, provocant fets com la Unificació d'Itàlia (1861) o d'Alemanya (1871). A Catalunya, dins la Restauració, la burgesia defensa la seva identitat nacional amb el moviment de la Renaixença.
La revolució industrial va transformar Europa al llarg del segle XIX. A l'Estat Espanyol, només Catalunya i el País Basc van seguir aquestes transformacions tecnològiques i econòmiques, que van canviar el pensament de la societat.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb el pessimisme a Espanya, marcat per la pèrdua de les colònies americanes i la manca de modernitat en l'economia i la societat.
El creixement demogràfic, la concentració urbana, el desenvolupament industrial i els canvis en les comunicacions van portar a replantejar les necessitats urbanístiques i a la substitució del treball artesà pel mecànic.
La societat industrialitzada va contribuir a la substitució del llenguatge artístic per uns altres més d'acord amb les noves perspectives i necessitats.
En arquitectura, van sorgir diverses tendències, des de l'eclecticisme historicista a l'arquitectura funcionalista de l'Escola de Chicago, o l'arquitectura del ferro.
El Modernisme
Entre finals del segle XIX i principis del segle XX (1890-1910) va sorgir a Europa el Modernisme, un moviment que proposa l’emancipació de l’arquitectura a favor d’unes tipologies decorativistes inspirades en la natura.
La burgesia industrialitzada i part de l’aristocràcia van reclamar formes més refinades que les de la producció industrial. Aquest estil va tenir un gran èxit, ja que va atendre aquestes demandes.
Els modernistes volien evadir-se d'una societat materialista i vulgar, i recuperar l’home individual, natural, conscient del seu passat i crític amb el seu present. El seu objectiu era modernitzar el país acceptant la innovació.
El modernisme va expandir-se a Catalunya gràcies als intel·lectuals Josep Ixart i Joan Sardà, que coneixien les innovacions culturals europees. El situem dins el context de la Renaixença.
L'arquitectura modernista va fer ús de noves tècniques i materials com el ferro i el cristall, inspirant-se en la naturalesa i creant formes decoratives abstractes. També va utilitzar elements prefabricats, conservant elements tradicionals com construccions amb totxo vist.
Va tenir el seu centre a Barcelona, amb obres d’arquitectes com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Gaudí i La Pedrera
Destaca la personalitat de Gaudí, amb solucions arquitectòniques fora del context general de la dinàmica constructora europea del moment.
L’arquitecte Antoni Gaudí, un dels màxims exponents del modernisme, va rebre l’encàrrec de l'industrial Pere Milà i Camps i la seva dona, Roser Segimon i Artells, l’any 1906.