La Casa Milà: L'Obra Mestra Orgànica de Gaudí a Barcelona

Catalogació de la Casa Milà

Títol:

Casa Milà (La Pedrera)

Autor:

Antoni Gaudí

Cronologia:

1906-1910

Localització:

Xamfrà de l'Eixample, Barcelona

Estil:

Modernisme Català

Materials:

Pedra natural, maó, ceràmica i ferro forjat

Sistema Constructiu:

Estructura innovadora amb nous materials

Tipologia:

Bloc de pisos residencial i museu (actualment)

Anàlisi Formal de la Casa Milà

Elements de Suport i Suportats

Aquesta obra es sustenta sobre una estructura de ferro que dóna gran llibertat a l'hora de distribuir la planta. Els altres elements de suport són la pedra natural i els maons. La façana no actua de mur de càrrega, ja que és una estructura autònoma connectada al cor de l'edifici amb un sistema de bigues i tirants de ferro.

Espai Exterior: La Pedrera i la seva Façana Ondulada

El seu aspecte característic, que li proporciona el sobrenom de “La Pedrera”, es deu al fet que va ser feta amb carreus de pedra natural tallats a peu d'obra. L'obra destaca per les seves formes lliures i orgàniques; per tant, les plantes són irregulars, ja que queden lliures dels murs de càrrega i es recolzen en pilars i jàsseres corbes.

Des de fora, la Casa Milà sembla una muntanya de pedra erosionada. Consta d'una planta baixa, cinc pisos i un àtic, és a dir, un total de set plantes. A l'àtic hi predominen els arcs parabòlics i està recobert de tessel·les de ceràmica blanca. Al nivell del carrer, hi ha uns pilars inclinats que imiten les formes dels arbres i enllacen amb els murs de pedra dels pisos superiors.

Al terrat, hi ha diverses estructures: algunes són xemeneies, d'altres són dipòsits d'aigua, i les altres, caps d'escala o d'ascensor. Aquestes escultures funcionals són la part més emblemàtica de l'obra.

Espai Interior: Distribució i Detalls Gaudinians

Els pisos estan distribuïts de manera irregular; per tant, cada cambra té una forma poligonal. Això va implicar la personalització del mobiliari, que també va dissenyar el propi Gaudí. La decoració interior de sostres, panys, baranes, etc., també es basa en motius florals.

Una altra innovació són els accessos: només hi ha una escala, la del servei, i després hi ha ascensors que porten a cadascun dels habitatges.

Estil: El Modernisme Català i l'Empremta de Gaudí

La Casa Milà s'emmarca dins del Modernisme Català, un moviment complex que reivindica la integració de totes les arts en l'arquitectura. Aquest estil es caracteritza per la utilització del maó i el ferro com a materials estructurals i la integració de les arts decoratives tradicionals.

Un dels seus referents són les Arts & Crafts, provinents d'Escòcia, que reivindiquen i valoren el treball fet a mà.

El gran referent del Modernisme és l'Art Gòtic, al qual imiten tant estructuralment (fent servir pocs punts de suport) com decorativament.

Antoni Gaudí és el gran referent del Modernisme Català, ja que representa la llibertat, la imaginació i l'originalitat, sobretot l'orgànica, en la seva màxima expressió.

Interpretació de la Casa Milà

Simbologia i Arquitectura Orgànica

La Casa Milà és un bloc de pisos, en principi de caràcter privat residencial, encara que avui és públic i museístic. Gaudí hi desenvolupa l'arquitectura orgànica; per tant, no hi ha línies rectes, tot és sinuós i la façana sembla que hagi estat modelada per la natura.

Significat i Religiositat de Gaudí

La Casa Milà respon a la profunda religiositat d'Antoni Gaudí, que sovint incorporava elements simbòlics i espirituals a les seves obres.

Encàrrec i Recepció

La Casa Milà va ser encarregada per la família Milà de Reus, una família burgesa de l'època.

Context Històric General

Aquesta secció presenta un context històric més ampli, tot i que no està directament relacionada amb la Casa Milà o Antoni Gaudí.

Context Polític

Europa viu en una època de canvis, com la unificació d'Alemanya, que s'acaba quan Prússia derrota França i suposa la caiguda de la monarquia constitucional i la instauració de la II República Francesa. Aquesta obra de Monet és de l'època del III Imperi, amb Napoleó III. El triomf de les revolucions liberals i els nacionalismes marca el període.

Context Econòmic

La Revolució Industrial mecanitza el procés de producció a partir de noves energies (petroli i electricitat), generant la necessitat de matèries primeres i nous mercats, la qual cosa porta a la creació d'imperis colonials.

Context Social

La burgesia es consolida al poder, i hi ha avenços científics importants, com per exemple l'estudi de la descomposició de la llum.

Context Cultural

Els avenços científics revolucionen l'art, obrint noves perspectives i moviments artístics.