Casa Kaufmann: Anàlisi i Descripció

CASA KAUFMANN

CATALOGACIÓ

Títol: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada)
Autor: Frank Lloyd Wright (1867 – 1959)
Cronologia: 1935-1937
Estil: Organicisme
Tipologia: arquitectura civil- habitatge unifamiliar.
Localització: Bear Run (Pennsilvània)

ANÀLISI MATERIAL

Materials de construcció: pedra autòctona, fusteria d'alumini, vidre i formigó armat
Sistema constructiu: arquitravat

CONTEXT HISTÒRIC

El crac del 1929 als Estats Units va ser l'origen del període que es coneix com la Gran Depressió: fàbriques arruïnades, treballadors sense feina... El 1932, en aquell país s'assolí la xifra de 12 milions d'aturats. El mateix 1932, el demòcrata Franklin D. Roosevelt va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units i proposà un nou tipus d'economia capitalista: el New Deal ('nou repartiment'), que, d'acord amb les idees de l'economista John M. Keynes, consistia a augmentar la demanda fent intervenir l'Estat en els assumptes econòmics. Per dur a terme aquest objectiu, es prengueren tot un seguit de mesures:

• Se sanejaren els bancs, que es veieren obligats a concedir préstecs a baix interès.
• Es controlaren les collites i es lliuraren subsidis a la població pagesa.
• S'invertí part del pressupost estatal en obres públiques, amb la qual cosa es crearen llocs de treball en la construcció, que actuava com a sector dinamitzador de l'economia.

Tot i això, la crisi no era fàcil de remuntar, com posaven de manifest els milions de treballadors que encara eren a l'atur. Només es va resoldre arran de les mobilitzacions i la política de rearmament de la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units van tornar a ser, llavors, la fàbrica dels aliats.

ESTIL

L'arquitectura orgànica neix als EUA, característica: la integració de les construccions en el medi, mitjançant la utilització d'elements naturals i tenint en compte la finalitat i els destinataris. El terme arquitectura orgànica es deu a Louis H. Sullivan, de qui Wright va ser deixeble. Aquest la va definir com una forma de construcció en la qual 'les parts estan referides al tot i el tot a les parts', de manera que es produeix una sensació de continuïtat i d'integració. En un sentit més ampli, Wright afirmava que un edifici orgànic sempre harmonitza amb el present, amb l'entorn i amb l'ésser humà. Aviat va descobrir que, utilitzant de forma diferent les eines i els mètodes de construcció existents, prestaria un servei important al tipus d'arquitectura que defensava. És per això que la seva obra esdevingué el resultat de tres coordenades importants:

1. Valors humans
2. Amor profund per la natura i respecte per la Terra
3. Introducció de les innovacions que permetien els nous materials

Per aconseguir una integració mimètica, Wright va tenir en compte l'acústica, els colors i l'harmonia amb l'entorn. Trets fonamentals:

• La utilització de la línia horitzontal, llarga i perllongada
• Les baixes proporcions, estretament relacionades amb el sòl
• La integració de l'edifici en el paisatge
• La planta lliure
• L'elevació del soterrani al nivell de la planta baixa (els considerava antihigiènics), que serveix de basament per a la planta principal
• La manca d'ornamentació a les façanes: els propis materials constructius ja fan una funció decorativa
• El mobiliari senzill procedent de la fabricació en sèrie

DESCRIPCIÓ FORMAL

La Casa de la Cascada està construïda seguint quatre criteris fonamentals:

1. L'encreuament continu d'uns volums damunt dels altres que funcionen alhora de sostre i terrassa
2. La projecció de l'edifici des de l'interior cap a l'exterior (expansió centrífuga)
3. La integració de l'edifici en un entorn natural
4. El joc de volums asimètrics i el desplaçament dels pisos que ajuden a crear la sensació de 'desordre' orgànic propi de la natura en la qual s'insereix

Es troba emplaçada al sud de Pennsilvània, al fons d'una vall estreta i frondosa, envoltada de muntanyes, sobre un rierol i una cascada.

PLANTA

Es considera l'eix vertical de l'edifici l'enorme xemeneia de pedra rústica que sorgeix de la roca natural, com si es tractés d'una torre: tots els espais s'articulen prenent la xemeneia com a referència.

ALÇAT

Després d'haver salvat un pont d'accés, s'accedeix a la casa. La casa consta de tres plantes esglaonades. La primera planta s'assenta directament sobre la roca natural i es perllonga cap endavant formant una gran terrassa suspesa per damunt de la cascada, de manera que la caiguda d'aigua sembla que surt de la mateixa casa. De la segona planta també en sobresurt una terrassa, l'eix de la qual forma un angle de 90° amb la de sota. D'aquesta manera, una coincideix amb la direcció del curs del riu i l'altra es projecta sobre les roques i la cascada. Aquesta segona terrassa supera la de la primera planta per un costat i fa de sostre i protecció d'una part de la inferior

Elements sustentadors: Wright aprofita les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l'edifici, com la gran sala d'estar, i s'ajuda també de murs verticals de pedra i columnes de formigó.

Elements sustentats i de cobriment: Sobre aquests elements es recolzen els plans horitzontals que presideixen la construcció i que estan disposats de forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i adaptar-s'hi perfectament. La casa, construïda doncs damunt d'una roca, emergeix de terra i consta de tres plantes esglaonades.

Exterior: Els murs exteriors són elements sense funció de càrrega. El mateix Wright els va anomenar 'mampares', tant els opacs (de formigó), com els transparents (finestres).

Les volades es van pintar en un to clar amb una doble intenció: identificar-se amb l'aigua i reflectir la llum cap a l'interior. D'altra banda, les àmplies volades de la teulada protegeixen les obertures de les finestres del sol i el vent. A la part inferior, una escala condueix fins al curs del riu i, partint de la casa, un camí semicircular porta a la casa de convidats, situada una mica més amunt. En definitiva, l'exterior de la casa va ser dissenyat per confondre's amb l'entorn: l'ús de diferents plans, rampes, esglaons, ponts parapets i terrasses ajuda a crear aquesta integració amb l'espai natural.

Interior: El fet que el mur perdi la seva funció sustentadora va permetre que l'espai interior adquirís més llibertat i establís una relació més íntima amb el paisatge natural de l'exterior. L'estructura interna inclou bigues, que s'adapten a la disposició formal dels arbres del medi natural. A l'interior, cada planta té una disposició totalment lliure, sense cap estructura reguladora i s'adapta a les necessitats concretes de cada zona. L'espai interior respon a la concepció centrífuga (oberta) que Wright té de l'arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora, efecte que és afavorit per la construcció en vidre de tots els angles i que evita l'opacitat i, per tant, la sensació de tancament.

• A la planta inferior hi ha la cuina i la gran sala d'estar, en què la roca viva emergeix de terra i constitueix la base de la llar de foc. Aquesta xemeneia, que s'alça des de la roca natural esdevé l'eix vertical al voltant del qual s'articulen els espais. Des d'aquest espai, que presenta un seguit de trencaments formals segons les diferents funcions, s'ofereix una vista en tres direccions, mitjançant 'mampares' de vidre amb senzills suports de ferro.
• A la segona planta, hi ha dues habitacions grans i una més petita per als convidats. Cadascun dels dormitoris disposa d'una terrassa pròpia.
• A més, des de l'estudi i la galeria-dormitori de la tercera planta -destinada al fill de la família Kaufmann-, es pot accedir a una terrassa exterior. L'amplitud de l'interior produeix una sensació de tranquil·litat i senzillesa. Per mitjà de tots aquests recursos, Wright va integrar la casa en la natura. De fet, en cada part de l'edifici glorifica l'entorn, que es converteix en un element de la vida diària. Cap component natural no es malmet: fins i tot arbres i roques formen part de l'espai interior.

Decoració: Es va fer servir mobiliari construït en sèrie, i tant aquest com els elements de la decoració es van integrar en l'estructura amb la doble finalitat de no obstaculitzar la visió de l'exterior i no trencar ni l'harmonia ni la fluïdesa de l'espai interior.

Anàlisi conceptual

La Casa de la Cascada és la materialització d'un somni: viure enmig de la natura sense renunciar, per això, als avantatges i les comoditats que suposa una construcció moderna i adaptada a les necessitats de les persones. Wright considerava la natura d'una forma quasi mística. Pensava que el benestar espiritual i corporal de les persones és més gran com més s'acosten al medi físic. En aquest sentit, els seus edificis, integrats en el paisatge, pretenen que l'ésser humà experimenti el goig de la bellesa dels ambients naturals. L'adaptació de la construcció al lloc, els materials utilitzats, la implicació directa amb la natura, l'expansió centrífuga dels espais interiors, la integració amb l'aigua, les roques, els arbres...són símbols d'una manera molt concreta d'entendre l'arquitectura: oberta, integrada amb l'entorn, de caràcter pràctic i amb la vocació de constituir un refugi per a la persona. Tots aquests elements van fer que la Casa Kaufmann esdevingués un autèntic símbol de l'organicisme.

Funció

El senyor Kaufnamm era el director d'uns grans magatzems de Pittsburg i, quan el 1935, Wright –que llavors tenia 62 anys- va rebre l'encàrrec d'Edgar Kaufmann de fer una casa, es va mostrar entusiasmat, ja que la seva situació econòmica, després de la Depressió, havia quedat afectada. La casa va ser construïda, doncs, per a ús particular, com a refugi de cap de setmana dels seus propietaris i això en va determinar el seu caràcter pràctic.

Antecedents/influències/projecció

El caràcter centrífug de les construccions de Wright és hereu directe de les tradicionals cases de camp americanes, de planta en forma de creu. En la creació d'espais interiors i exteriors fa palesa l'admiració que Wright sentia per l'arquitectura japonesa: senzilla, funcional i amb les mínimes compartimentacions.